SESSIÓ 10. CONTROLAR ELS PREJUDICIS (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 10
CONTROLAR ELS PREJUDICIS 
 (DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte. 

Continguts clau 

CC21. La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat. 

CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres. 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. 

CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència. 

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) 

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol). 

Continguts clau 

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. 

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... 

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... 

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... 

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... 

"La gent no neix mentidera, poruga, intolerant i amb prejudicis. Ho aprèn a ser en el món en què viu" 

Jacque Fresco

De l' estereotip al prejudici 

Els estereotips es construeixen de mica en mica. Sense adonar-nos-en, establim categories que fem servir per a classificar les persones. En funció del grup al qual pertanyen, els assignem maneres de ser, aficions, emocions, comportaments i gustos propis del gup. La nostra mirada és incapaç de reconèixer diferències.

Quan els estereotips són negatius, parlem de prejudicis. Els prejudicis acostumen a provocar hostilitat en les relacions interpersonals i generen desconfiança.

No tots els prejudicis són igualment rellevants per a la convivència. Pensar que els treballadors de la banca són avorrits no te les mateixes conseqüències socials que considerar que els membres d' un grup social són uns delinqüents.

Del prejudici a la discriminació 

Els prejudicis poden quedar en el terreny de la valoració o bé traduir-se en conductes. És a dir, poden derivar en fets discriminatoris. La discriminació consisteix a negar a una persona o col·lectiu els mateixos drets i oportunitats que té la resta, apel·lant a qualsevol característica negativa que se li adjudica com a pròpia. 

. Pensa en un col·lectiu que et desperta simpatia. Per què?

. Pensa en un altre que et provoca desconfiança. Per què?

. Creus que a la nostra societat hi ha prejudicis? Quins?

. T' has sentit mai objecte de discriminació? Descriu la situació. 

. Llegeix les frases següents i completa-les en la teva llibreta:

- Un grup de gent que em cau malament és...

- Quan l' àrbitre no assenyala una falta al meu equip favorit, jo...

- Les persones que van molt arreglades em semblen...

- Penso que els indigents...

- Quan un jugador de l' equip contrari comet una falta, jo...

- Si als pis del costat del meu hi anés a viure una família gitana, jo pensaria...

- En canvi, si hi anés a viure una família que no ho fos...

Com podem controlar els nostres prejudicis?

El fet que tots tinguem prejudicis no justifica accions discriminatòries, més aviat posa en evidència la necessitat de controlar-los i de ser respectuosos amb persones i col·lectius amb els quals ens costa relacionar-nos. 

Les recomanacions següents ens poden ajudar a controlar els nostres prejudicis: 

1. RECONÈIXER que tenim prejudicis. No negar-los 

    - Quins són els teus prejudicis? Fes-ne una llista.

2. DETECTAR en quines situacions es fan evidents els prejudicis.

   - Centra't en un dels prejudicis que vols eliminar i recorda una situació en la qual t' escandalitzessis d' un comportament. Què vas pensar i què vas fer? 

3. PENSAR aspectes positius del grup prespecte del qual tenim prejudicis.

    - Coneixes alguna persona que pertanyi al col·lectiu que no t' agrada  i que a tu et sembli diferent de la resta? Com és?

4. IMAGINAR conductes per a combatre els prejudicis propis en la vida quotidiana.

   - Quines dues normes d' actuació creus que t' ajudaran a no deixar-te dominar pels teus prejudicis? 

Esbart dansaire de Rubí - " El ball de gitanes "

El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans -principalment en poblacions catalanes i valencianes. Cal destacar que la Dansa de la Carxofa, dins de la tipologia del ball de gitanes amb cintes, que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesíd'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.

El ball de gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, se'n un dels més antics del país. El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca durant tota la cercavila, els dansaires no se'n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el públic saltant, llençant farina, petards i sobretot, fent xivarri. En arribar a la plaça entra el Capità demana permís a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entren el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots. Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada. 

En la modalitat de la Catalunya Nova i el País Valencià, el ball es dansa per la festa major i el corpus. La dansa es es fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa.

Van vestits amb indumentària que els fa semblar d'ètnia gitana del segle XIX. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta amb vernís, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l'origen.

A Vilafranca del Penedès al ball de gitanes fins al 2001 el ballaven un grup de gitanos i gitanes de la població durant moltes dècades.

Vilafranca 2011 : Ball de Cintes : Gitanes de Vilafranca, 27/08/2011:

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 24 i 25) 

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes
https://www.youtube.com/watch?v=bB82BmVbaRw
https://www.youtube.com/watch?v=5PW5j03TkE0
https://www.periodistadigital.com/ciencia/salud/20190625/guiamos-mediante-prejuicios-estereotipos-posible-deshacerse-noticia-689403898190/

SESSIÓ 9. DIÀLEG DE RELIGIONS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 9.
DIÀLEG DE RELIGIONS 
(DIMENSIÓ  PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competències Clau de la Dimensió personal

CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.  

CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.  

CC3. El concepte de llibertat i els seus límits. 

CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.  

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.  

CC10. Els drets humans com a deures morals.  

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències Clau de la Dimensió personal

CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

IDEES PER A UNA ÈTICA MUNDIAL 

L' ètica mundial, que pretén potenciar els valors comuns a totes les religions, es pot sintetitzar en un principi general i quatre orientacions:

Tots els éssers humans han de rebre un tracte humà. No facis a  ningú el que no vulguis per a tu mateix.

1. Compromís a favor d' una cultura de la no-violència i del respecte per tota vida. No mataràs.

2. Compromís a favor d' una cultura de la solidaritat i d' un ordre econòmic just. No robaràs.

3. Compromís a favor d' una cultura de la tolerància i un estil de vida honrat i veraç. No mentiràs.

4. Compromís a favor d' una cultura de la igualtat i la companyonia entre els homes i les dones. No humiliaràs. 

Experiències històriques de diàleg interreligiós: la música

En l’ampli ventall d’experiències històriques de diàleg interreligiós la música, juntament amb el silenci, ha jugat un paper decisiu tot afavorint arreu la mútua proximitat de les religions més enllà de les fites que pugui aconseguir el llenguatge verbal. El Festival de Músiques Religioses de Girona és un espai privilegiat per gaudir i donar a conèixer la producció musical de les diferents tradicions religioses. Es tracta, doncs, d’un espai privilegiat i necessari del diàleg entre religions i entre les cultures que pot ajudar a fer que les paraules i les actituds dels creients de les diferents tradicions religioses, sense perdre la seva identitat pròpia, trobin en el diàleg de la música un dinamisme simbòlic que faci possible el consens lliure i transformador en els diversos àmbits i nivells de la vida humana.

Letra de "Cristo de Palacagüina":

En el Cerro de la Iguana Montana adentro de las segovias 
se vio un resplandor extraño como una aurora de media 
noche los maisales se prendieron, los quiebra platas se 
estremecieron, llovió por Moyogalpa, por Telpaneca y 
por Chichigalpa 

CORO 
Cristo ya nacio en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente. 

Las gentes para mirarlo se rejuntaran en un molote, el 
indio Joaquin le trajo quesillo en trenzas de Nagarote 
en ves de oro, incienso y mirra le regalaron segun yo 
supe cajetitas de Diriomo y hasta bunuelos de Guadalupe. 

CORO 
Cristo ya nació en palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente. 

Jose el pobre jornalero se mecatella todito el dia, lo tiene 
con reumatismo el tequio de la carpintería, Maria suena 
que el hijo igual que el tata sea carpintero pero el cipotillo 
piensa mañana quiero ser guerrillero. 

CORO 
Cristo ya nació en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, 
Cristo ya nació en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, del 
terrateniente, del terrateniente. 

- Per saber-ne més: 

Podeu visionar la pel·lícula "Baraka": (Gentilesa de Rosa del Rey de l'equip SIEI) 

"Aclamado documental sobre la naturaleza del planeta Tierra. Rodada en 24 países diferentes, trata de captar la esencia de la naturaleza y la cultura de la humanidad y sus costumbres, al tiempo que señala las formas en las que el ser humano se relaciona con su medio ambiente. La aparente fragilidad de la vida humana es contrastada con la grandeza de sus obras, subrayándose la desigual relación entre hombre y naturaleza. Baraka no tiene argumento lineal, ni personajes ni diálogos, pero, en medio de estos enormes contrastes, la espiritualidad de la humanidad surge como el elemento más importante que la distingue de otras especies. Un mundo más allá de las palabras. (FILMAFFINITY)"

- Aquí us deixo el tráiler:

- I, aquí la pel·lícula:

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 22 i 23) 

Webgrafia:

http://audir.org/trobada-anual-dels-grups-de-dialeg-interreligios/

https://s3.amazonaws.com/verkami-production/avatars/151538/std.jpg?1385536683

file:///C:/Users/user/Downloads/musicaidi.pdf

http://www.musica.com/letras.asp?letra=1166208
https://www.youtube.com/watch?v=jmY5465dam4
https://www.filmaffinity.com/es/film296921.html

SESSIÓ 8. CAL RENUNCIAR A LA DIFERÈNCIA? (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 8. 
CAL RENUNCIAR A LA DIFERÈNCIA? 
(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competències Clau de la Dimensió personal

CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.  

CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.  

CC3. El concepte de llibertat i els seus límits. 

CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.  

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.  

CC10. Els drets humans com a deures morals.  

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Competències Clau de la Dimensió personal

CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Fátima se enfrenta a su profesora porque no quiere quitarse el velo islámico.

Mirem aquest vídeo de www.xavisala.es:

ACTIVITATS:

1.- Alguna vegada t' has sentit discriminat per algun aspecte del teu físic?

2.- Alguna vegada has rebutjat algú pel seu aspecte físic?

3.- Alguna vegada has renunciat a ser com ets per por a ser diferent?

4.- Què creus que et pot aportar el fet de relacionar-te amb persones d' altres cultures? 

Més activitats (voluntari):

5.- Feu una fotografia retrat del company amb qui heu treballat que en reflecteixi l' essència.

6.- Presenteu el vostre company ensenyant la fotografia i llegint el text.

Macaco - Mensajes del agua (video oficial)

Que le voy a hacer si yo , amo lo diminuto. Y que le voy a hacer si yo no kiero que el oceano sea tan profundo, Y que le voy a hacer si yo de pekeño encontre la fuerza de mi mundo, ohhh yeee!!! Que le voy a hacer si yo pienso q si yo nosotros sumamos uno,q le voy a hacer y es que gotas sobre gotas somos olas q haceeen mares, gotas diferentes pero gotas todas iguales, y una ola viene y dice: Somos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compaas, Y es que sooomos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compaaaas Y una ola viene dice: oooooooooo mares de gentes siguen: ooooooooooooo y el mundo repite: ooooooooooooo Y que le voy a hacer si yo nací en el Mediterraneo, Y que le voy a hacer si yo vendí las gotas de tu llanto. Dee tus gotas mi nombre transparencias en mi ser soñé torrenciales de amor y fe como lluvia de primavera borrando grietas y guardando mareas. y es que gota sobre gotas somos olas q haceeen mares ,gotas diferentes pero gotas todas iguales, y una ola viene y dice: Somos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compas, Y es que somos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compas Y una ola viene dice: oooooooooo mares de gentes siguen: ooooooooooooo y el mundo repite: ooooooooooooo

Fuente: musica.com

Letra añadida por nenana86

"VIURE EN QUALSEVOL LLOC del món i estar en contra de la igualtat per motiu de raça o de color és com viure a Alaska i estar en contra de la neu" William Faulkner. 

ACTIVITATS:
1) Què creus que volia expressar l' autor amb aquesta cançó? (5 punts)
2) Esbrina quina és la implicació d' aquest cantant (Makako)  en alguns projectes socials (5 punts) 

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 19 i 20) 

Webgrafia:

http://www.xavisala.com/?portfolio=hiyab

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm

http://www.musica.com/letras.asp?letra=1620813

https://www.youtube.com/watch?v=eGEC9XDxVVs

SESSIÓ 7. CONTROLAR LES CONDUCTES DE RISC (DIMENSIÓ PERSONAL)

7. CONTROLAR LES CONDUCTES DE RISC
(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competències Clau de la Dimensió personal

CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.  

CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.  

CC3. El concepte de llibertat i els seus límits. 

CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.  

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.  

CC10. Els drets humans com a deures morals.  

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Competències Clau de la Dimensió personal

CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

EL NOSTRE BENESTAR depèn de factors diversos. Els més importants són trobar-nos bé físicament, tenir les necessitats bàsiques cobertes, estar a gust amb nosaltres mateixos i mantenir bones relacions. 

Per a viure bé busquem activitats que ens agradin. Però de vegades ens equivoquem i escollim coses que ens compliquen la vida. 

Què son conductes de risc? 

Les conductes de risc són aquelles que posen en perill la salut física o mental de qui les porta a terme. Acostumen a traduir-se en hàbits que s' incorporen a la vida quotidiana i es repeteixen amb certa freqüència. A curt o mitjà termini provoquen malestar en la persona.

Els titulars d' aquestes notícies aparegudes en la premsa diària en són bons exemples:

- Una de cada tres adolescents considera excessiu el seu pes. Entre el 1% i el 4% desenvolupen un problema alimentari. El desig de ser primes les ha atrapat fins a posar en perill les seves vides. 

- El creixent accés a ordinadors, telèfons mòbils i televisions és la principal causa de reducció d' hores de son entre els adolescents, fet que pot desencadenar importants alteracions en el seu metabolisme. 

- El consum de cànnabis provoca que un 24% de menors entre catorze i divuit anys pateixin pèrdues de memòria.

- El consum excessiu d' aliments rics en calories i la manca d' activitat física expliquen l' actual epidèmia d' obesitat que afecta la majoria de països rics. 

- Un elevat nombre de joves confessa haver practicat alguna vegada el sexe sense protecció, exposant-se al risc de malalties de transmissió sexual i d' embarassos no desitjants. 

- Un de cada tres morts a la carretera cada any és un jove. Els conductors entre 18 i 21 anys tenen accidents sobretot els caps de setmana a causa de les pròpies infraccions, els avançaments, la invasió del carril contrari i l' excés de velocitat. 

Aprendre a autocontrolar-nos 

El principal enemic d' una vida saludable són els hàbits perjudicials. Per tal d' evitar-los, cal estar convençut que els volem abandonar i tenir força de voluntat per a combatre'ls.

En aquesta seqüència es representen els passos que ens han d' ajudar a evitar conductes que considerem que no ens van bé. 

1.- CONCENTRAR-SE en l' estat d' ànim propi.

. Estàs enfadat, neguitós, o trist? 

Escolta el teu cos. Això t' ajudarà a saber com et sents.

2.- PENSAR què ha passat per a desitjar dur a terme la conducta que considerem negativa.

. Què ha provocat el teu estat d' ànim: comentaris dels amics, una situació determinada, un problema a casa...?

3.- FER una llista d' alternatives que es poden dur a terme. 

.Quines coses pots fer sense tenir la conducta que has decidit evitar? 

4.- TRIAR una de les possibilitats i posar-la en pràctica.

. Quina conducta et sembla millor?

Porta-la a terme aviat. Dona't una recompensa i comparteix el teu èxit amb algú. 

Per a entrenar-se...

- Et proposem dues situacions perquè entrenis la capacitat d' autocontrol. També pots pensar-ne altres de més reals en la teva vida. 

. Un membre de la teva colla d' amics ha organitzat una festa i, gràcies a l' ajuda del seu germà gran, ha comprat alcohol. Ja saps que no és bo beure'n, però és el primer cop que en tens a l' abast i tens ganes de provar la sensació que provoca. 

. Aquest mes has millorat en els estudis. Vas decidir no faltar a classe i estudiar seriosament. Demà et vols llevar d' hora per acabar els deures. Ara et ve molt de gust connectar-te a internet. Saps, però, que quan ho fas, et passen les hores volant. 

ACTIVITATS: 

. Pensa en una conducta recent que pel motiu que sigui ara consideres que et va ser perjudicial i intenta analitzar-la a partir dels passos de l' autocontrol.

(Argumenta en 10 línies =10 punts) 

- Per saber-ne més:

1. EL CONCEPTE DE RISC

L’expressió conducta de riscs’ha fet servir per associar, conceptualment, una sèrie de conductes que afecten negativament la salut com l’ús de drogues,la conducta sexual de risc, la conducciótemerària, la conducta violenta o suïcida, els trastorns de l’alimentació, i la delinqüència, entred’altres. Les potencials conseqüències negatives d’aquestes conductes inclouen l’embaràs no desitjat, les malalties de transmissió sexual, la discapacitat severa, i la mort (Igra i Irwin, 1996).Aquestes conductes de risc amenacen el benestar dels adolescents i limiten el seu potencial per assolir l’edat adulta de forma responsable. Aquesta mena de conductes sovint s’anomenen conductes problemàtiques. De fet, és important diferenciar aquesta presa de riscos de lesconseqüències que puguin tenir (Duberstein Lindberg et al., 2000).

D’altra banda, les conductes de risc estan estretament lligades a indicadors de benestar social i psicològic com el rendiment acadèmic i laboral, la qualitat de la família, i l’estabilitat econòmica (DiClemente et al., 1996).

1.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRESA DE CONDUCTES DE RISC

S’han descrit tota una sèrie de factors que poden influir en la presa de conductes de risc enl’adolescència que bàsicament s’agrupen en tres grans grups: factors personals, factors familiars ifactors escolars / socials (Igra i Irwin, 1996;Tyas i Pederson, 1998; Fergusson i Horwood, 1999;Kuperman et al., 2001; Gil, Vega i Turner, 2002). 

1.2.1 FACTORS PERSONALS

Tant la presa de riscos com les lesions són més freqüents en els nois que en les noies a tots elsgrups d’edat (Millstein et al., 1992, Jelalian et al.,1999; Duberstein Lindberg et al., 2000). Els nois tenen major probabilitat de prendre riscos mentre

que les noies tenen més probabilitats de tenir bones notes (Richardson et al., 1993).

La percepció de l’estat de salut està influenciada pel benestar psicològic (Piko, 2000), i s’harelacionat amb les conductes que poden comprometre la salut (Wade i Vingilis, 1999).Wallace i Forman (1998) troben que els joves religiosos tenen menys probabilitats de prendreconductes que poden afectar la seva salut que els no religiosos. La religiositat també ha estat identificada com un factor protector respecte a l’inici de les relacions sexuals, tot i que no sembla protegir contra les pràctiques poc segures (no fer servir preservatiu) en els adolescents que ja leshan iniciades (Zaleski i Schiaffino, 2000; Surís i Parera, 2002). També s’ha relacionat amb una menor activitat sexual (Lammers et al., 2000).Poulson et al. (1998) van trobar que les noies ambalta religiositat consumien menys alcohol i tenienmenys relacions sexuals de risc que les menysreligioses, però no van trobar diferències pel que fa als nois. També s’ha trobat una relació inversa entre la religiositat i el consum d’alcoholi altres drogues (Cook et al., 1997; Francis, 1997;Pullen et al., 1999) i entre la religiositat i l’embaràs adolescent (Guijarro et al., 1999). 

1.2.2 FACTORS FAMILIARS

Les conductes de risc tenen tendència a agrupar-se dintre les famílies. Això es pot explicar perquè els adolescents poden aprendre a adoptar conductes de risc observant la conducta dels seus pares, i nivells elevats de conflictivitat familiar s’associen a taxes augmentades de conductes de risc als adolescents. De fet, la vulnerabilitat dels adolescents pel que fa a les conductes de risc pot estar augmentada de manera transitòria per disrupció familiar (Igra i Irwin, 1996). Els joves que tenen la percepció de tenir una relació satisfactòria amb els seus pares presentenmenys conductes de risc (Nelson et al., 1999;Berg-Kelly i Kullander, 1999). A més, com més satisfets estan els adolescents en la relació amb la seva mare, menys probabilitats tenen d’iniciar les relacions sexuals o de quedar-se embarassades i més probabilitats de fer servir mètodes anticonceptius (Dittus i Jaccard, 2000). Altres estudis (Luster i Small, 1997) han trobat un menor número de parelles sexuals, independentment de si han patit abús sexual o no, entre aquelles adolescents que són controlades estretament pels seus pares, que reben nivells alts de suport per part d’ells i els pares de les quals desaproven que tinguin relacions sexuals.

D’altra banda, s’ha trobat una relació directa entre l’embaràs adolescent i tenir els pares separats odivorciats i tenir poca comunicació amb el pare i amb la mare (Guijarro et al., 1999). Viure amb els pares biològics s’associa a una menor activitatsexual (Lammers et al.,2000). Blum et al. (2000) van trobar que els adolescents que viuen en famílies monoparentals presenten més conductes de risc que els que viuen en famílies intactes. El suport i seguiment per part dels pares ha estat associat amb l’ús d’anticoncepció hormonal i amb un menor ús d’alcohol i de tabac (Baker et al., 1999). Aquells joves, fins i tot en àrees econòmicament deprimides, amb bon monitoratge per part dels pares presenten taxes més baixes d’iniciació sexual (Meschke i Silbereisen, 1997; Romer et al., 1999). D’altra banda, el baix monitoratge i la mala relació amb els pares dóna major probabilitat de tenir companys problemàtics i de prendre conductes de risc (Metzler et al., 1997; Ary et al., 1999). Per Metzler et al. (1997) la poca disponibilitat de les figures dels pares a la família s’associava directament amb la

presa de conductes sexuals de risc. Richardson et al. (1993) van trobar que les noiestenien menys probabilitats que els nois d’usar substàncies, d’estar deprimides, de treure males notes, o d’iniciar conductes de risc quan eren supervisades per un adult, però que quan no eren supervisades i disminuïa el coneixement dels pares sobre on es trobaven, tenien més probabilitats de tenir cadascun d’aquests problemes.

Quan la desaprovació dels pares respecte al consum de drogues és més elevada, també hi ha una disminució del consum per part dels adolescents (Welte et al., 1999). De fet, els pares poden influir en el consum d’alcohol del seus fills, i la seva influència serà més gran si els seus fills no es troben en un ambient de companys que beuen (Gerrard et al., 1999). També s’ha trobat que els pares tenen influència en el consum de cannabis (Kohn i Piette, 1997).

Pel que fa als germans, s’ha trobat una associació significativa entre el consum d’alcohol i lespercepcions del consum per partdels seus germans grans (D’Amico i Fromme, 1997) i hi ha autors (Aubà i Villalbí,1993) que indiquen que el consum d’alcohol per part dels germans grans (i dels amics) pot tenir més influènciaque el consum per part dels pares.

1.2.3 FACTORS ESCOLARS / SOCIALS

No està clar si les conductes de risc s’inicien per conformar-se a un grup d’iguals ja existent o siaquells amb inclinació a prendre conductes de risc s’ajunten amb els que tenen inclinacions similars, però les transicions escolars poden augmentar, almenys de manera transitòria, la vulnerabilitat dels adolescents envers les conductes de risc (Igra i Irwin, 1996). Guijarro et al. (1999) van trobar que les adolescents que quedaven embarassades tenien prèviament menor rendiment acadèmic i menys expectatives de futur. També s’ha descrit (Lammers et al., 2000) que un major rendiment escolar s’associa a nivells més baixos d’activitat sexual. Altres estudis (McBride et al.,1995; Hawkins et al., 1999; Berg-Kelly i Kullander, 1999) indiquen que els joves que estan més implicats a l’escola presenten menys conductes de risc. Aquesta associació també s’ha trobat amb el consum de cannabis (Kohn i Piette, 1997). Perquè els factors de risc influenciïn un individu, han d’estar presents (Newcomb et al., 1987). El que sembla clar és que l’escola és un medi menys segur del que ens pensàvem. Per exemple, un estudi fet a nivell de la Unió Europea (EORG, 2002) indica que els adolescents pensen que ésfàcil trobar drogues il·legals prop de l’escola. Per tant, cal assumir que el fet que els joves estiguin escolaritzats no implica que no hi hagi la presència de factors de risc. 

PASSOS QUE ENS HAN D' AJUDAR A EVITAR CONDUCTES QUE NO ENS VAN BÉ:

1. CONCENTRAR-SE en l' estat d' ànim propi.

. Estàs enfadat, neguitós, o trist?

Escolta el teu cos. Això t' ajudarà a saber com et sents...

2. PENSAR què ha passat per a desitjar dur a terme la conducta que considerem negativa.

. Què ha provocat el teu estat d' ànim: comentaris dels amics, una situació determinada, un problema a casa...?

3. FER una llista d' alternatives que es poden dur a terme.

. Quines coses pots fer sense tenir la conducta que has decidit evitar? 

4. TRIAR una de les possibilitats i posar-la en pràctica.

. Quina conducta et sembla millor? Porta-la a terme aviat. Dóna una recompensa i comparteix el teu èxit amb algú. 

- Mira aquests vídeos: 

10 EFECTOS NEGATIVOS DEL TABACO - Dejar de fumar, 

ANIMACIÓN PARA NIÑOS SOBRE - EFECTO DE LAS DROGAS

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 19) 

Wegbrafia: 

http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/4596/jcsg1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y

http://www.diba.cat/image/image_gallery?uuid=1fdf978c-7bf8-4dae-8976-ec37c673b4b5&groupId=446857&t=1341392274243

https://www.youtube.com/watch?v=mZsQBTAvAXw
https://www.youtube.com/watch?v=tgCQ5BCdDPQ
https://www.youtube.com/watch?v=h5ImSDIZhdk