SESSIÓ 12 ORGANITZACIÓ DEMOCRÀTICA (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 12

ORGANITZACIÓ DEMOCRÀTICA 
(DIMENSIÓ  INTERPERSONAL) 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences Practicar la raonabilitat i l’acceptació de l’altre en les seves diversitats per aprendre a viure junts amb actituds de tolerància activa i respecte. 

Continguts clau 

CC21. La dignitat humana i el respecte. Consideració de la igualtat. 

CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres. 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. 

CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència. 

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) 

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau Usar el diàleg com a reconeixement de l’altre, per a l’exercici d’actituds intel·lectuals (d’exploració, de recerca de criteris, de racionalitat, d’acceptació de la pluralitat, de flexibilitat) i afectives (de consideració, de confiança, d’autocontrol). 

Continguts clau 

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. 

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... 

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... 

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... 

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... 

¿Què és la democràcia? "Demo" significa poble i cràcia significa "govern". Així doncs, democràcia significa "govern del poble".
En la democràcia representativa, el poble escollirà els seus representants per a portar el país, i, ho farà mitjançant unes eleccions on la gent ha de votar. Podem escollir el President d' un país, però també l' Alcalde de la nostra ciutat o municipi.

El govern de les ciutats 

Funcionament correcte d' una ciutat depèn del seu bon govern.
Una ciutat ben governada és, primer de tot, una ciutat governada democràticament, és a dir:
- Que elegeix lliurament els seus representants.
- Que pren decisions després d' escoltar les diferents opinions.
- Que obre vies perquè els ciutadans participin en els projectes.
- Que té un govern que respon de la seva gestió davant dels ciutadans.

Moments i instàncies polítiques 

Les eleccions

Una elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern. Aquest és el mecanisme comú utilitzat en la democràcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu així com els governants locals i regionals. Aquest procés, però, també s'utilitza en la selecció de diversos càrrecs de les organitzacions privades i públiques, clubs, associacions voluntàries i altres corporacions.

Des del segle XX en la majoria dels estats el sufragi és un dret universal de tots els homes i dones que en són ciutadans.

Els grups polítics municipals són formats pel conjunt de regidors elegits per cada un dels partits polítics.

El Ple Municipal és l' òrgan municipal bàsic integrat per tots els regidors i presidit per l' alcalde. El ple expressa la voluntat política dels ciutadans i adopta les decisions principals de l' ajuntament. 

L' alcalde és el president de la corporació municipal, dirigeix l' administració municipal i representa l' ajuntament. És escollit pels regidors. Si un partit té la majoria absoluta, normalment, votarà al seu cap de llista. Si cap partit no la té, s' hauran de fer pactes per a donar la majoria a un dels regidors electes. 

La Junta de Govern local és integrada per l' alcalde i un nombre de regidors no superior a un terç dels membres del Ple que só nomenats per l' alcalde i representen l' òrgan col·l3giat del govern executiu municipal.

Els tinents d' alcalde són regidors que tenen la capacitat legal de substituir l' alcalde quan faci falta.

Les àrees de gestió apleguen per temàtiques els diferents serveis que s' ofereixen a la ciutat. L' alcalde pot delegar-les als regidors.

Participació ciutadana 

Participar= opinar + actuar 

Participar com opinió:
Audiències públiques
Consell Municipal de districte
Consells sectorials 
Consells ciutadans

Participació com actuació: 
Casals de joves
Centres cívics
Associacions de veïns
Pressupostos participatius
Acció de les associacions i entitats

Els immigrants han de tenir dret a vot  en les eleccions locals? 

Clicka aquest link: http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/participacio/programes/informe_dret_vot_immigrants_ca.pdf

 Els  Estats  membres  que  permeten  votar  a  les  eleccions  locals  a  persones extracomunitàries
són:

Irlanda
Exigeix  sis mesos de residència (des de 1963)
Suècia
Exigeix tres anys de residència (des de 1975)
Les  persones  de  Noruega  i  Islàndia  tenen  els  mateixos  drets  que  les de la UE
Dinamarca
Exigeix tres anys de residència (des de 1981)
Les  persones  de  Noruega  i  Islàndia  tenen  els  mateixos  drets  que  les de la UE
Holanda
Exigeix cinc anys de residència (des de 1985)
Finlàndia
Exigeix que portin dos anys

Les  persones  de  Noruega  i  Islàndia  tenen  els  mateixos  drets  que  les de la UE
Bèlgica
Exigeix cinc anys de residència (des de 2004


Regne Unit
Reconeix el dret de vot als residents habitants de països  de  la  Commonwealth  (antigues  colònies
britàniques)
Portugal
Estrangers residents que portin tres anys, si hi ha acord de reciprocitat
Espanya
Estrangers    residents,    si    hi    ha    tractat    de reciprocitat

ACTIVITATS:

Què opines sobre el temps de residència d' un estranger per tenir dret a vot? (Mínim 5 línies) (10 punts)  

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 28 i 29) 

Webgrafia: 
 https://ca.wikipedia.org/wiki/Elecci%C3%B3

SESSIÓ 11 CULTURA DE LA PAU. (DIMENSIÓ PERSONAL )

SESSIÓ 11
CULTURA DE LA PAU
DIMENSIÓ PERSONAL 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competències Clau de la Dimensió personal

CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.  

CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.  

CC3. El concepte de llibertat i els seus límits. 

CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.  

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.  

CC10. Els drets humans com a deures morals.  

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Competències Clau de la Dimensió personal

CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

De conflictes en té tothom i, de fet, és bo que n'hi hagi. Contribueixen a l' autoconeixement  i afavoreixen la convivència. La clau és com els abordem.

Viure també és conflicte 

El conflicte és inherent a la condició humana. Un conflicte és una situació d' enfrontament provocada per la contraposició d' interessos amb relació a un mateix fet. Hi ha conflictes de diferents tipus:

. Conflictes individuals. Es produeixen quan és un mateix qui dubta entre dues opcions que es perceben com a incompatibles.

. Conflictes interpersonals. Tenen lloc entre dues o més persones que es plantegen objectius oposats davant d' una mateixa tasca o activitat.

. Conflictes intergrupals. Difernts grups afirmen valors antagònics i tenen divergències davant d' una mateixa qüestió. 

ELS CONFLICTES PODEN ESDEVENIR UNA OPORTUNITAT PER A ...

. Avançar en el desenvolupament individual

. Aprofundir i consolidar les relacions personals.

. Millorar la convivència en grup

. Aprendre noves maneres de resoldre problemes

. Conèixer-nos millor a nosaltres  mateixos i als altres.

Conflictes interpersonals:

"La Teresa viu amb els seus tres fills: la Cristina, en David i en Manel. En Manel té sis anys i encara no va sol a l' escola. Fins ara sempre l' hi ha acompanyat la Teresa, però recentment ha canviat de feina i l' horari se li ha complicat. Tres dies a la setmana no podrà acompanyar a l' escola en Manel ni anar a recollir-lo a la tarda. Ha demanat als seus fills grans que siguin ells qui facin aquests viatges. Tots dos han acceptat fer-ho i ara s' han d' organitzar. La conversa entre els dos germans grans és la següent:
- David, jo m' encarrego d' anar a deixar en Manel al matí i tu ho fas a la tarda. 
- Jo també m' estimo més acompanyar en Manel al matí i a la tarda estar una estona amb els amics.
- Sí, és clar! Però jo estic fent batxillerat i tinc més treballs en grup que no pas tu a segon d' ESO. A més, surto amb en Joan i en algun moment hauré de quedar amb ell. Vaja, si tu em deixes! De fet, és una distribució bastant justa: fem tres viatges cadascú, oi? 
- Ja, però si ens ho combinem...
- Ni parlar-ne. Au vinga, no facis un problema d' això i sobretot no se t' acudeixi dir´ho a la mare. Ja està prou neguitosa amb la nova feina i només li calen les teves ximpleries...
En David que no vol fer enfadar la Cristiana ni tampoc preocupar la seva mare, cedeix i accepta anar a buscar en Manel tres tardes a la setmana"

Actituds que no ajuden a resoldre un conflicte

1. Actitud passiva: "no passa res"

. L' objectiu és evitar el conflicte per damunt de tot

. No s' afronten les dificultats

. En lloc de negociar,  la persona cedeix davant les exigències de l' adversari o bé espera que un tercer resolgui el conflicte.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Sota l' aparença d' una certa "pau" es viu amb tensió.

2. Actitud competitiva: "guanyar l' altre"

. L' objectiu és aconseguir el màxim benefici propi

. Es busca l' enfrontament amb la voluntat de vèncer l' altre. 

. La persona no reconeix punts en comú amb l' adversari.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Quan ningú no cedeix, la relació personal queda deteriorada. 

3. Actitud evasiva: "predre-hi tots dos"

. L' objectiu és que l' altre no guanyi encara que sigui a costa de perdre-hi tots dos

. El desig de destruir l' altre és més intens que les ganes de guanyar un mateix

. La persona també es pot inhibir davant el conflicte i esperar que aquest es resolgui sol.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Habitualment queda engrandit i acaba trencant la relació. 

"LA VIDA no és deixar que passi la tempesta. És aprendre a ballar amb la pluja" Vivian Greene

- Pel·lícula: "Cantant sota la pluja"

El dia 30 de gener 2020 a l' Institut Camps Blancs es faran Activitats pel dia de la pau i la no violència. Per tant, no s' han de pujar tasques al ClassRoom. 

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 26 i 27) 

Webgrafia: 

http://3www.ecestaticos.com/imagestatic/clipping/368/720/3687205820d43f422549c8239d6da168/mi-marido-esta-divorciado-pero-figura-en-las-escrituras-de-la-casa-donde-vive-su-ex.jpg?mtime=1442837012

https://www.youtube.com/watch?v=WttNlbaECDY

AMPLIACIÓ SESSIÓ 11. L' HOLOCAUST (3r ESO) DIMENSIÓ PERSONAL PEL·LÍCULA: "LOS REBELDES DEL SWING"

AMPLIACIÓ SESSIÓ 11. L' HOLOCAUST (3r ESO) 

DIMENSIÓ PERSONAL 

PEL·LÍCULA:

"LOS REBELDES DEL SWING" 

Argument.

L'Alemanya nazi entra en guerra i recluta entre la joventut alemanya. Però un grup de joves, els Swing Kids, es rebel·la mitjançant d'una música compassada vinguda dels Estats Units i s'atreveix a oposar-se a les poderoses autoritats que els envolten. Peter i Thomas, dos Swing Kids amb talent i influents, després d'un robatori de ràdio van haver de comprometre's amb les joventuts hitlerianes. Els dos amics van haver d'escollir entre la seva pròpia llibertat o la lleialtat al Tercer Reich.

ACTIVITATS: 

- Fes un resum de la pel·lícula amb les teves pròpies paraules (5p)  i, després fer una opinió personal (5p).

Pots fer recerca al Google de: 

- Duke Ellington

- Las joventuts hitlerianes

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Swing_kids.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rebels_del_swing