26. VEURE LA TELEVISIÓ (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 26. 

VEURE LA TELEVISIÓ

 (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Televisor Braun HF 1, un model de l'Alemanya dels anys 50

El termòmetre de la teleporqueria

La teleporqueria va ser definida al gener del 2006 pel Consell Audiovisual de Catalunya, que és un organisme oficial independent que regula els mitjans de comunicació (www.cac.cat).

Un programa que permeti la resposta afirmativa a qualsevol de les qüestions següents es pot incloure en aquesta categoria:

1. Fa de la violència un espectacle (basa el seu atractiu en escenes violentes)?

2. Reforça els estereotips de gènere (és a dir, les dones preocupades per la bellesa, el cos i la llar, i els homes preocupats per la feina i el cotxe)?

3. Reforça els estereotips xenòfobs (els estrangers apareixen com a estranys, ridículs, perillosos o víctimes)?

4. És difícil d' establir clarament si és un programa informatiu, educacatiu o d' entreteniment?

5. Fa servir un llenguatge cridaner, barroer o impúdic? 

6. Estimula la por (malalties estranyes, extraterrestres, delinqüència, inseguretat)?

7. Es fonamenta en rumors, calúmnies o xafarderies?

8. Si és un concurs, hi surten nens fent papers d' adults?

9. Té talls publicitaris?

10. Afavoreix -sense dir-ho- determinats grups de pressió (empreses, partits, clubs)?

Per a entrenar-se...

1. Esbrineu el programa més vist per tota la classe i analitzeu-lo amb el termòmetre de la teleporqueria. 

2. Busqueu les queixes i les lloances sobre el tractament de les dones en els mitjans de comunicació rebudes a l' Institut Català de les Dones (www20.gencat.cat/portal/site/icdones). Analitzeu entre tots, en positiu o en negatiu, un programa televisiu o un anunci. 

Defensa davant la invasió publicitària

Quan veiem un programa a la televisió, cada deu minuts s' atura l' emissió amb anuncis publicitaris que no hem triat veure. Aquests anuncis, a més de presentar-nos un producte, ens transmeten emocions i valrors sense que sovint ens n' adonem. 

- El que s' anuncia: Automòbil, Maquillatge, Sabó, Beguda, Marca de roba, Ambientador, Joguina

- El que veiem i sentim: Imatges, Sorolls, Musica, Paraules (diàleg, en off, escrites). 

- El que ens ofereix: Immunitat davant dels accidents, Carreteres sense cotxes, Èxit. Solucions, Ser millors del que som, Que el destinatari o la destinatària del regal sigui com el/la que el fa sevir en l' anunci. 

Per a entrenar-se...

3.- Elabora un text en què contrastis el que se'n pretén oferir i el que se'ns vol vendre. 

"Trobo que la televisió és molt educativa. Cada cop que algú l' encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre" 

Groucho Marx (humorista)

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 57)

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3#/media/File:Braun_HF_1.jpg

25. ELS HUMANS DEL FUTUR (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 25

ELS HUMANS DEL FUTUR

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

The alternative Limb Project

Viktoria Modesta Moskalova (25 de febrer de 1988) és una cantant, compositora i model britànica. A causa d'una negligència mèdica en el moment del seu naixement, Moskalova va passar la major part de la seva infància als hospitals.Aquest accident va donar lloc a un llarg problema amb la seva cama esquerra. El 2007, va tenir una amputació voluntària per sota del genoll de la cama per millorar la seva mobilitat i salvaguardar la seva salut futura. És coneguda per haver desfilat com a model, carrera que va començar als quinze anys. Ha aparegut en portades de revistes de subcultura, com Bizarre i Skin Two.El seu retrat nu fet per James Stroud va ser exhibit a la National Portrait Gallery. El 28 de maig de 2012 Moskalova va llançar un disc musical en solitari: "Only You"

ELS AVENÇOS científics formen part del nostre dia a dia. En pocs anys, la tecnologia s' ha convertit en imprescindible en la nostra vida quotidiana i en fem ús gairebé sense adonar-nos-en. El potencial tecnològic avança a tal velocitat, que ja han sorgit experiències en què donen noves capacitats al nostre cos i la nostra ment.

És bo donar llibertat total a aquesta evolució o hi ha límits que no podem superar? Què vol dir ser un ésser humà avui? Com seran les persones d' aquí a cent anys? 

Fa anys que les persones utilitzem la tecnologia per a guanyar en qualitat de vida. En són un exemple les ulleres, els audiòfons o els marcapassos. Ningú no qüestiona la legitimitat que tenen aquestes persones de fer servir aquests estris per a millorar les seves condicions de vida. Però què passa quan utilitzem la tecnologia per a augmentar les nostres capacitats humanes? Què passa quan desafiem els nostres límits i ens convertim en cíborgs? Ho has pensat mai?

Ciborg és un terme que designa individus que són mig humans, mig màquines. Sovint ens veiem en pel·lícules de ciència-ficció, però els ciborgs cada cop són més una realitat gràcies als avenços en matèria cibernètica. 

DEURES

ANALITZA el cas que et presentem:
Llegeix aquest fragment d' un dels discursos de Neil Harbisson, un home que hi veia en blanc i negre i va decidir instal·lar-se una antena que li permet percebre els colors en forma de diferents sons. Ara ha creat la Cyborg Foundation per animar les persones a ampliar els seus sentits.

"Vaig arribar a percebre 360 colors, com la visió humana. Era capaç de diferenciar tots els graus del cercle cromàtic i llavors vaig pensar que la visió humana no era prou bona. Hi ha molt més colors al nostre voltant que no podem percebre, però que l' ull electrònic sí que pot. Així que vaig decidir augmentar la meva percepció del color i hi vaig afegir infrarojos i ultraviolats. Ara puc sentir colors que l' ull humà no pot percebre."

1. Què et sembla la decisió que ha pres Neil?
2. Creus que és el mateix posar-se una pròtesi que substitueixi una discapacitat que fer-se'n una per a tenir unes capacitats superiors a les  humanes? Quina creus que és la diferència més important?
3. Creus que és necessari que l' espècie humana augmenti les seves capacitats físiques o mentals?
4. On creus que arribaria l' ésser humà si totes les persones es convertissin en cíborgs? 


Vídeos per visionar:
Viktoria Modesta | Prototype Dark Dance

Neil Harbisson: músico, artista y primer cíborg reconocido legalmente por un gobierno

Pel·lícula:
EX- MACHINA

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 54)

Webgrafia:

https://static1.squarespace.com/static/56df691aa3360c4c27dae8a3/56edfdefab48de5cdc55288c/56edfdf359827eaf26542b58/1458437620125/10314483_1093777830637704_48897

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viktoria_Modesta

ttps://www.youtube.com/watch?v=DYzFoP-gvmg

https://www.youtube.com/watch?v=SEVapVSI2ZQ

24. CRITERIS I VALORS ÈTICS:NO SOLAMENT TEORIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 24. 

CRITERIS I VALORS ÈTICS:NO SOLAMENT TEORIA 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Com cal decidir la manera de decidir? 

Durant el Renaixement i especialment durant la Il·lustració es va adoptar una filosofia que confiava en el poder de la raó per a trobar respostes certes i universals. Això s' aplicava també als problemes ètics. Aquest ideal va rebre crítiques molt serioses, que van obrir la porta a una diversitat més gran de propostes ètiques durant l' edat contemporània. 

El cas dels germans Rigual

La Roser i en Pau són germans i s' entenen prou bé, però també discuteixen sovint, perquè tenen caràcters i gustos força diferents. La Roser és més moguda i prefereix les activitats físiques, mentre que en Pau és més tranquil i reflexiu i s' ho passa més bé llegint o anant al cinema. Ara s' acosta un pont i, com que tenen tres dies de festa, els pares els han demanat què els agradaria fer. Com era d' esperar, la Roser vol anar a un parc d' atraccions, a pujar a les muntanyes russes i moure's. En canvi, en Pau prefereix anar al Saló del Còmic i del Videojoc, dos dels seus entreteniments preferits, i veure quines novetats hi ha. La discussió està servida, però els pares han decidit no embolicar-s'hi: volen que els germans resolguin les seves diferències sense ells. Si finalment no es posen d' acord, els pares tiraran pel dret i no faran cap de les dues activitats. 

DEURES:

1. Creus que la Roser i en Pau poden trobar una manera objectiva de decidir com passaran aquests dies de festa, amb arguments que tots dos hagin d' acceptar? (2 punts)

2. I els pares, creus que poden trobar arguments racionals per a aquesta tria? (2 punts)

3. Repassa les sessions sobre les teories ètiques contemporànies, trian'n tres i aplica-les al cas de la Roser i en Pau. A quina solució creus  que els duria cadascuna? Explica de quina manera els criteris i valors de cada ètica condueixen a la solució concreta que has presentat.(Mira la sessió 21 pàgina 47 o, busca al Google: Dewey (instrumentalista/instrumentalisme, diu que lo bo ha de tenir en compte els mitjans i les conseqüències); Russell (el bé és creixement personal); Sartre (existencialista/existencialisme, diu que cada decisió la fem en soledat, sense models); el positivisme lògic que diu que el llenguatge no ens informa de com és el món, només té un valor emocional; Rawls, la justícia és fonamental en l' ètica i, ha de ser imparcial. ) (4 punts)

4. Què en penses, de la diversitat dels models ètics? Creus que hi ha una manera de determinar com s' han de prendre decisions? (2 punts) 

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 53)

Webgrafia 

http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/3/7/1478603311373.jpg

http://comic-35.ficomic.com/IMAGES_24/12160/640_x_cartel-29x46-sc17-sinlogos-fira-cat.jpg

23. AMAGAR EL CAP SOTA L' ALA (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 23. 

AMAGAR EL CAP SOTA L' ALA 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Ocell

Olivia, es pot saber què passa?, dic

Sacseja el cap com si no en volgúés parlar, però d ecop i volta comença a plorar a sac.

Perdon, no és uclta pteva, Justin. No poloro per tu, diu finalment entre plors. 

Doncs per què plores?

Perquè sóc molt mala persona.

Què t' empatolles?

S' eixuga les llàgrimes amb el palmell d ela mà sense mirar-me.

No he dit res als meus pares d ela funció , diu molt ràpidament.

Jo faig que no amb el cap per qè no acabo d' entendre què vol dir.

No passa res, dic. Encara hi ets a temps, encara queden entrades...

És que no vull que vinguin a la funció, Justin, m'interromp impacient. Que no te n' adones, del que t' estic dient? No vull que vinguin, Si vénen, portaran l' Auggie, i jo no vull que...

I aquí li agafa un altre atac de plorera que no la deixa acabar de parlar. Li passo el braç per sobre l' espatlla.

Sóc molt mala persona!, diu entre llàgrimes. 

Tu no ets mala persona, dic fluixet.

Sí que ho sóc! diu sanglotant. ÉS que era tan bonic anar a una escola nova on ningú sabia res d' ell, m' entens? La gent no murmura sobre ell a la meva esquena. Ha sigut bonic, Justin. Però si ve a la funció, tothom començarà a parlar-ne, tothom ho sabrà...No sé que m' agafa...Et prometo que fins ara no m' havia fet mai vergonya.

Ja ho sé, ja ho sé, li dic perquè es tranquil·litzi, hi tens tot el dret, Olivia, has hagut d' aguantar molt tota la teva vida. 

De vegades l'Olivia em fa pensar en un ocellet, com quan s' enfada, que sembla que se li estarrufin les plomes. I quan la veig tan fràgil com ara, és un ocell perdut que busca el seu niu. Així que li ofereixo la meva ala perquè s'hi amagui.

R. J. PALACIO, Wonder. La Campana

+ En aquest text en Justin intenta esbrinar què preocupa l' Olivia. S' està a punt d' estrenar una obra de teatre en què participen tots dos. Ella  és nova a l' Institut i fa poc que es coneixen. L' Olivia té un germà més petit, l' August, que té una greu malformació a la cara i ha hagut de passar diverses vegades pel quiròfan. Ella se l' estima amb bogeria, però de vegades no suporta ser el centre dels comentaris a causa de l' aspecte físic del seu germà. 

POSA'T EN LA PELL DELS PERSONATGES I CONTESTA:

1. Creus que l' Olivia realment no vol que els seus pares la vagin a veure al teatre? (2 punts)

2. El fet que l' Olivia prefereixi que els nous companys d' escola no coneguin el seu germà la fa una mala persona? (2 punts) 

3. Creus que l' Olivia s' avergonyeix del seu germà? Intenta raonar la teva resposta. (2 punts)

4. Per què penses que el Justin diu a  l' Olivia que ha hagut d' aguantar molt en la seva vida? (2 punts)

5. Què fa que el Justin de vegades vegi l' Olivia com un ocell? (2 punts) 

R. J. Palacio es va decidir a escriure Wonder a partir d' una experiència personal. Un dia,  fent cua per a compar un gelat, el seu fill de tres anys va arrencar a plorar en veure una nena amb una greu malfromació a la cara fruit, molt possiblement, d'una síndrome anomenada  de Treacher Collins.

- Visionat d' aquest vídeo:

Sus padres lo abandonaron cuando vieron su aspecto pero hoy tiene una historia increíble para contar

- També aquest altre vídeo:

Hugo, un amigo con Asperger

CONVOCATÒRIA JUNY 2017 
Proves d’accés a la universitat 
Biologia 
Sèrie 1

Exercici 2 

En el llibre Wonder, de R. J. Palacio, l’August, el protagonista, té disostosi mandibulofacial, també anomenada síndrome de Treacher Collins. Aquesta anomalia es caracteritza per deformacions craniofacials. 

La disostosi mandibulofacial és provocada per una mutació en el gen TCOF1, situat en el cromosoma 5. Ni els pares ni la germana de l’August presenten aquesta anomalia. 

1. Responeu a les qüestions que hi ha a continuació, relatives a aquesta malaltia. [1 punt] 

a) Digueu si l’aŀlel causant de la malaltia és dominant o recessiu. Justifiqueu la resposta. 

b) Fent ús d’una simbologia adient, escriviu els genotips i fenotips de tots els membres de la família. 

Simbologia: Genotip Fenotip 

Pare Mare August Via (germana) 

2. Si els pares de l’August tenen un altre fill, quina probabilitat hi ha que sigui nen i, a més, estigui afectat de disostosi mandibulofacial? Justifiqueu la resposta. [1 punt] 

Pàgina 6

Bibliografia

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 50 i 51)

Webgrafia 

http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/688551-unes-jornades-analitzaran-lautisme-a-lambit-educatiu.html
 https://www.youtube.com/watch?v=phS-2aep-Ao
 https://www.youtube.com/watch?v=mzl33DR2rnM
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_biol17jl.pdf

22 .AUTONOMIA I RESPONSABILITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL )

SESSIÓ 22

AUTONOMIA I RESPONSABILITAT

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL 

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

En el poema de l' Odissea, Homer ens narra el viatge d' Ulisses des que parteix de Troia fins que arriba a l' illa d' Ítaca. Ulisses firsa per arribar-hi. Però el mar és ple de sorpreses que fan molt llarg el viatge.

La conducta autònoma: Ulisses i Les sirenes 

Després de sortir del regne d'Hades, el següent perill que va haver d'afrontar Odisseu va ser el cant de les sirenes. La veu de les sirenes era tan melodiosa que ningú no es podia allunyar d'elles, si les havia escoltat. Sense poder fer res més, els desgraciats mariners que sentien el seu cant morien de set i fam. Seguint el consell de Circe, Odisseu va tapar les orelles dels seus companys amb cera i va fer que el lliguessin al pal del vaixell. Així va poder sentir el fabulós cant de les sirenes sense morir.

En aquest fragment de l' Odissea, el vaixell fondeja l' illa de les sirenes. Ulisses ja és vell, però també molt més savi que quan ha sortit de Troia:

" En el viatge cap a Ítaca, Ulisses passa vora l' illa de les sirenes. El seu cant encisador sedueix qui l' escolta. Desitjosos de gaudir dels seus plaers, els humans es llancen a l' aigua i moren ofegats o colpejats contra les roques. Ulisses ho sap. Sap que si escolta el cant de les sirenes no podrà resistir-se i les anirà a trobar. Però ell vol arribar a Ïtaca i també vol sentir cantar aquells éssers tan especials. Per poder evitar el perill, tapa les orelles dels seus companys amb cera, i els demana que el lliguin al pal del vaixell i no el deixin anar per més que ho supliqui. En sentir el cant seductor de les sirenes, Ulisses desitja llançar-se al mar, però el vaixell s' allunya de l' illa en direcció a Ítaca"

QUÈ HA FET ULISSES?

1. Ulisses no espera  passiu a sentir el cant de les sirenes. S' avança perquè el cant no l'agafi desprevingut.

2. Pensa les conseqüències que es poden derivar del seu comportament: si es llança al mar morirà i no podrà arribar al seu destí.

3. Ulisses que es coneix bé, sap que, si res no li ho impedeix, en sentir el cant de les sirenes es llançarà a l' aigua sense pensa-s'ho dues vegades, cosa que no vol fer. 

4. Idea un recurs per obligar-se a fer el que vol: que el lliguin al pal.

5. Quan sent el cant de les sirenes, no es pot llançar al mar tot i que és el que més desitjaria. Per contra, continua el seu viatge cap a Ítaca. 

DEURES:

1. Amb quines paraules definiries l' actuació d' Ulisses?

2. Què representa el cant de les sirenes?

3. Et sembla que Ulisses actua amb llibertat? Per què?

4. Què vol fer? Ho aconsegueix?

5. Creus que venç el desig de trobar-se amb les sirenes? Per què? 

6. Quina relació hi ha entre els conceptes de llibertat i autonomia? 

- Hem visionat aquest documental de la BBC "La Odisea. La aventura de Ulises"

CONVOCATÒRIA JUNY 2017
Proves d’accés a la universitat 
Grec 
Sèrie 1

5. Exercici de cultura 
[2 punts: cada resposta correcta val 0,4 punts; per les respostes errònies no hi haurà cap descompte] 

Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten). Vertader Fals 
— Els vaixells grecs que van entrar a la badia de Roses i van fundar Empúries venien del nord. VERTADER
— Plató era deixeble de Sòcrates i, al seu torn, mestre d’Aristòtil. VERTADER
— A la Ilíada, el rei troià Príam ofereix un rescat a Aquiŀles a canvi del cos del seu fill Hèctor. VERTADER
— Abans de començar la lluita per a expulsar del palau d’Ítaca els pretendents, Ulisses va al camp a buscar el seu pare, però no l’hi troba. FALS
— Els especialistes dubten si l’estàtua masculina trobada a Empúries representa el déu Asclepi (Esculapi) o la divinitat d’origen egipci Serapis.VERTADER




Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 48)

Webgrafia:

https://elperfildelaciutat.files.wordpress.com/2016/12/ulisses-i-les-sirenes-herbert-james-draper-1910.jpg?w=450

https://amarti35.files.wordpress.com/2010/02/tema7-odissea.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=oLNnAGXKCkY
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_grec17jl.pdf
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/criteris_2017/pau_grec17jt.pdf

21. ÈTICA O ÈTIQUES. (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 21

ÈTICA O ÈTIQUES

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

La caiguda de la  idea d' una ètica universal i racional és un tret comú a la majoria de les propostes ètiques de l' edat contemporània.

L' aplicació de l' esperit crític del racionalisme a les seves pròpies aportacions va obrir el pas a una diversitat més gran de propostes ètiques, amb fonaments molt diferents.

A principis de l' edat contemporània apareixen propostes que consideren que l' ètica es pot fonamentar de forma racional. L' utilitarisme de Bentham al segle XVIII,que també recollirà Stuart Mill, és l' exemple d' una d' aquestes ètiques. Defensa que és bo allò que contribueix a augmentar la felicitat del major nombre de persones possibles (principi d' utilitat). 

DEURES: 

. Imagina que quatre persones necessiten un trasplantament: un de cor, un de ronyó, un d' ulls i un de fetge. Si a una persona sana se li extreuen aquests òrgans per a aquests quatre pacients, estem aconseguint la felicitat del major nombre de persones possible? Què creus que diria un utilitarista? 


Notícies:

13 març 2014 

Cinc detinguts per l'intent de comprar òrgans a immigrants

 Un home libanès, adinerat i amb càrrec polític, va oferir 40.000 euros a un donant de fetge, però l'hospital Clínic es va negar a trasplantar-l'hi

 La denúncia d'una ONG ha permès destapar el cas

El director de la Policía Nacional, Ignacio Cosidó, i el director de l'ONT, Rafael Matesanz, ahir en roda de premsa Foto: EFE.

REDACCIÓ - MADRID

Quaranta mil euros a canvi d'un tros de fetge. Això és el que oferia un adinerat ciutadà libanès, necessitat d'un trasplantament hepàtic, a un donant compatible disposat a vendre-li una part del seu òrgan. L'home va aprofitar la seva influència –és alcalde d'una ciutat libanesa– per aconseguir que quatre còmplices instal·lats a l'Estat espanyol li busquessin candidats, fins que van trobar el seu donant: un immigrant romanès sense recursos. Amb ell, el ciutadà libanès va anar fins a l'hospital Clínic de Barcelona, centre que l'estiu passat es van negar a fer la intervenció. Finalment, i gràcies a la denúncia d'una ONG de València, el que es podria haver convertit en el primer cas –almenys el primer conegut– de compravenda d'òrgans a l'Estat espanyol s'ha acabat destapant. El ciutadà libanès i quatre homes més estan detinguts des del gener per un presumpte delicte de tràfic d'òrgans.

La Policía Nacional va posar en marxa la investigació el juny de l'any passat en rebre la denúncia d'una ONG que recollia el testimoni d'una immigrant algeriana de 28 anys i en situació irregular a qui havien ofert diners a canvi d'una part del seu fetge. La dona, a qui van sotmetre a proves mèdiques, va ser descartada en descobrir-se que estava embarassada.

Com ella, vuit persones més (set homes també immigrants i una dona espanyola) van passar proves mèdiques molt específiques (ressonàncies abdominals, TAC, volumetries hepàtiques, etc.) a la mateixa clínica privada. La factura de totes les proves, uns 12.000 euros, la va pagar una empresa amb seu a Alacant (els seus dos responsables estan entre els detinguts).

Segons va explicar ahir el director de l'Organización Nacional de Transplantes (ONT), Rafael Matesanz, el coordinador de trasplantaments de l'hospital Clínic va rebutjar fer la intervenció perquè donant i receptor no van superar les proves del protocol que tots els hospitals de l'Estat apliquen per acreditar que una donació és altruista. Els hospitals de l'Estat poden fer trasplantaments a estrangers per la via privada, però només amb un donant viu.

Finalment, el pacient va ser operat al Clínic a l'agost. Aquest cop el donant era el seu fill i l'hospital va donar el vistiplau a l'operació. La investigació, però, ja estava en marxa. Un cop encaixades totes les peces la policia va detenir a l'aeroport de València el ciutadà libanès, aprofitant un viatge per fer-se una revisió.

LA FRASE

"El sistema de control ha funcionat, però cap país és immune al perill emergent del tràfic d'òrgans"

Rafael Matesanz

DIRECTOR ORGANIZACIÓN NACIONAL DE TRANSPLANTES (ONT)

    

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 46)

Webgrafia:

http://portal.prbb.org/uploads/events/trasplantaments.jpg

RECUPERACIÓ 1r ESO "CULTURA I VALORS"

INSTITUT CAMPS BLANCS				Dept. Ciències Socials
				NOTA FINAL
COGNOM I NOM		CURS	GRUP	DATA ENTREGA 31/05/2017

Dossier de recuperació de “Cultura i valors ètics” (1r ESO)

1.-Pensa costums i manera de viure de la nostra societat que et semblin adequades i beneficioses per a les persones. (1 punt)

2.- Pensa altres maneres de viure actuals que no t’ agradin i que t’ agradaria canviar. Com ho faries? (1 punt)

3.- Et sembla important o necessari viure en valors? Explica per escrit què vol dir això i per què et sembla important o no. (1 punt)

4.- Explica de quina manera aprenem a viure en valors i en societat apart del que podem aprendre a l’ escola. On i amb qui s’aprèn realment a viure? (1 punt)

5.- Et sembla que els models de comportament presents als mitjans de comunicació o altres àmbits (pel·lícules, televisió, videojocs, internet...) poden influir d’ alguna manera en el comportament dels joves? Justifica la resposta. (2 punt)

6.- Creus que el “bullying” és un comportament contrari a la vida en valors? Per què? Posa algun exemple si saps. (2 punt)

7.- Confecciona un còmic de tres vinyetes on es reflecteixi una situació conflictiva entre veïns. (2 punts)

DATA D' ENTREGA:

FINS EL 31 MARÇ