11. CULTURA DE LA PAU (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)

SEGON TRIMESTRE
SESSIÓ 11
CULTURA DE LA PAU

De conflictes en té tothom i, de fet, és bo que n'hi hagi. Contribueixen a l' autoconeixement  i afavoreixen la convivència. La clau és com els abordem.

Viure també és conflicte 

El conflicte és inherent a la condició humana. Un conflicte és una situació d' enfrontament provocada per la contraposició d' interessos amb relació a un mateix fet. Hi ha conflictes de diferents tipus:

. Conflictes individuals. Es produeixen quan és un mateix qui dubta entre dues opcions que es perceben com a incompatibles.

. Conflictes interpersonals. Tenen lloc entre dues o més persones que es plantegen objectius oposats davant d' una mateixa tasca o activitat.

. Conflictes intergrupals. Difernts grups afirmen valors antagònics i tenen divergències davant d' una mateixa qüestió. 

ELS CONFLICTES PODEN ESDEVENIR UNA OPORTUNITAT PER A ...

. Avançar en el desenvolupament individual

. Aprofundir i consolidar les relacions personals.

. Millorar la convivència en grup

. Aprendre noves maneres de resoldre problemes

. Conèixer-nos millor a nosaltres  mateixos i als altres.

Conflictes interpersonals:

"La Teresa viu amb els seus tres fills: la Cristina, en David i en Manel. En Manel té sis anys i encara no va sol a l' escola. Fins ara sempre l' hi ha acompanyat la Teresa, però recentment ha canviat de feina i l' horari se li ha complicat. Tres dies a la setmana no podrà acompanyar a l' escola en Manel ni anar a recollir-lo a la tarda. Ha demanat als seus fills grans que siguin ells qui facin aquests viatges. Tots dos han acceptat fer-ho i ara s' han d' organitzar. La conversa entre els dos germans grans és la següent:
- David, jo m' encarrego d' anar a deixar en Manel al matí i tu ho fas a la tarda. 
- Jo també m' estimo més acompanyar en Manel al matí i a la tarda estar una estona amb els amics.
- Sí, és clar! Però jo estic fent batxillerat i tinc més treballs en grup que no pas tu a segon d' ESO. A més, surto amb en Joan i en algun moment hauré de quedar amb ell. Vaja, si tu em deixes! De fet, és una distribució bastant justa: fem tres viatges cadascú, oi? 
- Ja, però si ens ho combinem...
- Ni parlar-ne. Au vinga, no facis un problema d' això i sobretot no se t' acudeixi dir´ho a la mare. Ja està prou neguitosa amb la nova feina i només li calen les teves ximpleries...
En David que no vol fer enfadar la Cristiana ni tampoc preocupar la seva mare, cedeix i accepta anar a buscar en Manel tres tardes a la setmana"

Actituds que no ajuden a resoldre un conflicte

1. Actitud passiva: "no passa res"

. L' objectiu és evitar el conflicte per damunt de tot

. No s' afronten les dificultats

. En lloc de negociar,  la persona cedeix davant les exigències de l' adversari o bé espera que un tercer resolgui el conflicte.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Sota l' aparença d' una certa "pau" es viu amb tensió.

2. Actitud competitiva: "guanyar l' altre"

. L' objectiu és aconseguir el màxim benefici propi

. Es busca l' enfrontament amb la voluntat de vèncer l' altre. 

. La persona no reconeix punts en comú amb l' adversari.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Quan ningú no cedeix, la relació personal queda deteriorada. 

3. Actitud evasiva: "predre-hi tots dos"

. L' objectiu és que l' altre no guanyi encara que sigui a costa de perdre-hi tots dos

. El desig de destruir l' altre és més intens que les ganes de guanyar un mateix

. La persona també es pot inhibir davant el conflicte i esperar que aquest es resolgui sol.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Habitualment queda engrandit i acaba trencant la relació. 

"LA VIDA no és deixar que passi la tempesta. És aprendre a ballar amb la pluja" Vivian Greene

- Pel·lícula: "Cantant sota la pluja"

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 26 i 27) 

Webgrafia: 

http://3www.ecestaticos.com/imagestatic/clipping/368/720/3687205820d43f422549c8239d6da168/mi-marido-esta-divorciado-pero-figura-en-las-escrituras-de-la-casa-donde-vive-su-ex.jpg?mtime=1442837012

https://www.youtube.com/watch?v=WttNlbaECDY

10. CONTROLAR ELS PREJUDICIS (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

10. CONTROLAR ELS PREJUDICIS 

"La gent no neix mentidera, poruga, intolerant i amb prejudicis. Ho aprèn a ser en el món en què viu" 

Jacque Fresco

De l' estereotip al prejudici 

Els estereotips es construeixen de mica en mica. Sense adonar-nos-en, establim categories que fem servir per a classificar les persones. En funció del grup al qual pertanyen, els assignem maneres de ser, aficions, emocions, comportaments i gustos propis del gup. La nostra mirada és incapaç de reconèixer diferències.

Quan els estereotips són negatius, parlem de prejudicis. Els prejudicis acostumen a provocar hostilitat en les relacions interpersonals i generen desconfiança.

No tots els prejudicis són igualment rellevants per a la convivència. Pensar que els treballadors de la banca són avorrits no te les mateixes conseqüències socials que considerar que els membres d' un grup social són uns delinqüents.

Del prejudici a la discriminació 

Els prejudicis poden quedar en el terreny de la valoració o bé traduir-se en conductes. És a dir, poden derivar en fets discriminatoris. La discriminació consisteix a negar a una persona o col·lectiu els mateixos drets i oportunitats que té la resta, apel·lant a qualsevol característica negativa que se li adjudica com a pròpia. 

. Pensa en un col·lectiu que et desperta simpatia. Per què?

. Pensa en un altre que et provoca desconfiança. Per què?

. Creus que a la nostra societat hi ha prejudicis? Quins?

. T' has sentit mai objecte de discriminació? Descriu la situació. 

. Llegeix les frases següents i completa-les en la teva llibreta:

- Un grup de gent que em cau malament és...

- Quan l' àrbitre no assenyala una falta al meu equip favorit, jo...

- Les persones que van molt arreglades em semblen...

- Penso que els indigents...

- Quan un jugador de l' equip contrari comet una falta, jo...

- Si als pis del costat del meu hi anés a viure una família gitana, jo pensaria...

- En canvi, si hi anés a viure una família que no ho fos...

Com podem controlar els nostres prejudicis?

1. RECONÈIXER que tenim prejudicis. No negar-los 

    - Quins són els teus prejudicis? Fes-ne una llista.

2. DETECTAR en quines situacions es fan evidents els prejudicis.

   - Centra't en un dels prejudicis que vols eliminar i recorda una situació en la qual t' escandalitzessis d' un comportament. Què vas pensar i què vas fer? 

3. PENSAR aspectes positius del grup prespecte del qual tenim prejudicis.

    - Coneixes alguna persona que pertanyi al col·lectiu que no t' agrada  i que a tu et sembli diferent de la resta? Com és?

4. IMAGINAR conductes per a combatre els prejudicis propis en la vida quotidiana.

   - Quines dues normes d' actuació creus que t' ajudaran a no deixar-te dominar pels teus prejudicis? 

Esbart dansaire de Rubí - " El ball de gitanes "

El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans -principalment en poblacions catalanes i valencianes. Cal destacar que la Dansa de la Carxofa, dins de la tipologia del ball de gitanes amb cintes, que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesíd'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.

El ball de gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, se'n un dels més antics del país. El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca durant tota la cercavila, els dansaires no se'n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el públic saltant, llençant farina, petards i sobretot, fent xivarri. En arribar a la plaça entra el Capità demana permís a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entren el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots. Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada. 

En la modalitat de la Catalunya Nova i el País Valencià, el ball es dansa per la festa major i el corpus. La dansa es es fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa.

Van vestits amb indumentària que els fa semblar d'ètnia gitana del segle XIX. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta amb vernís, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l'origen.

A Vilafranca del Penedès al ball de gitanes fins al 2001 el ballaven un grup de gitanos i gitanes de la població durant moltes dècades.

Vilafranca 2011 : Ball de Cintes : Gitanes de Vilafranca, 27/08/2011:

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 24 i 25) 

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes
https://www.youtube.com/watch?v=bB82BmVbaRw
https://www.youtube.com/watch?v=5PW5j03TkE0