17. RESPONSABILITAT A LES XARXES SOCIALS (COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 17. RESPONSABILITAT A LES XARXES SOCIALS

 (COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL)

 

 Les xarxes socials han passat a ser una via de comunicació social molt habitual, especialment entre els joves. Paral·lelament al món de noves possibilitats que s' han obert amb les xarxes socials, també han sorgit nombroses problemàtiques al voltant de l' ús públic de dades personals, del contingut dels missatge o del material que es penja a la xarxa. Aquesta sessió planteja un espai per a reflexionar sobre l' ús que fem de les xarxes i, alhora, ofereix eines perquè aquest sigui un ús responsable. 

Potencialitats i riscos

Les noves tecnologies han transformat el nostre dia a dia. Actualment la comunicació i la transmissió d’informació depenen d’aquestes eines. La televisió, els mòbils i Internet ens permeten saber què succeeix arreu del món amb una velocitat que abans no podíem imaginar. Amb un ús racional, les TIC esdevenen recursos de gran profit, bons aliats per a l’educació i la comunicació d’adolescents i joves i un bon incentiu per a l’aprenentatge.
Destaquem doncs algunes potencialitats de les noves tecnologies quan trobem un ús adequat i responsable:

• Motivació per l’aprenentatge cooperatiu
• Estar en contacte i vincular-se amb el grup d’iguals
• Desenvolupament d’habilitats per la recerca d’informació
• S’adquireixen estratègies per ‘aprendre a aprendre’ en entorns nous (videojocs)

Tenim per debatre dues qüestions pedents:

• Poden facilita les relacions socials?
• Promouen processos cognitius d’atenció, percepció visual, memòria i seqüenciació d’informació, o els interfereixen?

Així doncs, les noves tecnologies no són un risc en si, però sí hem de tenir en compte que determinats usos poden implicar certs riscos per a la formació de la seva identitat i socialització. En tot cas, accedir-hi dins l’entorn de la família o l’escola, l’aprenentatge previ i les condicions d’ús faran que aquests riscos es puguin minimitzar. Hem de tenir en compte que actualment eines com el mòbil han esdevingut un procés de transició a l’edat adulta per als adolescents, i que aquests viuen immersos en un entorn tecnològic. L’ús adolescent de la tecnologia s’enfoca a l’oci i en la relació amb els iguals, i el seu ús difereix molt del que en fan els adults. Així doncs, entendre les seves necessitats i educar en un ús racional i crític de la tecnologia és la millor forma de garantir que ells mateixos puguin prendre decisions responsables en situacions de risc.
La privacitat i la seguretat són dos àmbits que normalment preocupen a l’adult, ja que amb Internet i els mòbils es pot tenir accés a continguts il·legals i nocius. Els riscos associats sovint a les TIC serien, de forma esquemàtica:
LLEUS I/O MODERATS

• Ús abusiu i/o freqüent – Un noi no rendeix a l’IES per haver estat tot el cap de setmana passant-se un nou joc de la consola.
• Sedentarisme – Una noia amb sobrepès es passa tot el temps lliure davant de la pantalla i no fa exercici.
• Agregar gent desconeguda – Un estudi revela que un adolescent té, per mitjana, 116 persones agregades –com amics al MSN Messenger®. Realment els coneix a tots?
• Relacions distorsionades – Un noi força tímid posa més energia en relacionar-se amb xats i fòrums, que amb el seus amics.

IMPORTANTS

• Assetjament de caire grupal – Dos nois insulten un tercer mitjançant missatges públics a un bloc i privats a una e-xarxa social.
• Assetjament de caire afectiu o sexual – Un adult que es fa passar per jove, és agregat per una noia de la que treu imatges i dades personals.
• Quedar amb persones desconegudes (sense anar acompanyat) – Un noia queda amb un noi a un parc (sense saber edat ni identitat real).
• Addicció i aïllament – Un noi es passa tot el temps jugant a un joc en xarxa sense sortir de l’habitació. Sovint no va a classe i es queda a casa.

Finalment hem de tenir en compte que l’accés a la tecnologia no és igual per tothom, i per tant, tampoc l’accés a la informació, donant lloc a desigualtats dins el grup d’iguals. D’altra banda, sovint la informació dels mitjans de comunicació ha estat manipulada amb fins polítics o comercials, i esdevé important també l’educació mediàtica d’adolescents i joves perquè sàpiguen discriminar i interpretar correctament els missatges.

Referències
Bernabeu, Jordi (Servei de Salut Pública i Consum Servei de Joventut, Ajuntament de Granollers). Sedó, Carles (Educació per a l’Acció Crítica) (2011) SobrePantalles_ Concurs per a la promoció d’usos responsables de les TIC i xarxes socials
Del Pozo, J.; Pérez, L.; Ferreras, M. (2009) Adicciones y nuevas tecnologías de la información y de la comunicación: Perspectivas de su uso para la prevención y el tratamiento. Gobierno de La Rioja
Huber, F., Neuschäffer, C. (2004) Padres desconectados. Convivir con los hijos enganchados al ordenador. Barcelona: Ediciones B
Tisseron, S (2006) Internet, videojocs, televisió… Manual per a pares preocupats. Barcelona: GRAÓ, Col·lecció família i educació
Urra, J. (2011) Mi hijo y las nuevas tecnologías. Madrid: Ediciones Pirámide

 Danny Bowman

El primer 'selfieadicto'

• Este joven británico, de 19 años, dedicaba hasta 10 horas diarias a hacerse autofotos

• Intentó suicidarse tomando somníferos porque no era capaz de lograr la "imagen perfecta"

• Sufre un trastorno dismórfico corporal y tuvo que ser ingresado para tratar su dependencia

• "Sacaba 'selfies' en la cama, en el baño, todo el día hasta la madrugada", relata el chico

• Danny lleva siete meses sin 'tomarse' una foto y está tecnológicamente desintoxicado 

  Per saber més d' aquesta notícia:

  http://www.elmundo.es/internacional/2014/04/08/534407c1e2704ece5a8b4585.html

¿Ya llegó Nico a tu WhatsApp? El dibujo salió de este instituto de Madrid

 

Hablamos con la profesora que quiere demostrar a sus alumnos cómo se difunde la información en redes.

Per a saber més d' aquesta notícia:

http://verne.elpais.com/verne/2017/03/01/articulo/1488375981_628648.html

PER A SABER-NE MÉS EN GENERAL:

-Mirem aquests links:

 http://www.sobrepantalles.net/2016/11/tecnologia-i-adolescents/
 https://internetsegura.cat/joves/

DEURES:
-Mira aquest vídeo "El peligro de las redes sociales" , fes un resum i dona la teva opinió al respecte

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 38 i 39)

Webgrafia:

http://www.sobrepantalles.net/2016/11/tecnologia-i-adolescents/

http://www.sobrepantalles.net/avantatges-i-riscos/
https://www.youtube.com/watch?v=Ak3qp4qRAiY
http://www.elmundo.es/internacional/2014/04/08/534407c1e2704ece5a8b4585.html
http://verne.elpais.com/verne/2017/03/01/articulo/1488375981_628648.html

SESSIÓ 16 (2)

SESSIÓ 16

HUMANITAT AMUNT, HUMANITAT AVALL

SEGONA PART 

LA CRISI CONTEMPORÀNIA DELS HUMANISMES  

"UNA PERSONA, pot causar el mal en els altres, no solament per les seves accions, sinó per la seva falta d' acció, i en tots dos casos n'és el responsable davant seu pel dany que li ocasiona" 

John Stuart Mill

SI NO TINC TOT  EL CONTROL, NO SÓC RESPONSABLE?

"AMB LES CRISIS DE L' HUMANISME, ELS PROBLEMES ÈTICS S' HAN DE REPLANTEJAR. PER A L' EXISTENCIALISME, PER EXEMPLE, LA LLIBERTAT DE L' ÉSSER HUMÀ ÉS UN PES ACLAPARADOR, JA QUE ENS POSA AL DAMUNT TOTA LA RESPONSABILITAT PELS NOSTRES ACTES QUE SÓN ELS QUE DE VERITAT ENS DEFINEIXEN. 

SI LES FILOSOFIES QUE CRITIQUEN LES CAPACITATS SOBIRANES DE LA HUMANITAT TENEN RAÓ, LLAVORS NO SOM RESPONSABLES DELS NOSTRES ACTES? 

. I tu, què en penses? 

Abans de contestar, llegeix això: 

Què és l' existencialisme? 

L'existencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, trobem la supremacia de l'existència sobre l'essència humana, la consideració de l'ésser en el drama immediat de l'existència dins un mateix i amb els altres, l'anàlisi dels sentiments que revelen la immersió limitada i individual de la persona en el món, o la consideració de la persona com a responsable del seu ésser, per damunt de creences deterministes. L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...

L'existencialisme és present en el pensament de filòsofs com ara Søren Kierkegaard, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir o Karl Jaspers, i també en la literatura de Franz Kafka, Fiodor Dostoievski o Albert Camus, entre d'altres.

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 36 i 37)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/John_Stuart_Mill_by_London_Stereoscopic_Company,_c1870.jpg/1200px-John_Stuart_Mill_by_London_Stereoscopic_Company,_c1870.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Existencialisme

16. HUMANITAT AMUNT, HUMANITAT AVALL...(DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 16

HUMANITAT AMUNT, HUMANITAT AVALL...

(DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL)

La escuela de Atenas es una de las pinturas más destacadas del artista Rafael Sanzio. Platón y Aristóteles, que durante toda la Edad Media estuvieron considerados como los principales representantes de la filosofía antigua,se encuentran en el centro de la composición, alrededor del punto de fuga. Platón está sosteniendo el Timeo. Aristóteles sostiene una copia de su Ética a Nicómaco. Ambos debaten sobre la búsqueda de la Verdad y hacen gestos que se corresponden a sus intereses en la filosofía: Platón está señalando el cielo, simbolizando el idealismo dualista racionalista que es su pensamiento mientras que Aristóteles la tierra, haciendo referencia a su realismo sustancial racional teleológico. El hombre ubicado sobre el bloque es Heráclito,A la izquierda de la pintura se encuentra Hipatia de Alejandría, vestida en blanco, y observando al espectador.

La mort de Sòcrates és una obra de Jacques-Louis David realitzada el 1784 amb un marcat estil neoclàssic.

Representa l'escena de la mort del filòsof grec Sòcrates, que va ser condemnat a morir bevent cicuta per expressar idees contràries a les pròpies de la ciutat d'Atenes i per pervertir la joventut.

En la posició central hi apareix Sòcrates, amb una mà assenyalant el cel en una posició idèntica amb la que es representa el seu deixeble Plató al quadre de Rafael l'Escola d'Atenes. Aquesta postura fa referència a la seva doctrina idealista i la creença en la immortalitat de l'ànima.

Mentrestant, el mateix Plató apareix als peus del llit trist i reflexiu, apartat de la resta de la composició. Plató hi apareix com un home vell, però quan morí Sòcrates era un home jove i segons els textos ni tan sols va voler assistir a la mort del seu mestre. Per això es pot interpretar el quadre com la mort de Sòcrates tal com l'imagina un ancià Plató.

El quadre forma part de la col·lecció del Museu Metropolità d'Art de Nova York.

Biografia: Protágoras de Abdera, sofista griego. Admirado experto en retórica que recorría el mundo griego cobrando elevadas tarifas por sus conocimientos acerca del correcto uso de las palabras u ortoepeia. Platón le acredita como el inventor del papel del sofista profesional o profesor de virtud.

La razón áurea en el hombre de Vitruvio.
En su Studio (Real Academia de Venecia), también conocido como El hombre de Vitruvio, Leonardo da Vinci realiza una visión del hombre como centro del Universo al quedar inscrito en un círculo y un cuadrado. El cuadrado es la base de lo clásico: el módulo del cuadrado se emplea en toda la arquitectura clásica, el uso del ángulo de 90º y la simetría son bases grecolatinas de la arquitectura. En él se realiza un estudio anatómico buscando la proporcionalidad del cuerpo humano, el canon clásico o ideal de belleza.

Erasme de Rotterdam

 

Descartes

LA REVOLUCIÓN FRANCESA (1789) . LA DECLARACIÓN DE LOS DERECHOS DEL HOMBRE Y DEL CIUDADANO.

LIBERTAD, IGUALDAD Y FRATERNIDAD

Eugéne Delacroix 1830

“Se conoce con el nombre de revolución francesa al movimiento político, social, económico y militar, que surgió en Francia en 1789; el mismo que trajo como consecuencia el derrumbe de la monarquía absolutista, que hasta entonces había regido en Francia, a la vez que originó el establecimiento de un gobierno republicano democrático y asimismo, la iniciación de una nueva época llamada como La época contemporánea. La revolución francesa difundió por el mundo los ideales de libertad y fraternidad, así como el de la soberanía popular; y divulgó, primordialmente el conocimiento de los derechos fundamentales del hombre y del ciudadano”. Historia Universal

DECLARACIÓN DE LOS DERECHOS
DEL HOMBRE Y DEL CIUDADANO (1789)

La Declaración de los derechos del hombre y el del ciudadano de 1789, inspirada en la declaración de independencia estadounidense de 1776 y en el espíritu filosófico del siglo XVIII, marca el fin del Antiguo Régimen y el principio de una nueva era.

LA MARSELLESA DOBLADA

https://www.youtube.com/watch?v=x6MXQqQXAxI

EDITH PIAF

https://www.youtube.com/watch?v=lu3eSNi__4w

La República Francesa es la expresión de lo que constituye una nación. La bandera tricolor es el símbolo por antonamasia de la unidad de los franceses. La Marsellesa es el grito patriótico que perpetúa los valores republicanos frente la tiranía. Aunque la letra de este himno sea una loa sanguinaria, en tiempos de guerra es un himno libertador.

Esta imagen marca las diferencias que siguen existiendo entre el reconocimiento a la Repùblica Española por parte de la más alta magistratura francesa, y la desidia perversa de nuestra rancia y anacrónica monarquía hispana, negando que existió. Homologándose con el franquismo genocida del Partido Popular, que no condena la dictadura.

Estas premisas podrían servir para que los españoles reflexionáramos sobre estas cuetiones: ¿Por qué no somos capaces de asunir una nación común? ¿Por qué no todos los que vivimos en España aceptamos la bandera constitucional como propia? ¿Por qué no somos capaces de respetar el himno nacional? ¿Por qué el Estado nos tiene que obligar a repetar unos símbolos que no todos aceptan? ¿Por qué se cuestiona la monarquía como modelo de estado?

- Vídeo sobre la Declaración de los Derechos del Hombre y los Ciudadanos 

- Vídeo sobre la Revolució Francesa: "Erase una vez el hombre". Capítol 22

- RECORDA EL QUE VAS TREBALLAR A PRINCIPI DE CURS:

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.


Webgrafia:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 36 i 37)

Webgrafia:

http://cuartopoder-hipolito.blogspot.com.es/2015/11/tiempos-de-guerra.html

 https://www.taringa.net/post/ciencia-educacion/19309302/Frases-de-Rene-Descartes-para-gente-Inteligente.html

Frases y Citas - http://akifrases.com

http://centros.edu.xunta.es/iesramoncabanillas/cuadmat/imagenes/aur1gr.jpg

http://image.slidesharecdn.com/biografaerasmoderotterdam-131106181357-phpapp02/95/biografa-erasmo-de-rotterdam-4-638.jpg?cb=1383761669
http://historiaybiografias.com/divina_proporcion/
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/3/pm/david-muertesocrates2.jpg
 https://ca.wikipedia.org/wiki/La_mort_de_S%C3%B2crates

 https://es.wikipedia.org/wiki/La_escuela_de_Atenas

 https://www.youtube.com/watch?v=L37X0wUU-ZU
 https://www.youtube.com/watch?v=fO-6x0Meh74