martes, 25 de abril de 2017

23. AMAGAR EL CAP SOTA L' ALA (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 23. 
AMAGAR EL CAP SOTA L' ALA 
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)


Ocell

Olivia, es pot saber què passa?, dic
Sacseja el cap com si no en volgúés parlar, però d ecop i volta comença a plorar a sac.
Perdon, no és uclta pteva, Justin. No poloro per tu, diu finalment entre plors. 
Doncs per què plores?
Perquè sóc molt mala persona.
Què t' empatolles?
S' eixuga les llàgrimes amb el palmell d ela mà sense mirar-me.
No he dit res als meus pares d ela funció , diu molt ràpidament.
Jo faig que no amb el cap per qè no acabo d' entendre què vol dir.
No passa res, dic. Encara hi ets a temps, encara queden entrades...
És que no vull que vinguin a la funció, Justin, m'interromp impacient. Que no te n' adones, del que t' estic dient? No vull que vinguin, Si vénen, portaran l' Auggie, i jo no vull que...
I aquí li agafa un altre atac de plorera que no la deixa acabar de parlar. Li passo el braç per sobre l' espatlla.
Sóc molt mala persona!, diu entre llàgrimes. 
Tu no ets mala persona, dic fluixet.
Sí que ho sóc! diu sanglotant. ÉS que era tan bonic anar a una escola nova on ningú sabia res d' ell, m' entens? La gent no murmura sobre ell a la meva esquena. Ha sigut bonic, Justin. Però si ve a la funció, tothom començarà a parlar-ne, tothom ho sabrà...No sé que m' agafa...Et prometo que fins ara no m' havia fet mai vergonya.
Ja ho sé, ja ho sé, li dic perquè es tranquil·litzi, hi tens tot el dret, Olivia, has hagut d' aguantar molt tota la teva vida. 
De vegades l'Olivia em fa pensar en un ocellet, com quan s' enfada, que sembla que se li estarrufin les plomes. I quan la veig tan fràgil com ara, és un ocell perdut que busca el seu niu. Així que li ofereixo la meva ala perquè s'hi amagui.

R. J. PALACIO, Wonder. La Campana

+ En aquest text en Justin intenta esbrinar què preocupa l' Olivia. S' està a punt d' estrenar una obra de teatre en què participen tots dos. Ella  és nova a l' Institut i fa poc que es coneixen. L' Olivia té un germà més petit, l' August, que té una greu malformació a la cara i ha hagut de passar diverses vegades pel quiròfan. Ella se l' estima amb bogeria, però de vegades no suporta ser el centre dels comentaris a causa de l' aspecte físic del seu germà. 

POSA'T EN LA PELL DELS PERSONATGES I CONTESTA:

1. Creus que l' Olivia realment no vol que els seus pares la vagin a veure al teatre? (2 punts)
2. El fet que l' Olivia prefereixi que els nous companys d' escola no coneguin el seu germà la fa una mala persona? (2 punts) 
3. Creus que l' Olivia s' avergonyeix del seu germà? Intenta raonar la teva resposta. (2 punts)
4. Per què penses que el Justin diu a  l' Olivia que ha hagut d' aguantar molt en la seva vida? (2 punts)
5. Què fa que el Justin de vegades vegi l' Olivia com un ocell? (2 punts) 

R. J. Palacio es va decidir a escriure Wonder a partir d' una experiència personal. Un dia,  fent cua per a compar un gelat, el seu fill de tres anys va arrencar a plorar en veure una nena amb una greu malfromació a la cara fruit, molt possiblement, d'una síndrome anomenada  de Treacher Collins.

- Visionat d' aquest vídeo:

Sus padres lo abandonaron cuando vieron su aspecto pero hoy tiene una historia increíble para contar




- També aquest altre vídeo:

Hugo, un amigo con Asperger





CONVOCATÒRIA JUNY 2017 
Proves d’accés a la universitat 
Biologia 
Sèrie 1

Exercici 2 

En el llibre Wonder, de R. J. Palacio, l’August, el protagonista, té disostosi mandibulofacial, també anomenada síndrome de Treacher Collins. Aquesta anomalia es caracteritza per deformacions craniofacials. 

La disostosi mandibulofacial és provocada per una mutació en el gen TCOF1, situat en el cromosoma 5. Ni els pares ni la germana de l’August presenten aquesta anomalia. 

1. Responeu a les qüestions que hi ha a continuació, relatives a aquesta malaltia. [1 punt] 
a) Digueu si l’aŀlel causant de la malaltia és dominant o recessiu. Justifiqueu la resposta. 
b) Fent ús d’una simbologia adient, escriviu els genotips i fenotips de tots els membres de la família. 

Simbologia: Genotip Fenotip 
Pare Mare August Via (germana) 

2. Si els pares de l’August tenen un altre fill, quina probabilitat hi ha que sigui nen i, a més, estigui afectat de disostosi mandibulofacial? Justifiqueu la resposta. [1 punt] 

Pàgina 6


Bibliografia


PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 50 i 51)

Webgrafia 
http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/688551-unes-jornades-analitzaran-lautisme-a-lambit-educatiu.html
 https://www.youtube.com/watch?v=phS-2aep-Ao
 https://www.youtube.com/watch?v=mzl33DR2rnM
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_biol17jl.pdf

martes, 4 de abril de 2017

22 .AUTONOMIA I RESPONSABILITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL )



SESSIÓ 22
AUTONOMIA I RESPONSABILITAT
DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL 

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

En el poema de l' Odissea, Homer ens narra el viatge d' Ulisses des que parteix de Troia fins que arriba a l' illa d' Ítaca. Ulisses firsa per arribar-hi. Però el mar és ple de sorpreses que fan molt llarg el viatge.

La conducta autònoma: Ulisses i Les sirenes 

Després de sortir del regne d'Hades, el següent perill que va haver d'afrontar Odisseu va ser el cant de les sirenes. La veu de les sirenes era tan melodiosa que ningú no es podia allunyar d'elles, si les havia escoltat. Sense poder fer res més, els desgraciats mariners que sentien el seu cant morien de set i fam. Seguint el consell de Circe, Odisseu va tapar les orelles dels seus companys amb cera i va fer que el lliguessin al pal del vaixell. Així va poder sentir el fabulós cant de les sirenes sense morir.

En aquest fragment de l' Odissea, el vaixell fondeja l' illa de les sirenes. Ulisses ja és vell, però també molt més savi que quan ha sortit de Troia:

" En el viatge cap a Ítaca, Ulisses passa vora l' illa de les sirenes. El seu cant encisador sedueix qui l' escolta. Desitjosos de gaudir dels seus plaers, els humans es llancen a l' aigua i moren ofegats o colpejats contra les roques. Ulisses ho sap. Sap que si escolta el cant de les sirenes no podrà resistir-se i les anirà a trobar. Però ell vol arribar a Ïtaca i també vol sentir cantar aquells éssers tan especials. Per poder evitar el perill, tapa les orelles dels seus companys amb cera, i els demana que el lliguin al pal del vaixell i no el deixin anar per més que ho supliqui. En sentir el cant seductor de les sirenes, Ulisses desitja llançar-se al mar, però el vaixell s' allunya de l' illa en direcció a Ítaca"


QUÈ HA FET ULISSES?

1. Ulisses no espera  passiu a sentir el cant de les sirenes. S' avança perquè el cant no l'agafi desprevingut.
2. Pensa les conseqüències que es poden derivar del seu comportament: si es llança al mar morirà i no podrà arribar al seu destí.
3. Ulisses que es coneix bé, sap que, si res no li ho impedeix, en sentir el cant de les sirenes es llançarà a l' aigua sense pensa-s'ho dues vegades, cosa que no vol fer. 
4. Idea un recurs per obligar-se a fer el que vol: que el lliguin al pal.
5. Quan sent el cant de les sirenes, no es pot llançar al mar tot i que és el que més desitjaria. Per contra, continua el seu viatge cap a Ítaca. 

DEURES:

1. Amb quines paraules definiries l' actuació d' Ulisses?
2. Què representa el cant de les sirenes?
3. Et sembla que Ulisses actua amb llibertat? Per què?
4. Què vol fer? Ho aconsegueix?
5. Creus que venç el desig de trobar-se amb les sirenes? Per què? 
6. Quina relació hi ha entre els conceptes de llibertat i autonomia

- Hem visionat aquest documental de la BBC "La Odisea. La aventura de Ulises"





CONVOCATÒRIA JUNY 2017
Proves d’accés a la universitat 
Grec 
Sèrie 1

5. Exercici de cultura 
[2 punts: cada resposta correcta val 0,4 punts; per les respostes errònies no hi haurà cap descompte] 

Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten). Vertader Fals 
— Els vaixells grecs que van entrar a la badia de Roses i van fundar Empúries venien del nord. VERTADER
— Plató era deixeble de Sòcrates i, al seu torn, mestre d’Aristòtil. VERTADER
— A la Ilíada, el rei troià Príam ofereix un rescat a Aquiŀles a canvi del cos del seu fill Hèctor. VERTADER
Abans de començar la lluita per a expulsar del palau d’Ítaca els pretendents, Ulisses va al camp a buscar el seu pare, però no l’hi troba. FALS
— Els especialistes dubten si l’estàtua masculina trobada a Empúries representa el déu Asclepi (Esculapi) o la divinitat d’origen egipci Serapis.VERTADER




Bibliografia:


PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 48)

Webgrafia:

https://elperfildelaciutat.files.wordpress.com/2016/12/ulisses-i-les-sirenes-herbert-james-draper-1910.jpg?w=450
https://amarti35.files.wordpress.com/2010/02/tema7-odissea.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=oLNnAGXKCkY
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_grec17jl.pdf
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/criteris_2017/pau_grec17jt.pdf