viernes, 27 de septiembre de 2019

SESSIÓ 2. SITUACIÓ DE LES DONES. (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 2. 
SITUACIÓ DE LES DONES. 
(DIMENSIÓ PERSONAL) 


La dimensió personal comprèn les competències següents:

• Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Continguts clau:
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències. 
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions. 
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits. 
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials. 
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social. 
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

• Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Continguts clau:
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. 
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats. 
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats. 
CC10. Els drets humans com a deures morals. 
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

• Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Continguts clau:
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió. 
CC13. El bon argument. 
CC14. Els aspectes d’una argumentació. 
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

• Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Continguts clau:
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques. 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu. 
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques. 
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada. 


Resultat d'imatges de 8 març 2019



2. SITUACIÓ DE LES DONES. 
(DIMENSIÓ PERSONAL) 

LES DONES representen la meitat de la població mundial, duen a terme gairebé dos terços de les hores de treball, reben la dècima part dels ingressos globals i posseeixen menys d'una  centèsima part de la propietat del món. 

Des de la Constitució de 1978, al nostre país hi ha igualtat de dret per a homes i dones. Malgrat això persisteixen diversos problemes...

NO ÉS BROMA 

La Martina té setze anys. Ha acabat l' ESO amb un 6 de nota mitjana. Està pensant què estudiarà el proper curs. S' imagina què serà quan sigui gran, què farà, com viurà...S' adona que, si res no canvia, li passaran unes quantes coses estranyes:

Tindrà menys possibilitats que un noi de trobar feina, encara que tingui més formació, o trobarà una feina precària. Tindrà el doble de possibilitats que un noi d' estar aturada. Si fa jornada completa, cobrarà una mitjana de 13,18€ l' hora, mentre que un noi cobra 16,1€ l' hora. En altres paraules, cobrarà un 86% del sou d' un home. L' àmbit de professions que podrà triar es restringirà al sector de serveis perquè no tindrà ofertes d' altres sectors. Si destaca en la seva professió, és menys probable que ascendeixi fins als nivells directius. 

Tindrà més possibilitats d' haver de fer-se càrrec ella sola de les tasques domèstiques a la seva futura llar (les dones ocupades destinen gairebé el doble de temps que les seves parelles a activitats de la llar i la família). Si viu amb un noi, segurament farà més feines domèstiques que si viu amb una noia. 

Viurà més anys (85,6) que un home (80,0), però tindrà menys possibilitats de ser atesa per la seva parella quan sigui vella. Tindrà menys possibilitats de morir en accident de trànsit, per suïcidi o per la sida. Però el seu estat de salut general serà pitjor per trastorns musculoesquelètics o de tipus ansiós o depressiu. 

Veurà menys hores la televisió i disposarà de menys temps per a l' oci i els esports. Si decideix tenir fills, serà difícil que aquesta decisió no afecti negativament la seva carrera, mentre que el pare dels seus fills no ho notarà, perquè entre altres coses segurament no agafarà el permís de paternitat, encara que pugui, i no tindrà tantes pressions per reduir la seva jornada de treball remunerat per cuidar-los.

Finalment, si arriba a destacar per alguna cosa a la vida, serà menys probable que li dediquin un carrer d' una ciutat (a Barcelona, de cada cent carrers, només cinc estan dedicats a dones). 



POSA'T en la pell de la Martina:
1. Quina dada t' ha cridat més l' atenció?
2. Què és el que no et sorprèn de la seva situació? 
3. Com veus el futur de la Martina, si res no canvia? 
4. En què s' assembla el teu futur al de la Martina? 
5. Pots afegir alguna dada a les del text? 

Mira aquesta notícia: 

- En Islandia ya rige la paridad salarial entre hombres y mujeres






Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàginaes 8i 9)

Webgrafia:
http://www.diaridesantacoloma.com/sites/default/files/styles/noticia/public/field/image/Jornades%20de%20les%20Dones.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=zcMkXn5-GhM

jueves, 12 de septiembre de 2019

SESSIÓ 1: VALORS I DEMOCRÀCIA (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 1. 
VALORS I DEMOCRÀCIA 
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 


COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte. 

Continguts clau 
CC21. La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat. 
CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres. 
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. 
CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència. 
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) 


Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol). 

Continguts clau 
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. 
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... 
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... 
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... 
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... 















Valors i democràcia
Dimensió interpersonal 

Una ciutat pot ser un lloc sorollós, estressant i fins i tot, caòtic. Però aquest caos és més ordenat del que sembla. 

Arrelats

Tothom acostuma a sentir-se identificat amb una ciutat, un poble, o, fins i tot, amb un barri d'una gran ciutat. Solem tenir-hi lligams afectius perquè hi hem nascut, perquè hi hem viscut sempre o perquè hi hem anat a viure i ens hi trobem bé. Gairebé sempre ens agrada sentir que formem part d' un àmbit local. 

Què és una ciutat? 

Una ciutat, petita o gran, és una realitat molt complexa. Per a entendre què són les ciutats, cal tenir en compte diferents punts de vista alhora. 

El funcionament d' una ciutat

Des de l' expansió de la urbanització, les ciutats s'han convertit en l' entorn habitual per a la majoria dels éssers humans. Avui, la qualitat de la vida humana depènd de la qualitat de les ciutats. Fer possible el benestar, la convivència, la justícia social i la sostenibilitat depèn en grant part de la bona organització de les ciutats. 

Una bona ciutat ofereix una elevada quantitat de servieis d' alta qualitat. Els governs municipals tenen cura dels serveis que donen forma a les ciutats i influeixen decisivament en les nostres vides. 

Els serveis municipals

La vida a les ciutats és plena de resultats de l' acció de govern dels ajuntaments. Si ens situem en una cruïlla, podem veure: 
. Quatre contenidors per a diferents tipus d' escombraries.
. Els semàfors que regulen el trànsit i un operari que els pinta.
. Un autobús i un cotxe de la Guàrdia Urbana.
. Un centre cívic, local de benestar social, una escola bressol.
. Façanes de les cases amb el vistiplau municipal.
. La façana del mercat municipal...i molts altres serveis!

ACTIVITAS DE LA SESSIÓ 1:


1.- On et sents arrelat? Per què?
2.- Es poden tenir arrels en llocs molt diferents i distants?
3.- De quins aspectes de la teva ciutat et sents orgullós? Quins altres no t' agraden? Ara, poseu-los en comú i acordeu els aspectes millors i pitjors de la vostra ciutat.
4.- Defineix amb deu paraules què és una ciutat? 
5.- Explica quines conseqüències negatives ha comportat la urbanització?
6.- Digues quines tres característiques defineixen millor la teva ciutat.
7..- Tria un aspecte representatiu de la teva ciutat i fes una guia per a visitants en aquest aspecte
8.- Què entenem per cada una d' aquestes finalitats humanes: benestar, convivència, justícia social i sostenibilitat?
9.- Els barris de la teva ciutat són iguals? Per què? 
10.- Explica com hauria de ser per a tu un barri ideal.
11.- Quins serveis adreçats als joves ofereix la teva ciutat?
12.- Quins serveis farien falta per millorar l' oferta de temps lliure i d' esports? (piscines, concerts, espais per trobar-se) 

Us deixo un text de Mario Vargas Llosa que faig servir a 4rt ESO:

Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"




Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 6)



Wegbrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZpMHoXUwQ7VFwRgA67edqfYcS5IIwhhUk0AveAtRF1Yf9vUez0wx1qKb-wBr-T8mcOOgHLlN90sX7CN1fX6QCJSBvSdV7mgWT6vl-tFfXMILDaWYx9kgldUdbjR2h5uaro5c4hw9mpXs/s1600/%25C3%25A1rbolconraicesjpg.jpg

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS 

L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.   
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i  l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.


Webgrafia:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm


EXTRACTE PROGRAMACIÓ CVÈTICS 2ESO 19-20


EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE


PROFESSOR
OLGA FERNÁNDEZ
SÍLVIA GIL
NIVELL EDUCATIU
ESO
MATÈRIA
CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS
SEGON

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

Sessions didàctiques.  Durada i seqüència d'impartició
      
(Què farem i quan ho farem)



SESSIONS
Durada

SETMANES
HORES /
SETMANA
TOTAL
1a
Avaluació
1. Valors i democràcia (Dimensió interpersonal)
1
1
1
2.Situació de les dones (Dimensió personal)
1
1
1
3.Fer una assemblea a classe (Dimensió personal)
1
1
1
4. En nom de la llei: Dimensió personal)
1
1
1

5.    Saber formular preguntes (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1

6.    L’ experiència de la immigració (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1

7.    Controlar les conductes de risc (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1

8.    Cal renunciar a la diferència? (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1

9.    Diàleg de religions (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1

10.  Controlar els prejudicis (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1




REVISIÓ ASSOLIMENT
2
1
2
2a
Avaluació
11.  Cultura de la pau (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1
12.  Organització democràtica (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1
13.  Visions del món modernes i contemporànies (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
14.  Els drets dels infants (Competència de la matèria: Dimensió Personal)
1
1
1

15.  Posar-se en la pell d’ un altre (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1

16.  Humanitat amunt, humanitat avall (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

17.  Responsabilitat a les xarxes socials (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

18.  Mil milions d’ arbres (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

19.  Consum responsable (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

20.  Nosaltres decidim què hem de fer (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

REVISIÓ ASSOLIMENT


2
1
2
3a
Avaluació
21.  Ètica o ètiques? (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
22.  Autonomia i responsabilitat (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
23.  Amagar el cap sota l’ ala (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1
24.  Criteris i valors ètics: no solament teoria (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
25. Els humans del futur (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

26.  Veure la televisió (Competència de la matèria: Dimensió Interpersonal)
1
1
1

27.  Guerra i desenvolupament (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

28.  Jocs perillosos (Competència de la matèria: Dimensió Personal)
1
1
1

29.  Fer un regal (Competència de la matèria: Dimensió Interpersonal)
1
1
1

30.  Medellín: de la por a l’ esperança (Competència de la matèria: Dimensió Personal)
1
1
1

REVISIÓ ASSOLIMENT


1
1
1

                                                           TOTAL
35
35
35



DIMENSIONS, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIES CLAU


Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.

Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.

Cultura i valors ètics inclou competències adreçades a millorar l’autonomia personal de l’alumne recolzada en la deliberació reflexiva, asserenada i amb criteris, que consideri les conseqüències dels propis actes i els faci conscients de les responsabilitats que se’n deriven. També inclou aquelles competències orientades a millorar la capacitat de pensar críticament, d’avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació i de cercar constantment la millora en la fonamentació del propi pensament per tal de prendre decisions davant de situacions noves, així com ser capaç de presentar i debatre els propis punts de vista de forma argumentada.

Com correspon a la formació que mereixen els futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI, la matèria conté, a més, competències relatives al respecte a un mateix i als altres, a la gestió assertiva i cooperativa dels conflictes interpersonals i al desenvolupament de les habilitats per al diàleg que promoguin la cultura de la pau. També es pretén el desenvolupament de la sensibilitat moral, especialment el fet de posar-se en el lloc de l’altre, el sentit de la justícia i la preservació dels lligams afectius amb les altres persones. Així mateix, es proposa contribuir a fer l’alumnat competent per viure i conviure en el pluralisme i en la diversitat d’identitats (de gènere, nacionals, ètniques, religioses...), tot descobrint els valors que es comparteixen més enllà de les identitats que diferencien.

Al mateix temps, es fomenta la consciència de les arrels culturals a través de les manifestacions artístiques i culturals, com la música, les arts plàstiques, la literatura i l’evolució del pensament sobre els valors amb relació a la noció d’ésser humà, les relacions humanes, la natura, la ciència i la tècnica.

Finalment, es proposa que l’alumne sigui capaç de treballar en equip de manera cooperativa i creativa, així com afavorir la participació activa com a ciutadà amb una actitud de compromís cívic per tal de promoure un augment de la qualitat democràtica de la nostra societat.

L’assoliment de les competències d’aquesta matèria s’ha de considerar com a producte del treball continu per mantenir-les, millorar-les i ampliar-les davant de situacions de complexitat creixent, atès que el caràcter bàsicament actitudinal de la majoria fa que avancin totes alhora i de forma interrelacionada. Per això s’ha optat per no graduar-les. Aquesta relació entre les competències comporta disposar, en canvi, d’un instrument d’avaluació per a l’observació sistemàtica que contingui indicadors de la consolidació de cada competència.

Dins de cada competència s’han determinat uns continguts clau que són essencials per assolir-la. Alguns d’aquests continguts poden estar al servei de l’adquisició de diverses competències. A més dels seus continguts conceptuals específics, la matèria es nodreix dels continguts d’altres matèries, com les llengües, les ciències socials o les de l’àmbit cientificotecnològic. Atès el caràcter prosocial de la majoria de competències de la matèria, ocuparan un lloc privilegiat en la metodologia totes les tècniques de dinàmica de grups que impliquin interacció entre els membres de la classe. També serà important el recurs a les diverses arts. Convé, a més, que cada sessió setmanal constitueixi una unitat que es clogui en si mateixa i que contingui activitats variades.


Primer i segon cursos
Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
 CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat...
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

Dimensió interpersonal
CC21. La dignitat humana. Consideració de la igualtat.
CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres.
CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència.
 CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... Dimensió sociocultural
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions del: a) món, b) ésser humà.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics)
CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics.
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).
CC40. Tradicions, costums i creences.
CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip.
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

Dimensió sociocultural
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions del:
a) món,
b) ésser humà.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics)
CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics.
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).
CC40. Tradicions, costums i creences.
CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip.
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.



CRITERIS D’AVALUACIÓ


Dimensió personal

A l’aula, el professorat, ha de proposar activitats en les quals els alumnes analitzin i reflexionin sobre situacions que mostrin exemples d’actuacions autònomes i responsables. Poden ser tretes de la vida quotidiana (experiències, pròpies o no, observades a l’aula, a l’escola, a la família...) o recollides pels mitjans de comunicació. També, en aquesta línia, es poden realitzar simulacions en les quals es dramatitzin situacions i fets que exemplifiquin aquestes habilitats, prioritzant aquelles basades en fets propers a l’alumne, perquè li siguin significatives. Una bona font d’exemples a analitzar són les pel·lícules i els llibres, on les històries ofereixen models d’actuacions en les quals els personatges actuen de manera responsable o irresponsable i poden servir de base per a la reflexió i el diàleg. En cinema suggerim, per exemple, pel·lícules de l’estil Dotze homes sense pietat, El dilema, La decisió d’Anne, La capsa de música, La decisió de Sophie, Mr. Batignole, Norma Rae, etc. En novel·la podem anar des dels clàssics: Antígona, Crim i càstig, Oliver Twist, 1984, etc., fins als grans escriptors de la novel·la contemporània: Les aventures de Huckleberry Finn, Dr. Jekyll i Mr. Hyde, La taronja mecànica, El meu amic Friedrich, Wonder, etc.


Pot ser molt efectiu prendre com a referent situacions de persones de la mateixa edat que els alumnes: la trajectòria de Malala Yousafzai, els infants soldat, el treball infantil, etc. Aquestes situacions no han d’alimentar una sensació de confort pròpia, sinó un compromís d’acció solidària a la llum de documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Per descomptat, tampoc han d’alimentar l’etnocentrisme o la xenofòbia, que sovint constitueix el principal component del sentiment d’indignació davant de violacions dels drets humans en d’altres cultures.

El grau d’assoliment de la competència requereixen un cert domini de la Declaració i altres disposicions legals de l’entorn socioeconòmic i polític. Per avaluar aquests continguts pot ser adient algun tipus d’activitat que permeti constatar-ne el coneixement a través de qüestions com les següents:
• Cita amb paraules pròpies tres articles de la Declaració Universal de Drets Humans.
• Cita dos drets civils i polítics, dos drets econòmics, dos drets culturals, dos drets jurídics...
• Cita tres llibertats, tres drets i tres prohibicions que es formulin en la Declaració.
• Quin drets humans poden vulnerar accions com:
– els desnonaments,
– l’encariment dels medicaments,
– que no hi hagi advocats d’ofici,
 – l’augment de les llistes d’espera en els hospitals,
– els acomiadaments lliures

En la tria dels casos caldrà tenir en compte que n’hi ha de més o menys adequats segons les edats i que no cal que presentin conflictes morals especialment tràgics.
Heus aquí tres exemples de situacions:
• Una amiga et demana diners per comprar esmorzar, perquè ha sortit corrents de casa i se l’ha oblidat. Penses que és probable que no te’ls torni, perquè ja t’ho ha fet alguna altra vegada.
• En baixar del tren, trobes al terra una targeta gairebé nova de 10 viatges que segurament se li ha caigut a l’única persona que hi ha a l’estació, que ha sortit al davant teu.
• En fer drecera per anar a classe perquè fas tard, veus amagats un nens més petits que tu que n’estan insultant i pegant un altre. Callen un moment i et miren.

Dimensió interpersonal

Les competències d’aquesta dimensió preparen per a una acció fonamentada en el diàleg i en el respecte, i també en l’adopció de criteris per tal de considerar allò que fan les altres persones, així com per a la gestió positiva dels conflictes que inevitablement planteja la convivència. Les relacions interpersonals són el bressol de la pràctica dels grans valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la cooperació i el compromís.

Un element d’avaluació pot ser el resultat mateix d’alguna de les activitats proposades: cura i completesa en la presentació d’una història de vida, riquesa d’observacions en autoavaluar una activitat de vivenciació de la diferència o del prejudici.

Dimensió sociocultural

Cal verificar el grau d’interiorització que els alumnes assoleixen amb relació als continguts que s’hi proposen. No es tracta simplement de recordar les dades treballades a classe sinó de comprendre-les, és a dir, copsar-ne l’abast i la importància, a l’hora de donar raó de les pròpies arrels culturals. Per això, serà útil demanar comparacions entre les diverses tradicions culturals.

Es fonamentarà en la lectura de textos, el visionat de films i imatges, però també en audicions i anàlisi d’obres artístiques i monuments, que puguin ser representatius d’un relat que permeti trobar els valors que caracteritzen la nostra cultura actual; en la línia de les activitats didàctiques exemplificades. A partir d’una referència concreta, es demanarà a l’alumne que identifiqui quins valors destaquen en el relat en qüestió, com els ha identificat, que esmenti frases o elements concrets que es vinculen amb els valors trobats, quina vigència tenen aquells valors entre nosaltres, quins problemes es plantegen en la seva aplicació, etc.


Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Segon d’ ESO (80% de la nota trimestral) (Sílvia Gil)

Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Després de la revisió i correcció de les sessions, donat que són sessions avaluatives, la professora es quedarà amb les activitats realitzades per l’ alumne en forma de dossier fins el mes d’ octubre 2020. Els alumnes es poden fer fotografies el dia de lliurament amb les correccions. S’ intentarà que els alumnes utilitzin el class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i, donat que han de ser competents en l’ àmbit digital, pugin les activitats al Class-room i puguin veure les correccions des d’ allà.

Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera:
DATA DE LLIURAMENT

2n A

DIMARTS 1r dia de lliurament: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 2n dia de lliurament:  +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 3r dia de lliurament  +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 4rt dia de lliurament -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats


2n B

DIVENDRES 1r dia de lliurament: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 2n dia de lliurament:  +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 3r dia de lliurament  +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 4rt dia de lliurament -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

2n D

DIMARTS 1r dia de lliurament: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 2n dia de lliurament:  +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 3r dia de lliurament  +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 4rt dia de lliurament -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ X NO SERAN AVALUABLES. 

Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent. 
Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors ètics de 2nESO):


S’ intentarà així mateix fer servir el Class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i que els alumnes lliurin allà les activitats.
La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és de 2 = Assolit satisfactòriament, es considerarà l’ assignatura superada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà presentar de l’ avaluació o avaluacions no assolides  a la prova extraordinària de juny.

Els alumnes de 2n ESO que tinguin l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 1r ESO no assolida el mes de juny, podran superar-la si superen l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 2n ESO, com a matèria de continuïtat.   Els alumnes que no hagin superat la matèria de 3r ESO podran fer les activitats de les sessions del bloc “Mystiké Epopteia” o del llibre de 2n ESO i lliurar-los mentre estiguin cursant 2n ESO, el curs 2019-20.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit digital (10% de la nota trimestral) (Sílvia Gil i Olga Fernández)
Si bé la competència digital es treballa i, per tant, s’avalua des de de les diferents matèries que la incorporen en la seva proposta curricular, convé considerar que algunes qüestions relatives a l’avaluació poden ser comunes per a les diferents matèries que avaluaran l’adquisició d’aquesta competència, així com les pròpies de la matèria o àmbit de referència. Així mateix, aquestes orientacions poden ser d’utilitat a l’hora d’avaluar els crèdits de síntesi de cada curs i, en especial, el projecte de recerca de quart curs. Dimensió instruments i aplicacions L’avaluació de l’adquisició de les competències d’aquesta dimensió s’hauria de fer de forma gradual en el temps, tenint present l’evolució constant a què està abocat el món digital. Els alumnes poden experimentar canvis importants en relació amb la gestió dels dispositius digitals derivats d’una major capacitació en el seu ús, però també canvis significatius en les opcions i possibilitats que aquests dispositius ofereixin. S’ha de vincular a tasques i activitats que comportin la creació i elaboració de documents de tipologia diversa i que sovint formen part d’un procés d’aprenentatge en connexió amb altres competències, especialment amb les competències 4, 5 i 11, així com amb d’altres matèries. El millor moment per fer l’avaluació és en finalitzar una activitat i quan es disposi d’un document acabat. Amb tot, és molt útil fer un seguiment regular del seu grau d’adquisició al llarg del temps perquè els coneixements en l’ús de les aplicacions canvien constantment a causa de l’aparició en el mercat de nous tipus de programari.

Les competències bàsiques de l’ àmbit digital pertanyen a les Dimensions:
-          Instruments i aplicacions
-          Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
-          Comunicació interpersonal i col·laboració
-          Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Instruments i aplicacions:
Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.
Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.
Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals.

Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
 Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració
Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.
Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.
Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos.
Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit personal i social (10% de la nota trimestral) (Sílvia Gil i Olga Fernández)

El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma. També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposa l’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als requeriments que comporten l’edat i la societat. Així mateix, l’alumne ha de ser capaç de reflexionar sobre la incidència del gènere en la construcció de la seva personalitat i l’elecció d’opcions acadèmiques i professionals. Totes aquestes habilitats personals han de permetre a l’alumne desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta actitud emprenedora es podrà veure reflectida en accions que, d’acord amb la motivació i l’esforç personal, permetin adquirir compromisos socials, desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. El treball competencial i els processos d’orientació associats han de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne, fomentant la pertinença a la societat catalana, els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que en el futur puguin contribuir a la millora social com a ciutadans de ple dret amb responsabilitats compartides.
Competències bàsiques de l’àmbit personal i social.
Aquestes competències pertanyen a les Dimensions:
-          Autoconeixement
-          Aprendre a aprendre
-          Participació

Autoconeixement
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal.

Aprendre a aprendre
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Participació
Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.



















MATERIAL NECESSARI


Llibre de text  Cultura i valors ètics 2n ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera.

Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 2n ESO) :