SESSIÓ 10
CONTROLAR ELS PREJUDICIS
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)
CONTROLAR ELS PREJUDICIS
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)
COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte.
Continguts clau
CC21. La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat.
CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres.
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics)
Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol).
Continguts clau
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

"La gent no neix mentidera, poruga, intolerant i amb prejudicis. Ho aprèn a ser en el món en què viu"
Jacque Fresco
De l' estereotip al prejudici
Els estereotips es construeixen de mica en mica. Sense adonar-nos-en, establim categories que fem servir per a classificar les persones. En funció del grup al qual pertanyen, els assignem maneres de ser, aficions, emocions, comportaments i gustos propis del gup. La nostra mirada és incapaç de reconèixer diferències.
Quan els estereotips són negatius, parlem de prejudicis. Els prejudicis acostumen a provocar hostilitat en les relacions interpersonals i generen desconfiança.
No tots els prejudicis són igualment rellevants per a la convivència. Pensar que els treballadors de la banca són avorrits no te les mateixes conseqüències socials que considerar que els membres d' un grup social són uns delinqüents.
Del prejudici a la discriminació
Els prejudicis poden quedar en el terreny de la valoració o bé traduir-se en conductes. És a dir, poden derivar en fets discriminatoris. La discriminació consisteix a negar a una persona o col·lectiu els mateixos drets i oportunitats que té la resta, apel·lant a qualsevol característica negativa que se li adjudica com a pròpia.
. Pensa en un col·lectiu que et desperta simpatia. Per què?
. Pensa en un altre que et provoca desconfiança. Per què?
. Creus que a la nostra societat hi ha prejudicis? Quins?
. T' has sentit mai objecte de discriminació? Descriu la situació.
. Llegeix les frases següents i completa-les en la teva llibreta:
- Un grup de gent que em cau malament és...
- Quan l' àrbitre no assenyala una falta al meu equip favorit, jo...
- Les persones que van molt arreglades em semblen...
- Penso que els indigents...
- Quan un jugador de l' equip contrari comet una falta, jo...
- Si als pis del costat del meu hi anés a viure una família gitana, jo pensaria...
- En canvi, si hi anés a viure una família que no ho fos...
Com podem controlar els nostres prejudicis?
El fet que tots tinguem prejudicis no justifica accions discriminatòries, més aviat posa en evidència la necessitat de controlar-los i de ser respectuosos amb persones i col·lectius amb els quals ens costa relacionar-nos.
Les recomanacions següents ens poden ajudar a controlar els nostres prejudicis:
El fet que tots tinguem prejudicis no justifica accions discriminatòries, més aviat posa en evidència la necessitat de controlar-los i de ser respectuosos amb persones i col·lectius amb els quals ens costa relacionar-nos.
Les recomanacions següents ens poden ajudar a controlar els nostres prejudicis:
1. RECONÈIXER que tenim prejudicis. No negar-los
- Quins són els teus prejudicis? Fes-ne una llista.
2. DETECTAR en quines situacions es fan evidents els prejudicis.
- Centra't en un dels prejudicis que vols eliminar i recorda una situació en la qual t' escandalitzessis d' un comportament. Què vas pensar i què vas fer?
3. PENSAR aspectes positius del grup prespecte del qual tenim prejudicis.
- Coneixes alguna persona que pertanyi al col·lectiu que no t' agrada i que a tu et sembli diferent de la resta? Com és?
4. IMAGINAR conductes per a combatre els prejudicis propis en la vida quotidiana.
- Quines dues normes d' actuació creus que t' ajudaran a no deixar-te dominar pels teus prejudicis?
Esbart dansaire de Rubí - " El ball de gitanes "
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes
https://www.youtube.com/watch?v=bB82BmVbaRw
https://www.youtube.com/watch?v=5PW5j03TkE0
https://www.periodistadigital.com/ciencia/salud/20190625/guiamos-mediante-prejuicios-estereotipos-posible-deshacerse-noticia-689403898190/
Esbart dansaire de Rubí - " El ball de gitanes "
El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans -principalment en poblacions catalanes i valencianes. Cal destacar que la Dansa de la Carxofa, dins de la tipologia del ball de gitanes amb cintes, que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesíd'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.
El ball de gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, se'n un dels més antics del país. El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca durant tota la cercavila, els dansaires no se'n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el públic saltant, llençant farina, petards i sobretot, fent xivarri. En arribar a la plaça entra el Capità demana permís a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entren el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots. Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada.
En la modalitat de la Catalunya Nova i el País Valencià, el ball es dansa per la festa major i el corpus. La dansa es es fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa.
Van vestits amb indumentària que els fa semblar d'ètnia gitana del segle XIX. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta amb vernís, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l'origen.
A Vilafranca del Penedès al ball de gitanes fins al 2001 el ballaven un grup de gitanos i gitanes de la població durant moltes dècades.
Vilafranca 2011 : Ball de Cintes : Gitanes de Vilafranca, 27/08/2011:
Vilafranca 2011 : Ball de Cintes : Gitanes de Vilafranca, 27/08/2011:
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 24 i 25)
Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=bB82BmVbaRw
https://www.youtube.com/watch?v=5PW5j03TkE0
https://www.periodistadigital.com/ciencia/salud/20190625/guiamos-mediante-prejuicios-estereotipos-posible-deshacerse-noticia-689403898190/