26. VEURE LA TELEVISIÓ (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 26. 

VEURE LA TELEVISIÓ

 (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Televisor Braun HF 1, un model de l'Alemanya dels anys 50

El termòmetre de la teleporqueria

La teleporqueria va ser definida al gener del 2006 pel Consell Audiovisual de Catalunya, que és un organisme oficial independent que regula els mitjans de comunicació (www.cac.cat).

Un programa que permeti la resposta afirmativa a qualsevol de les qüestions següents es pot incloure en aquesta categoria:

1. Fa de la violència un espectacle (basa el seu atractiu en escenes violentes)?

2. Reforça els estereotips de gènere (és a dir, les dones preocupades per la bellesa, el cos i la llar, i els homes preocupats per la feina i el cotxe)?

3. Reforça els estereotips xenòfobs (els estrangers apareixen com a estranys, ridículs, perillosos o víctimes)?

4. És difícil d' establir clarament si és un programa informatiu, educacatiu o d' entreteniment?

5. Fa servir un llenguatge cridaner, barroer o impúdic? 

6. Estimula la por (malalties estranyes, extraterrestres, delinqüència, inseguretat)?

7. Es fonamenta en rumors, calúmnies o xafarderies?

8. Si és un concurs, hi surten nens fent papers d' adults?

9. Té talls publicitaris?

10. Afavoreix -sense dir-ho- determinats grups de pressió (empreses, partits, clubs)?

Per a entrenar-se...

1. Esbrineu el programa més vist per tota la classe i analitzeu-lo amb el termòmetre de la teleporqueria. 

2. Busqueu les queixes i les lloances sobre el tractament de les dones en els mitjans de comunicació rebudes a l' Institut Català de les Dones (www20.gencat.cat/portal/site/icdones). Analitzeu entre tots, en positiu o en negatiu, un programa televisiu o un anunci. 

Defensa davant la invasió publicitària

Quan veiem un programa a la televisió, cada deu minuts s' atura l' emissió amb anuncis publicitaris que no hem triat veure. Aquests anuncis, a més de presentar-nos un producte, ens transmeten emocions i valrors sense que sovint ens n' adonem. 

- El que s' anuncia: Automòbil, Maquillatge, Sabó, Beguda, Marca de roba, Ambientador, Joguina

- El que veiem i sentim: Imatges, Sorolls, Musica, Paraules (diàleg, en off, escrites). 

- El que ens ofereix: Immunitat davant dels accidents, Carreteres sense cotxes, Èxit. Solucions, Ser millors del que som, Que el destinatari o la destinatària del regal sigui com el/la que el fa sevir en l' anunci. 

Per a entrenar-se...

3.- Elabora un text en què contrastis el que se'n pretén oferir i el que se'ns vol vendre. 

"Trobo que la televisió és molt educativa. Cada cop que algú l' encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre" 

Groucho Marx (humorista)

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 57)

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3#/media/File:Braun_HF_1.jpg

25. ELS HUMANS DEL FUTUR (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 25

ELS HUMANS DEL FUTUR

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

The alternative Limb Project

Viktoria Modesta Moskalova (25 de febrer de 1988) és una cantant, compositora i model britànica. A causa d'una negligència mèdica en el moment del seu naixement, Moskalova va passar la major part de la seva infància als hospitals.Aquest accident va donar lloc a un llarg problema amb la seva cama esquerra. El 2007, va tenir una amputació voluntària per sota del genoll de la cama per millorar la seva mobilitat i salvaguardar la seva salut futura. És coneguda per haver desfilat com a model, carrera que va començar als quinze anys. Ha aparegut en portades de revistes de subcultura, com Bizarre i Skin Two.El seu retrat nu fet per James Stroud va ser exhibit a la National Portrait Gallery. El 28 de maig de 2012 Moskalova va llançar un disc musical en solitari: "Only You"

ELS AVENÇOS científics formen part del nostre dia a dia. En pocs anys, la tecnologia s' ha convertit en imprescindible en la nostra vida quotidiana i en fem ús gairebé sense adonar-nos-en. El potencial tecnològic avança a tal velocitat, que ja han sorgit experiències en què donen noves capacitats al nostre cos i la nostra ment.

És bo donar llibertat total a aquesta evolució o hi ha límits que no podem superar? Què vol dir ser un ésser humà avui? Com seran les persones d' aquí a cent anys? 

Fa anys que les persones utilitzem la tecnologia per a guanyar en qualitat de vida. En són un exemple les ulleres, els audiòfons o els marcapassos. Ningú no qüestiona la legitimitat que tenen aquestes persones de fer servir aquests estris per a millorar les seves condicions de vida. Però què passa quan utilitzem la tecnologia per a augmentar les nostres capacitats humanes? Què passa quan desafiem els nostres límits i ens convertim en cíborgs? Ho has pensat mai?

Ciborg és un terme que designa individus que són mig humans, mig màquines. Sovint ens veiem en pel·lícules de ciència-ficció, però els ciborgs cada cop són més una realitat gràcies als avenços en matèria cibernètica. 

DEURES

ANALITZA el cas que et presentem:
Llegeix aquest fragment d' un dels discursos de Neil Harbisson, un home que hi veia en blanc i negre i va decidir instal·lar-se una antena que li permet percebre els colors en forma de diferents sons. Ara ha creat la Cyborg Foundation per animar les persones a ampliar els seus sentits.

"Vaig arribar a percebre 360 colors, com la visió humana. Era capaç de diferenciar tots els graus del cercle cromàtic i llavors vaig pensar que la visió humana no era prou bona. Hi ha molt més colors al nostre voltant que no podem percebre, però que l' ull electrònic sí que pot. Així que vaig decidir augmentar la meva percepció del color i hi vaig afegir infrarojos i ultraviolats. Ara puc sentir colors que l' ull humà no pot percebre."

1. Què et sembla la decisió que ha pres Neil?
2. Creus que és el mateix posar-se una pròtesi que substitueixi una discapacitat que fer-se'n una per a tenir unes capacitats superiors a les  humanes? Quina creus que és la diferència més important?
3. Creus que és necessari que l' espècie humana augmenti les seves capacitats físiques o mentals?
4. On creus que arribaria l' ésser humà si totes les persones es convertissin en cíborgs? 


Vídeos per visionar:
Viktoria Modesta | Prototype Dark Dance

Neil Harbisson: músico, artista y primer cíborg reconocido legalmente por un gobierno

Pel·lícula:
EX- MACHINA

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 54)

Webgrafia:

https://static1.squarespace.com/static/56df691aa3360c4c27dae8a3/56edfdefab48de5cdc55288c/56edfdf359827eaf26542b58/1458437620125/10314483_1093777830637704_48897

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viktoria_Modesta

ttps://www.youtube.com/watch?v=DYzFoP-gvmg

https://www.youtube.com/watch?v=SEVapVSI2ZQ

24. CRITERIS I VALORS ÈTICS:NO SOLAMENT TEORIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 24. 

CRITERIS I VALORS ÈTICS:NO SOLAMENT TEORIA 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 

Com cal decidir la manera de decidir? 

Durant el Renaixement i especialment durant la Il·lustració es va adoptar una filosofia que confiava en el poder de la raó per a trobar respostes certes i universals. Això s' aplicava també als problemes ètics. Aquest ideal va rebre crítiques molt serioses, que van obrir la porta a una diversitat més gran de propostes ètiques durant l' edat contemporània. 

El cas dels germans Rigual

La Roser i en Pau són germans i s' entenen prou bé, però també discuteixen sovint, perquè tenen caràcters i gustos força diferents. La Roser és més moguda i prefereix les activitats físiques, mentre que en Pau és més tranquil i reflexiu i s' ho passa més bé llegint o anant al cinema. Ara s' acosta un pont i, com que tenen tres dies de festa, els pares els han demanat què els agradaria fer. Com era d' esperar, la Roser vol anar a un parc d' atraccions, a pujar a les muntanyes russes i moure's. En canvi, en Pau prefereix anar al Saló del Còmic i del Videojoc, dos dels seus entreteniments preferits, i veure quines novetats hi ha. La discussió està servida, però els pares han decidit no embolicar-s'hi: volen que els germans resolguin les seves diferències sense ells. Si finalment no es posen d' acord, els pares tiraran pel dret i no faran cap de les dues activitats. 

DEURES:

1. Creus que la Roser i en Pau poden trobar una manera objectiva de decidir com passaran aquests dies de festa, amb arguments que tots dos hagin d' acceptar? (2 punts)

2. I els pares, creus que poden trobar arguments racionals per a aquesta tria? (2 punts)

3. Repassa les sessions sobre les teories ètiques contemporànies, trian'n tres i aplica-les al cas de la Roser i en Pau. A quina solució creus  que els duria cadascuna? Explica de quina manera els criteris i valors de cada ètica condueixen a la solució concreta que has presentat.(Mira la sessió 21 pàgina 47 o, busca al Google: Dewey (instrumentalista/instrumentalisme, diu que lo bo ha de tenir en compte els mitjans i les conseqüències); Russell (el bé és creixement personal); Sartre (existencialista/existencialisme, diu que cada decisió la fem en soledat, sense models); el positivisme lògic que diu que el llenguatge no ens informa de com és el món, només té un valor emocional; Rawls, la justícia és fonamental en l' ètica i, ha de ser imparcial. ) (4 punts)

4. Què en penses, de la diversitat dels models ètics? Creus que hi ha una manera de determinar com s' han de prendre decisions? (2 punts) 

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 53)

Webgrafia 

http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/3/7/1478603311373.jpg

http://comic-35.ficomic.com/IMAGES_24/12160/640_x_cartel-29x46-sc17-sinlogos-fira-cat.jpg