Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competències Clau de la Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. Competències Clau de la Dimensió personal
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competències clau de la Dimensió personal
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Competències Clau de la Dimensió personal
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.
IDEES PER A UNA ÈTICA MUNDIAL
L' ètica mundial, que pretén potenciar els valors comuns a totes les religions, es pot sintetitzar en un principi general i quatre orientacions:
Tots els éssers humans han de rebre un tracte humà. No facis a ningú el que no vulguis per a tu mateix.
1. Compromís a favor d' una cultura de la no-violència i del respecte per tota vida. No mataràs.
2. Compromís a favor d' una cultura de la solidaritat i d' un ordre econòmic just. No robaràs.
3. Compromís a favor d' una cultura de la tolerància i un estil de vida honrat i veraç. No mentiràs.
4. Compromís a favor d' una cultura de la igualtat i la companyonia entre els homes i les dones. No humiliaràs.
Experiències històriques de diàleg interreligiós: la música
En l’ampli ventall d’experiències històriques de diàleg interreligiós la música, juntament amb el silenci, ha jugat un paper decisiu tot afavorint arreu la mútua proximitat de les religions més enllà de les fites que pugui aconseguir el llenguatge verbal. El Festival de Músiques Religioses de Girona és un espai privilegiat per gaudir i donar a conèixer la producció musical de les diferents tradicions religioses. Es tracta, doncs, d’un espai privilegiat i necessari del diàleg entre religions i entre les cultures que pot ajudar a fer que les paraules i les actituds dels creients de les diferents tradicions religioses, sense perdre la seva identitat pròpia, trobin en el diàleg de la música un dinamisme simbòlic que faci possible el consens lliure i transformador en els diversos àmbits i nivells de la vida humana.
Letra de "Cristo de Palacagüina":
En el Cerro de la Iguana Montana adentro de las segovias se vio un resplandor extraño como una aurora de media noche los maisales se prendieron, los quiebra platas se estremecieron, llovió por Moyogalpa, por Telpaneca y por Chichigalpa
CORO Cristo ya nacio en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y una tal María ella va a planchar muy humildemente la ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente.
Las gentes para mirarlo se rejuntaran en un molote, el indio Joaquin le trajo quesillo en trenzas de Nagarote en ves de oro, incienso y mirra le regalaron segun yo supe cajetitas de Diriomo y hasta bunuelos de Guadalupe.
CORO Cristo ya nació en palacaguina de Chepe Pavon Pavon y una tal María ella va a planchar muy humildemente la ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente.
Jose el pobre jornalero se mecatella todito el dia, lo tiene con reumatismo el tequio de la carpintería, Maria suena que el hijo igual que el tata sea carpintero pero el cipotillo piensa mañana quiero ser guerrillero.
CORO Cristo ya nació en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y una tal María ella va a planchar muy humildemente la ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, Cristo ya nació en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y una tal María ella va a planchar muy humildemente la ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, la ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, del terrateniente, del terrateniente.
- Per saber-ne més:
Podeu visionar la pel·lícula "Baraka": (Gentilesa de Rosa del Rey de l'equip SIEI)
"Aclamado documental sobre la naturaleza del planeta Tierra. Rodada en 24 países diferentes, trata de captar la esencia de la naturaleza y la cultura de la humanidad y sus costumbres, al tiempo que señala las formas en las que el ser humano se relaciona con su medio ambiente. La aparente fragilidad de la vida humana es contrastada con la grandeza de sus obras, subrayándose la desigual relación entre hombre y naturaleza. Baraka no tiene argumento lineal, ni personajes ni diálogos, pero, en medio de estos enormes contrastes, la espiritualidad de la humanidad surge como el elemento más importante que la distingue de otras especies. Un mundo más allá de las palabras. (FILMAFFINITY)"
- Aquí us deixo el tráiler:
- I, aquí la pel·lícula:
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 22 i 23)
SESSIÓ 8. CAL RENUNCIAR A LA DIFERÈNCIA? (DIMENSIÓ PERSONAL)
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competències Clau de la Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. Competències Clau de la Dimensió personal
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi. Competències clau de la Dimensió personal
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació. Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores. Competències Clau de la Dimensió personal
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.
Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Fátima se enfrenta a su profesora porque no quiere quitarse el velo islámico.
Mirem aquest vídeo de www.xavisala.es:
ACTIVITATS:
1.- Alguna vegada t' has sentit discriminat per algun aspecte del teu físic?
2.- Alguna vegada has rebutjat algú pel seu aspecte físic?
3.- Alguna vegada has renunciat a ser com ets per por a ser diferent?
4.- Què creus que et pot aportar el fet de relacionar-te amb persones d' altres cultures?
Més activitats (voluntari):
5.- Feu una fotografia retrat del company amb qui heu treballat que en reflecteixi l' essència.
6.- Presenteu el vostre company ensenyant la fotografia i llegint el text.
Macaco - Mensajes del agua (video oficial)
Que le voy a hacer si yo , amo lo diminuto. Y que le voy a hacer si yo no kiero que el oceano sea tan profundo, Y que le voy a hacer si yo de pekeño encontre la fuerza de mi mundo, ohhh yeee!!! Que le voy a hacer si yo pienso q si yo nosotros sumamos uno,q le voy a hacer
y es que gotas sobre gotas somos olas q haceeen mares, gotas diferentes pero gotas todas iguales, y una ola viene y dice:
Somos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compaas, Y es que sooomos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compaaaas
Y una ola viene dice: oooooooooo mares de gentes siguen: ooooooooooooo y el mundo repite: ooooooooooooo
Y que le voy a hacer si yo nací en el Mediterraneo, Y que le voy a hacer si yo vendí las gotas de tu llanto.
Dee tus gotas mi nombre transparencias en mi ser soñé torrenciales de amor y fe como lluvia de primavera borrando grietas y guardando mareas.
y es que gota sobre gotas somos olas q haceeen mares ,gotas diferentes pero gotas todas iguales, y una ola viene y dice:
Somos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compas, Y es que somos una marea de gente todos diferentes remando al mismo compas
Y una ola viene dice: oooooooooo mares de gentes siguen: ooooooooooooo y el mundo repite: ooooooooooooo
"VIURE EN QUALSEVOL LLOC del món i estar en contra de la igualtat per motiu de raça o de color és com viure a Alaska i estar en contra de la neu" William Faulkner.
ACTIVITATS: 1) Què creus que volia expressar l' autor amb aquesta cançó? (5 punts) 2) Esbrina quina és la implicació d' aquest cantant (Makako) en alguns projectes socials (5 punts)
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 19 i 20)
7. CONTROLAR LES CONDUCTES DE RISC
(DIMENSIÓ PERSONAL)
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competències Clau de la Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. Competències Clau de la Dimensió personal
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi. Competències clau de la Dimensió personal
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació. Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores. Competències Clau de la Dimensió personal
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.
EL NOSTRE BENESTAR depèn de factors diversos. Els més importants són trobar-nos bé físicament, tenir les necessitats bàsiques cobertes, estar a gust amb nosaltres mateixos i mantenir bones relacions.
Per a viure bé busquem activitats que ens agradin. Però de vegades ens equivoquem i escollim coses que ens compliquen la vida.
Què son conductes de risc?
Les conductes de risc són aquelles que posen en perill la salut física o mental de qui les porta a terme. Acostumen a traduir-se en hàbits que s' incorporen a la vida quotidiana i es repeteixen amb certa freqüència. A curt o mitjà termini provoquen malestar en la persona.
Els titulars d' aquestes notícies aparegudes en la premsa diària en són bons exemples:
- Una de cada tres adolescents considera excessiu el seu pes. Entre el 1% i el 4% desenvolupen un problema alimentari. El desig de ser primes les ha atrapat fins a posar en perill les seves vides.
- El creixent accés a ordinadors, telèfons mòbils i televisions és la principal causa de reducció d' hores de son entre els adolescents, fet que pot desencadenar importants alteracions en el seu metabolisme.
- El consum de cànnabis provoca que un 24% de menors entre catorze i divuit anys pateixin pèrdues de memòria.
- El consum excessiu d' aliments rics en calories i la manca d' activitat física expliquen l' actual epidèmia d' obesitat que afecta la majoria de països rics.
- Un elevat nombre de joves confessa haver practicat alguna vegada el sexe sense protecció, exposant-se al risc de malalties de transmissió sexual i d' embarassos no desitjants.
- Un de cada tres morts a la carretera cada any és un jove. Els conductors entre 18 i 21 anys tenen accidents sobretot els caps de setmana a causa de les pròpies infraccions, els avançaments, la invasió del carril contrari i l' excés de velocitat.
Aprendre a autocontrolar-nos
El principal enemic d' una vida saludable són els hàbits perjudicials. Per tal d' evitar-los, cal estar convençut que els volem abandonar i tenir força de voluntat per a combatre'ls.
En aquesta seqüència es representen els passos que ens han d' ajudar a evitar conductes que considerem que no ens van bé.
1.- CONCENTRAR-SE en l' estat d' ànim propi.
. Estàs enfadat, neguitós, o trist?
Escolta el teu cos. Això t' ajudarà a saber com et sents.
2.- PENSAR què ha passat per a desitjar dur a terme la conducta que considerem negativa.
. Què ha provocat el teu estat d' ànim: comentaris dels amics, una situació determinada, un problema a casa...?
3.- FER una llista d' alternatives que es poden dur a terme.
.Quines coses pots fer sense tenir la conducta que has decidit evitar?
4.- TRIAR una de les possibilitats i posar-la en pràctica.
. Quina conducta et sembla millor?
Porta-la a terme aviat. Dona't una recompensa i comparteix el teu èxit amb algú.
Per a entrenar-se...
- Et proposem dues situacions perquè entrenis la capacitat d' autocontrol. També pots pensar-ne altres de més reals en la teva vida.
. Un membre de la teva colla d' amics ha organitzat una festa i, gràcies a l' ajuda del seu germà gran, ha comprat alcohol. Ja saps que no és bo beure'n, però és el primer cop que en tens a l' abast i tens ganes de provar la sensació que provoca.
. Aquest mes has millorat en els estudis. Vas decidir no faltar a classe i estudiar seriosament. Demà et vols llevar d' hora per acabar els deures. Ara et ve molt de gust connectar-te a internet. Saps, però, que quan ho fas, et passen les hores volant.
ACTIVITATS:
. Pensa en una conducta recent que pel motiu que sigui ara consideres que et va ser perjudicial i intenta analitzar-la a partir dels passos de l' autocontrol.
(Argumenta en 10 línies =10 punts)
- Per saber-ne més:
1. EL CONCEPTE DE RISC
L’expressió
conducta de riscs’ha fet servir per associar, conceptualment, una sèrie
de conductes que afecten negativament la salut com l’ús de
drogues,la conducta sexual de risc, la conducciótemerària, la
conducta violenta o suïcida, els trastorns de l’alimentació, i
la delinqüència, entred’altres. Les potencials conseqüències
negatives d’aquestes conductes inclouen l’embaràs no desitjat, les
malalties de transmissió sexual, la discapacitat severa, i la mort (Igra
i Irwin, 1996).Aquestes conductes de risc amenacen el benestar
dels adolescents i limiten el seu potencial per assolir l’edat
adulta de forma responsable. Aquesta mena de conductes sovint
s’anomenen conductes problemàtiques. De fet, és important
diferenciar aquesta presa de riscos de lesconseqüències que
puguin tenir (Duberstein Lindberg et al., 2000).
D’altra
banda, les conductes de risc estan estretament lligades a
indicadors de benestar social i psicològic com el rendiment
acadèmic i laboral, la qualitat de la família, i l’estabilitat
econòmica (DiClemente et al., 1996).
1.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRESA DE CONDUCTES DE RISC
S’han
descrit tota una sèrie de factors que poden influir en la
presa de conductes de risc enl’adolescència que bàsicament
s’agrupen en tres grans grups: factors personals, factors familiars
ifactors escolars / socials (Igra i Irwin, 1996;Tyas i Pederson, 1998;
Fergusson i Horwood, 1999;Kuperman et al., 2001; Gil, Vega i Turner,
2002).
1.2.1 FACTORS PERSONALS
Tant
la presa de riscos com les lesions són més freqüents en els
nois que en les noies a tots elsgrups d’edat (Millstein et al., 1992,
Jelalian et al.,1999; Duberstein Lindberg et al., 2000). Els nois tenen
major probabilitat de prendre riscos mentre
que les noies tenen més probabilitats de tenir bones notes (Richardson et al., 1993).
La
percepció de l’estat de salut està influenciada pel benestar
psicològic (Piko, 2000), i s’harelacionat amb les conductes que
poden comprometre la salut (Wade i Vingilis, 1999).Wallace i Forman
(1998) troben que els joves religiosos tenen menys probabilitats
de prendreconductes que poden afectar la seva salut que els
no religiosos. La religiositat també ha estat identificada com un
factor protector respecte a l’inici de les relacions sexuals, tot i que
no sembla protegir contra les pràctiques poc segures (no fer servir
preservatiu) en els adolescents que ja leshan iniciades (Zaleski i
Schiaffino, 2000; Surís i Parera, 2002). També s’ha relacionat
amb una menor activitat sexual (Lammers et al., 2000).Poulson et al.
(1998) van trobar que les noies ambalta religiositat consumien menys
alcohol i tenienmenys relacions sexuals de risc que les
menysreligioses, però no van trobar diferències pel que fa als
nois. També s’ha trobat una relació inversa entre la religiositat i
el consum d’alcoholi altres drogues (Cook et al., 1997; Francis,
1997;Pullen et al., 1999) i entre la religiositat i l’embaràs adolescent
(Guijarro et al., 1999).
1.2.2 FACTORS FAMILIARS
Les
conductes de risc tenen tendència a agrupar-se dintre les famílies.
Això es pot explicar perquè els adolescents poden aprendre a adoptar
conductes de risc observant la conducta dels seus pares, i nivells
elevats de conflictivitat familiar s’associen a taxes augmentades
de conductes de risc als adolescents. De fet, la vulnerabilitat
dels adolescents pel que fa a les conductes de risc pot estar augmentada
de manera transitòria per disrupció familiar (Igra i Irwin, 1996). Els
joves que tenen la percepció de tenir una relació
satisfactòria amb els seus pares presentenmenys conductes de
risc (Nelson et al., 1999;Berg-Kelly i Kullander, 1999). A més,
com més satisfets estan els adolescents en la relació amb la
seva mare, menys probabilitats tenen d’iniciar les relacions
sexuals o de quedar-se embarassades i més probabilitats de fer
servir mètodes anticonceptius (Dittus i Jaccard, 2000). Altres estudis
(Luster i Small, 1997) han trobat un menor número de parelles
sexuals, independentment de si han patit abús sexual o no,
entre aquelles adolescents que són controlades estretament pels seus
pares, que reben nivells alts de suport per part d’ells i els pares de
les quals desaproven que tinguin relacions sexuals.
D’altra
banda, s’ha trobat una relació directa entre l’embaràs adolescent i
tenir els pares separats odivorciats i tenir poca comunicació amb el
pare i amb la mare (Guijarro et al., 1999). Viure amb els pares
biològics s’associa a una menor activitatsexual (Lammers et al.,2000).
Blum et al. (2000) van trobar que els adolescents que viuen en famílies
monoparentals presenten més conductes de risc que els que viuen en
famílies intactes. El suport i seguiment per part dels pares ha
estat associat amb l’ús d’anticoncepció hormonal i amb un menor
ús d’alcohol i de tabac (Baker et al., 1999). Aquells joves,
fins i tot en àrees econòmicament deprimides, amb bon monitoratge
per part dels pares presenten taxes més baixes d’iniciació sexual
(Meschke i Silbereisen, 1997; Romer et al., 1999). D’altra
banda, el baix monitoratge i la mala relació amb els pares dóna
major probabilitat de tenir companys problemàtics i de prendre
conductes de risc (Metzler et al., 1997; Ary et al., 1999). Per Metzler
et al. (1997) la poca disponibilitat de les figures dels pares a la
família s’associava directament amb la
presa
de conductes sexuals de risc. Richardson et al. (1993) van trobar
que les noiestenien menys probabilitats que els nois d’usar
substàncies, d’estar deprimides, de treure males notes, o
d’iniciar conductes de risc quan eren supervisades per un adult,
però que quan no eren supervisades i disminuïa el coneixement
dels pares sobre on es trobaven, tenien més probabilitats de tenir
cadascun d’aquests problemes.
Quan
la desaprovació dels pares respecte al consum de drogues és més
elevada, també hi ha una disminució del consum per part dels
adolescents (Welte et al., 1999). De fet, els pares poden
influir en el consum d’alcohol del seus fills, i la seva influència serà
més gran si els seus fills no es troben en un ambient de companys que
beuen (Gerrard et al., 1999). També s’ha trobat que els pares tenen
influència en el consum de cannabis (Kohn i Piette, 1997).
Pel
que fa als germans, s’ha trobat una associació significativa
entre el consum d’alcohol i lespercepcions del consum per
partdels seus germans grans (D’Amico i Fromme, 1997) i hi ha
autors (Aubà i Villalbí,1993) que indiquen que el consum d’alcohol per
part dels germans grans (i dels amics) pot tenir més influènciaque el
consum per part dels pares.
1.2.3 FACTORS ESCOLARS / SOCIALS
No
està clar si les conductes de risc s’inicien per conformar-se a un grup
d’iguals ja existent o siaquells amb inclinació a prendre
conductes de risc s’ajunten amb els que tenen inclinacions
similars, però les transicions escolars poden augmentar, almenys
de manera transitòria, la vulnerabilitat dels adolescents envers les
conductes de risc (Igra i Irwin, 1996). Guijarro et al. (1999) van
trobar que les adolescents que quedaven embarassades tenien
prèviament menor rendiment acadèmic i menys expectatives de
futur. També s’ha descrit (Lammers et al., 2000) que un major
rendiment escolar s’associa a nivells més baixos d’activitat
sexual. Altres estudis (McBride et al.,1995; Hawkins et al., 1999;
Berg-Kelly i Kullander, 1999) indiquen que els joves que estan més
implicats a l’escola presenten menys conductes de risc. Aquesta
associació també s’ha trobat amb el consum de cannabis (Kohn i Piette,
1997). Perquè els factors de risc influenciïn un individu, han d’estar
presents (Newcomb et al., 1987). El que sembla clar és que l’escola és
un medi menys segur del que ens pensàvem. Per exemple, un estudi fet a
nivell de la Unió Europea (EORG, 2002) indica que els
adolescents pensen que ésfàcil trobar drogues il·legals prop de
l’escola. Per tant, cal assumir que el fet que els joves estiguin
escolaritzats no implica que no hi hagi la presència de factors de
risc.
PASSOS QUE ENS HAN D' AJUDAR A EVITAR CONDUCTES QUE NO ENS VAN BÉ:
1. CONCENTRAR-SE en l' estat d' ànim propi.
. Estàs enfadat, neguitós, o trist?
Escolta el teu cos. Això t' ajudarà a saber com et sents...
2. PENSAR què ha passat per a desitjar dur a terme la conducta que considerem negativa.
. Què ha provocat el teu estat d' ànim: comentaris dels amics, una situació determinada, un problema a casa...?
3. FER una llista d' alternatives que es poden dur a terme.
. Quines coses pots fer sense tenir la conducta que has decidit evitar?
4. TRIAR una de les possibilitats i posar-la en pràctica.
. Quina conducta et sembla millor? Porta-la a terme aviat. Dóna una recompensa i comparteix el teu èxit amb algú.
- Mira aquests vídeos:
10 EFECTOS NEGATIVOS DEL TABACO - Dejar de fumar,
ANIMACIÓN PARA NIÑOS SOBRE - EFECTO DE LAS DROGAS
Bibliografia: PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 19)
