7. CONTROLAR LES CONDUCTES DE RISC (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)

7. CONTROLAR LES CONDUCTES DE RISC (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL) 

 

1. EL CONCEPTE DE RISC

L’expressió conducta de riscs’ha fet servir per associar, conceptualment, una sèrie de conductes que afecten negativament la salut com l’ús de drogues,la conducta sexual de risc, la conducciótemerària, la conducta violenta o suïcida, els trastorns de l’alimentació, i la delinqüència, entred’altres. Les potencials conseqüències negatives d’aquestes conductes inclouen l’embaràs no desitjat, les malalties de transmissió sexual, la discapacitat severa, i la mort (Igra i Irwin, 1996).Aquestes conductes de risc amenacen el benestar dels adolescents i limiten el seu potencial per assolir l’edat adulta de forma responsable. Aquesta mena de conductes sovint s’anomenen conductes problemàtiques. De fet, és important diferenciar aquesta presa de riscos de lesconseqüències que puguin tenir (Duberstein Lindberg et al., 2000).

D’altra banda, les conductes de risc estan estretament lligades a indicadors de benestar social i psicològic com el rendiment acadèmic i laboral, la qualitat de la família, i l’estabilitat econòmica (DiClemente et al., 1996).

1.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRESA DE CONDUCTES DE RISC

S’han descrit tota una sèrie de factors que poden influir en la presa de conductes de risc enl’adolescència que bàsicament s’agrupen en tres grans grups: factors personals, factors familiars ifactors escolars / socials (Igra i Irwin, 1996;Tyas i Pederson, 1998; Fergusson i Horwood, 1999;Kuperman et al., 2001; Gil, Vega i Turner, 2002). 

1.2.1 FACTORS PERSONALS

Tant la presa de riscos com les lesions són més freqüents en els nois que en les noies a tots elsgrups d’edat (Millstein et al., 1992, Jelalian et al.,1999; Duberstein Lindberg et al., 2000). Els nois tenen major probabilitat de prendre riscos mentre

que les noies tenen més probabilitats de tenir bones notes (Richardson et al., 1993).

La percepció de l’estat de salut està influenciada pel benestar psicològic (Piko, 2000), i s’harelacionat amb les conductes que poden comprometre la salut (Wade i Vingilis, 1999).Wallace i Forman (1998) troben que els joves religiosos tenen menys probabilitats de prendreconductes que poden afectar la seva salut que els no religiosos. La religiositat també ha estat identificada com un factor protector respecte a l’inici de les relacions sexuals, tot i que no sembla protegir contra les pràctiques poc segures (no fer servir preservatiu) en els adolescents que ja leshan iniciades (Zaleski i Schiaffino, 2000; Surís i Parera, 2002). També s’ha relacionat amb una menor activitat sexual (Lammers et al., 2000).Poulson et al. (1998) van trobar que les noies ambalta religiositat consumien menys alcohol i tenienmenys relacions sexuals de risc que les menysreligioses, però no van trobar diferències pel que fa als nois. També s’ha trobat una relació inversa entre la religiositat i el consum d’alcoholi altres drogues (Cook et al., 1997; Francis, 1997;Pullen et al., 1999) i entre la religiositat i l’embaràs adolescent (Guijarro et al., 1999). 

1.2.2 FACTORS FAMILIARS

Les conductes de risc tenen tendència a agrupar-se dintre les famílies. Això es pot explicar perquè els adolescents poden aprendre a adoptar conductes de risc observant la conducta dels seus pares, i nivells elevats de conflictivitat familiar s’associen a taxes augmentades de conductes de risc als adolescents. De fet, la vulnerabilitat dels adolescents pel que fa a les conductes de risc pot estar augmentada de manera transitòria per disrupció familiar (Igra i Irwin, 1996). Els joves que tenen la percepció de tenir una relació satisfactòria amb els seus pares presentenmenys conductes de risc (Nelson et al., 1999;Berg-Kelly i Kullander, 1999). A més, com més satisfets estan els adolescents en la relació amb la seva mare, menys probabilitats tenen d’iniciar les relacions sexuals o de quedar-se embarassades i més probabilitats de fer servir mètodes anticonceptius (Dittus i Jaccard, 2000). Altres estudis (Luster i Small, 1997) han trobat un menor número de parelles sexuals, independentment de si han patit abús sexual o no, entre aquelles adolescents que són controlades estretament pels seus pares, que reben nivells alts de suport per part d’ells i els pares de les quals desaproven que tinguin relacions sexuals.

D’altra banda, s’ha trobat una relació directa entre l’embaràs adolescent i tenir els pares separats odivorciats i tenir poca comunicació amb el pare i amb la mare (Guijarro et al., 1999). Viure amb els pares biològics s’associa a una menor activitatsexual (Lammers et al.,2000). Blum et al. (2000) van trobar que els adolescents que viuen en famílies monoparentals presenten més conductes de risc que els que viuen en famílies intactes. El suport i seguiment per part dels pares ha estat associat amb l’ús d’anticoncepció hormonal i amb un menor ús d’alcohol i de tabac (Baker et al., 1999). Aquells joves, fins i tot en àrees econòmicament deprimides, amb bon monitoratge per part dels pares presenten taxes més baixes d’iniciació sexual (Meschke i Silbereisen, 1997; Romer et al., 1999). D’altra banda, el baix monitoratge i la mala relació amb els pares dóna major probabilitat de tenir companys problemàtics i de prendre conductes de risc (Metzler et al., 1997; Ary et al., 1999). Per Metzler et al. (1997) la poca disponibilitat de les figures dels pares a la família s’associava directament amb la

presa de conductes sexuals de risc. Richardson et al. (1993) van trobar que les noiestenien menys probabilitats que els nois d’usar substàncies, d’estar deprimides, de treure males notes, o d’iniciar conductes de risc quan eren supervisades per un adult, però que quan no eren supervisades i disminuïa el coneixement dels pares sobre on es trobaven, tenien més probabilitats de tenir cadascun d’aquests problemes.

Quan la desaprovació dels pares respecte al consum de drogues és més elevada, també hi ha una disminució del consum per part dels adolescents (Welte et al., 1999). De fet, els pares poden influir en el consum d’alcohol del seus fills, i la seva influència serà més gran si els seus fills no es troben en un ambient de companys que beuen (Gerrard et al., 1999). També s’ha trobat que els pares tenen influència en el consum de cannabis (Kohn i Piette, 1997).

Pel que fa als germans, s’ha trobat una associació significativa entre el consum d’alcohol i lespercepcions del consum per partdels seus germans grans (D’Amico i Fromme, 1997) i hi ha autors (Aubà i Villalbí,1993) que indiquen que el consum d’alcohol per part dels germans grans (i dels amics) pot tenir més influènciaque el consum per part dels pares.

1.2.3 FACTORS ESCOLARS / SOCIALS

No està clar si les conductes de risc s’inicien per conformar-se a un grup d’iguals ja existent o siaquells amb inclinació a prendre conductes de risc s’ajunten amb els que tenen inclinacions similars, però les transicions escolars poden augmentar, almenys de manera transitòria, la vulnerabilitat dels adolescents envers les conductes de risc (Igra i Irwin, 1996). Guijarro et al. (1999) van trobar que les adolescents que quedaven embarassades tenien prèviament menor rendiment acadèmic i menys expectatives de futur. També s’ha descrit (Lammers et al., 2000) que un major rendiment escolar s’associa a nivells més baixos d’activitat sexual. Altres estudis (McBride et al.,1995; Hawkins et al., 1999; Berg-Kelly i Kullander, 1999) indiquen que els joves que estan més implicats a l’escola presenten menys conductes de risc. Aquesta associació també s’ha trobat amb el consum de cannabis (Kohn i Piette, 1997). Perquè els factors de risc influenciïn un individu, han d’estar presents (Newcomb et al., 1987). El que sembla clar és que l’escola és un medi menys segur del que ens pensàvem. Per exemple, un estudi fet a nivell de la Unió Europea (EORG, 2002) indica que els adolescents pensen que ésfàcil trobar drogues il·legals prop de l’escola. Per tant, cal assumir que el fet que els joves estiguin escolaritzats no implica que no hi hagi la presència de factors de risc. 

PASSOS QUE ENS HAN D' AJUDAR A EVITAR CONDUCTES QUE NO ENS VAN BÉ:

1. CONCENTRAR-SE en l' estat d' ànim propi.

. Estàs enfadat, neguitós, o trist?

Escolta el teu cos. Això t' ajudarà a saber com et sents...

2. PENSAR què ha passat per a desitjar dur a terme la conducta que considerem negativa.

. Què ha provocat el teu estat d' ànim: comentaris dels amics, una situació determinada, un problema a casa...?

3. FER una llista d' alternatives que es poden dur a terme.

. Quines coses pots fer sense tenir la conducta que has decidit evitar? 

4. TRIAR una de les possibilitats i posar-la en pràctica.

. Quina conducta et sembla millor? Porta-la a terme aviat. Dóna una recompensa i comparteix el teu èxit amb algú. 

- Mira aquests vídeos i extreu una opinió personal:

El antes y el después de las drogas

10 EFECTOS NEGATIVOS DEL TABACO - Dejar de fumar, 

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 19) 

Wegbrafia: 

http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/4596/jcsg1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y

http://www.diba.cat/image/image_gallery?uuid=1fdf978c-7bf8-4dae-8976-ec37c673b4b5&groupId=446857&t=1341392274243

https://www.youtube.com/watch?v=mZsQBTAvAXw
https://www.youtube.com/watch?v=tgCQ5BCdDPQ

6. L' EXPERIÈNCIA DE LA IMMIGRACIÓ (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

6. L' EXPERIÈNCIA DE LA IMMIGRACIÓ 

(DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA INTERPERSONAL) 

Entrevista

Najat El Hachmi: «Catalunya s'hauria de reivindicar com a país d'immigrants»

Entrevista a la guanyadora del premi Sant Joan BBVA 2015 per la novel·la "La filla estrangera"

L'autora explica que va optar "per arrelar al lloc on visc, i no estar pensant en aquell país que vam deixar"

"Com a escriptora, per a mi és important fer visible aquest vincle amb la llengua materna"

Najat El Hachmi guanya el 35è Premi Sant Joan

Esteve Plantada | 13/09/2015 a les 00:10h

33 comentaris

Arxivat a: Cultura, Najat El Hachmi, llibres, literatura, Setmana del llibre en català 2015, Setmana del Llibre en Català, immigració, entrevista cultura

L'escriptora Najat El Hachmi | Adrià Costa

Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/09/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Najat El Hachmi acaba de publicar La filla estrangera (Edicions 62), la novel·la guanyadora del premi Sant Joan BBVA de Literatura 2015. El guardó, lliurat el dia 8 de setembre dins del marc de la Setmana del Llibre en Català, referma la trajectòria de l'escriptora, després de l’èxit de L’últim patriarca (premi Ramon Llull 2008, Planeta), per mitjà d'una història escrita amb vigor i amb atmosferes que endinsen el lector a un esclat de sentits.

La protagonista és una noia nascuda al Marroc que entra a la vida adulta en el context d’un municipi de l’interior de Catalunya, amb el focus posat en com es va allunyant de la seva mare i d'allò que representa. Vida, literatura i identitat, tres divises que marquen una obra i que consoliden la personalitat d’una veu a tenir en compte en la literatura catalana.

- A La filla estrangera enganxa molt la sensualitat i la visceralitat del llenguatge, ple d’imatges contundents, d’escorxaments sensorials. És una decisió que interpel·la volgudament als sentits?

- Explorar els sentits és una cosa molt meva, que em dóna molt de joc a l’hora d’escriure. Tenir en compte tots aquests elements, des de la perspectiva olfactiva, del tacte, la vista, etc., em permet dotar de contingut la narració.

- La novel·la resulta, realment, una experiència molt de pell, molt física. És evident des de la primera línia, justa quan la protagonista es lleva i tot agafa una dimensió física, de sensacions més que d’accions.

 

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa

- M’agrada provar la capacitat que tinc de posar-me en un moment concret en la pell d’algú, crear una atmosfera, i anar més enllà del fet d’explicar què passa i què no. És una mica la necessitat de ser-hi, de ser a dins. I ho puc arribar a fer de manera tan intensa que les olors, per dir un exemple, se’m fan presents a mesura que vaig imaginant-les i escrivint-les.

- Al llibre, hi ha un moment on el personatge descriu la sensació que produeix el contacte del ferment amb el tou dels dits (“les sensacions se me’n van a alguna part del cervell, concreta i particular, que després les irradia pertot arreu”). Sembla que l’escriptura sigui com aquesta acció de sentir quan es toca, un moment màgic, gairebé al·lucinogen.

- Sí! (riu). Però, per arribar-hi, has de fer un descens cap a una part molt fosca, i desfer-te de moltes capes de contenció, de control sobre tot aquest material que és en algun lloc del cervell, però que tu no saps ben bé on.

- El llibre té aquesta part de viure molt les sensacions que s’hi exposen. Però, també, hi ha molta part de tu mateixa dins el llibre, molta vivència real enmig de la creació d’un personatge i un món imaginari.

- Volia posar-me en aquest moment concret del que està passant aquesta noia, en com ho vaig viure jo mateixa, però, sobretot, en com ho viuen moltes altres noies. És evident que, tenint en compte elements externs, aquesta no és la meva història. Però sí que hi ha la voluntat de voler plasmar un instant i un espai, quan et dius “sóc aquí, però no acabo d’entendre què sóc exactament... Ni com m’haig de pensar ni com m’haig de definir en relació al què m’envolta”.

- El que es viu és una cosa molt concreta i molt localitzada, però també és molt universal, en el sentit que tots hem passat per l’etapa de formació de la personalitat i hi ha hagut un moment en què hem hagut de dir: “sóc això”.

- I has de fer un pas tan dolorós com el de separar-te dels teus pares, especialment de la mare. És un moment molt difícil per les dues peces de l’engranatge. Jo no volia donar el punt de vista d’algú que directament es confronta amb la figura paterna, com podria ser a L’últim patriarca, sinó que volia fer una cosa més complexa, sense tants elements evidents de confrontació. Volia que aparegués la necessitat de fer el teu camí, i de fer evident aquest distanciament. I, en aquest punt concret, tens molta por.

- La relació amb la mare és fonamental, sobretot en el procés d’allunyament. La seva ja ha entès a què es dedica?

- Amb L’últim patriarca vaig anar a l’Institut Cervantes i van llegir el primer capítol en amazic. En aquell moment vaig pensar que ella, si hagués estat a la sala, hagués entès què és el que faig i a què em dedico. Ja ho saps prou, que això d’escriure és molt difícil d’entendre...

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa

- I que en puguis viure, encara més...

- (riu) Imagina’t, a més, com ha de ser de difícil d’entendre per algú que té com a llengua pròpia una llengua oral. Però el moment va ser molt especial, perquè també vaig entendre una cosa que després m'ha permès escriure La filla estrangera: a L’últim patriarca no només hi havia el català com a llengua (que és la llengua en que està escrita), sinó que, d’alguna manera, per sota hi corre també l’amazic.

- Que a La filla estrangera has fet aflorar del tot.

- He explicitat la reflexió que em veig obligada a fer quan estic escrivint sobre personatges amazics: tinc uns personatges que parlen una altra llengua dins el meu cap, i que els haig de fer parlar en català!

- Fer-ho és una forma de donar visibilitat a una llengua que domines, però que no pots escriure?

- Una vegada vaig fer un informatiu en amazic a Catalunya Cultura. Va ser una experiència impressionant, perquè, de cop i volta, havia de fer ràdio en amazic i jo no havia sentit mai la ràdio en la meva llengua! Era un procés que necessitava partir de zero, fins i tot davant l’ordinador, a l’hora de teclejar el guió. Però sí, és una forma de visibilitzar aquesta llengua. Com que no puc fer servir l’amazic com a llengua literària, l’incorporo així.

- També és un factor que et dóna molt de joc, literàriament.

- És clar, el conflicte el pots vehicular a través d’aquests xocs lingüístics.

- La llengua, i també el cos, són els elements claus de la novel·la.

 

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa

- Sí, la llengua materna és la llengua de la mare. I el fet d’estar pensant en una llengua diferent a la de la meva mare fa que es remoguin moltes coses, i que tu facis una reflexió molt important sobre totes aquestes qüestions.

- Una de les coses més interessants de Catalunya és que molts catalans han viscut el mateix que tu, perquè molts tenen altres llengües maternes (en especial el castellà). Amb el temps, moltes d’aquestes persones poden haver adoptat el català com a llengua pròpia, i els seus fills ara ja la tenen com a materna.

- És molt curiós fer-te a la idea que una cosa que has engendrat, que has parit i que has creat, es converteixi en una cosa molt diferent a tu. Pels pares això ha de ser estranyíssim! I a tu et reforça la sensació de ser estranger respecte els teus propis pares. Com a escriptora, per a mi és important fer visible aquest vincle amb la llengua materna, i descriure el fet de ser conscient de la pèrdua. La protagonista de La filla estrangera ho és molt.

- La novel·la està escrita a través d’un monòleg interior. Va ser molt més fàcil fer-ho així, en primera persona, per poder-hi vessar tot els elements reals i que has viscut?

- Necessitava deixar clara la percepció de tot el que és i sent aquesta noia, de tot el que li passa i de tot el que l’envolta. Amb una tercera persona no hagués pogut donar tant aquesta sensació d’estar en la seva vida interior.

- Al llibre parles de la intensitat dels lligams afectius que t’uneixen a una terra, a una llengua i a una cultura. Suposo que és una duplicitat de lligams, en el teu cas. Com ho paeixes, això?

- En el seu moment, vaig escriure Jo també soc catalana, un llibre on vaig vessar tota aquesta cosa de no saber exactament qui ets i qui no ets. Em va ser molt útil, perquè després vaig ser més conscient del lloc on era. I vaig optar per arrelar al lloc on visc, i no en estar pensant en aquell país que vam deixar enrere. En aquest sentit, vaig deixar l’enyorança per la literatura. Calia ser més pràctica: no puc estar contínuament explicant als meus fills que sóc d’un altre lloc, perquè això et fa més vulnerable.

- Potser per això la protagonista de La filla estrangera no té nom, així com tampoc en té el poble on passa l’acció? T’interessava mantenir una certa indefinició?

- Vivim en un lloc on la gent no està gaire definida. Què és ser català? Ben bé, no ho sap ningú. I crec que això és una avantatge, perquè et permet reinventar el concepte, i arrelar-te com tu creguis que ho has de fer. Podem definir algú com a musulmà i català? Penso que no té perquè ser excloent, i és important que als nostres fills els expliquem que no es pot viure al passat i al present al mateix temps. Jo vaig optar per projectar-me al futur. I el meu futur era aquí, i això suposava pèrdues.

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa

- En el sentit de creació del teu propi jo, què ha significat el fet de llegir? A la seva obra es fa evident que un dels seus gran nexes amb aquest país han estat la literatura i la llengua.

- No hi ha dubte, com també ho és per la protagonista. A La filla estrangera van apareixent lectures, contínuament, i per a mi, personalment, això ha estat molt important. Sempre ho explico: quan era petita i vivia a Vic amb els meus pares, no entrava mai a les cases dels catalans. Llavors, jo no sabia com vivien, i no sabia si eren molt diferents o propers a nosaltres. En aquest sentit, la literatura –sobretot gràcies a Mercè Rodoreda– em va servir per saber com era aquella vida que no podia veure de cap altra manera. Evidentment, els problemes domèstics que apareixen a les novel·les de Rodoreda no són els mateixos que els de la gent “normal”, però vas fent diferents lectures i t’acabes fent una idea. L’important no era veure les particularitats entre aquests dos universos domèstics, sinó descobrir què hi havia en comú. Això et dóna molta pau, perquè no et veus com una cosa estranya i diferent.

- Els catalans sempre estem reivindicant el nostre “fet diferencial”. I sempre ens mostrem orgullosos de definir Catalunya com un país històricament d’acollida, de pas.
 
- Hi ha tanta gent de diferent procedència, que Catalunya s’hauria de reivindicar com a país d’immigrants.

- Creus que aquest “fet diferencial” és integrador?

- A mi, personalment, el que m’agrada és que ha suposat molt de debat i moltíssima reflexió sobre què significa la identitat de les persones. I això és un element positiu, perquè a altres llocs no es fa. Hi ha indrets i comunitats que no tenen aquesta necessitat de pensar què som o què deixem de ser. Però, és veritat que crec que hi hauríem d’afegir un altre element, el de reflexió sobre el fet diferencials dels “altres”. De conceptes de catalanitat n’hi ha molts i, de vegades, n’hi ha que son massa tancats. S’ha de reivindicar aquesta diversitat.

Najat El Hachmi. Foto: Adrià Costa

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 17)

Webgrafia:
 http://www.naciodigital.cat/noticia/93723/najat/hachmi/catalunya/hauria/reivindicar/pais/immigrants

5. SABER FORMULAR PREGUNTES (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 5. SABER FORMULAR PREGUNTES 

(COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

TIPUS DE PREGUNTES

Preguntes obertes: són aquelles que no es poden respondre amb un  un“sí” o un “no”. Normalment,    sol·liciten informació sobre coneixements,emocions i pensaments. Solen començar amb   què,qui,com,quan,on,per què. 

Preguntes tancades: són aquelles que requereixen un “sí” o un “no”com a resposta. 

Preguntes reflexives: són aquelles que busquen qüestionar alguna cosa, fer replantejar un pensament o reconsiderar alguna cosa que ha dit l’altre. 

Preguntes directes: dirigeixen l’atenció cap a una informació molt concreta, busquen una dada molt acotada. A l’hora de formular-les, podem oferir alternatives tancades o especificar molt allò que demanem.

Preguntes retòriques: són aquelles que no busquen tant una resposta,sinó plantejar una reflexió en forma de pregunta

Busca les respostes en el vent

 

Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

fitxa /

Lletra Bob Dylan
Música Bob Dylan
Altres Adaptació al català de "Blowin' in the wind" de Bob Dylan  (1963)

Blowin' in the Wind

Bob Dylan

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind

Yes, and how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, and how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, and how many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind

Yes, and how many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, and how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, and how many deaths will it take 'till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind

Compositors: Bob Dylan

Lletra de Blowin' in the Wind © Sony/ATV Music Publishing LLC

ACTIVITATS:

- Quin tipus de preguntes fa Bob Dylan?

- Quin creus que era el seu objectiu en fer-les? Esperava alguna resposta?

- Informa't sobre què passava al món cap als anys seixanta del segle passat (segle XX) que pogués inspirar Bob Dylan a escriure aquesta cançó. 

- Informa't sobre qui és Bob Dylan i quin guardó ha guanyat aquest any 2016.  

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 14)

Webgrafia:

 http://www.jotdown.es/wp-content/uploads/2012/05/Bob-Dylan.jpg

 http://www.viasona.cat/grup/els-miralls-de-dylan/sense-reina-ni-as/escolta-ho-en-el-vent

https://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo

---

---

4. EN NOM DE LA LLEI (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)

4. EN NOM DE LA LLEI (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL) 

La PAH és un moviment social que va sorgir el 2009 per donar suport a les persones que, a causa de la crisi, no podien pagar la hipoteca del seu pis, de manera que els bancs les desnonaven, és a dir, les obligaven a abandonar la seva llar. 

Per a què serveixen les lleis? 

De la mateixa manera que a casa o al centre educatiu ens regims per unes normes d' organització (NOFC) i comportament, les ciutats i els països també necessiten estar regulats per unes lleis que facilitin la convivència dels uns amb els altres. 

Totes les lleis són justes? 

“SIN JUSTICIA NO HAY DERECHOS”
JORNADAS POR EL DERECHO A LA VIVIENDA DIGNA ANTE EL TRIBUNAL SUPREMO, Madrid. (6-7-8 de Octubre)

Primero los bancos y especuladores nos endeudaron por décadas para acceder a una vivienda. Después cuando en 2008 su burbuja económica colapsó, provocaron desempleo masivo y degradación de las condiciones de vida. Desde entonces más de 600.000 ejecuciones hipotecarias, de dudosa legalidad, han expulsado por la fuerza 200.000 hogares, sin importar la presencia de niños, mayores o dependientes. Muertos civiles, con deuda perpetua por aspirar con su trabajo a tener techo, luz y agua.

Ante esta crisis humanitaria, los poderes públicos rescataron a los especuladores con 53.000.000.000€, impidieron juzgarles y hasta amnistiaron su evasión fiscal. Antisocialmente nos recortaron, bajaron salarios, congelaron pensiones y rechazaron una ILP con millón y medio de firmas por stop-desahucios y por alquileres sociales. Y cuando el Tribunal de Justicia de la UE condenó a España por leyes hipotecarias que vulneran derechos fundamentales, impiden la defensa y permiten abuso bancario masivo, lo boicotearon, cómplices con el oligopolio. En particular, el Tribunal Supremo mantiene a día de hoy que “las ejecuciones hipotecarias no se pueden suspender porque no son tan perjudiciales para los deudores” (23/12/2015), o que “las cláusulas suelo son abusivas, pero que devolver todo el dinero a los afectados sería peligroso para el sistema financiero” (09/05/2013).

Convivimos con decenas de desahucios diarios, venta a Fondos Buitre de Viviendas Sociales, puertas giratorias que causan pobreza energética y precariedad laboral, Estafas como Preferentes o IRPH, la reforma del artículo 135 de la Constitución, la degradación de educación y sanidad, la Ley Mordaza, las Tasas Judiciales, la criminalización de familias sin recursos que recuperaron viviendas vacías de bancos para dormir bajo techo mientras otros gastaban tarjetas Black, la corrupción crónica… Un régimen de injusticia pese a que la letra y sentido de muchas leyes apelan a una JUSTICIA que defienda al débil, castigue al culpable y “garantice la convivencia democrática conforme a un orden económico y social justo… en el que se proteja el ejercicio de los Derechos Humanos”, aunque en su Declaración Universal de obligado cumplimiento, las naciones reconozcan el derecho a una vivienda y a unas condiciones de vida dignas, con paz y salud. Así, para evitar un sufrimiento y dolor que llega a costar vidas, muchas ciudadanas desde la SOLIDARIDAD y el apoyo mutuo, nos organizamos colectivamente para transformar la resignación, desamparo e injusticia en acción, esperanza, y rebeldía. Las Plataformas de Afectados, junto a otros colectivos, constituyen una primera línea de empoderamiento ciudadano y defensa de los Derechos Humanos, a pesar de muchas decisiones judiciales.

El Tribunal Supremo es la cúspide del Sistema Judicial español, y ante sus puertas, exigimos al mundo de la Justicia:

1) La aplicación directa de la Declaración Universal de Derechos Humanos, ordenando la paralización
inmediata de todos los desalojos sin alternativa de vivienda digna.

2) La aplicación efectiva de la normativa europea (TJUE) que obliga a eliminar todas las cláusulas abusivas
de los contratos, compensando a los afectados por los daños producidos. En consecuencia, deben anularse todos los procedimientos ya terminados en los que no ha existido derecho a la defensa y cancelar las deudas generadas en esos procesos ilegales.

3) Que se investigue y juzgue las actividades presuntamente delictivas de las entidades financieras que promovieron la burbuja y se beneficiaron de la crisis, depurando judicialmente responsabilidades políticas.

4) Promover la despenalización de la ocupación de viviendas vacías por necesidad, y la tipificación del delito de usura.
5) Investigar la venta de viviendas sociales a Fondos Buitre, proteger a las víctimas de sus desahucios y adoptar medidas de reparación al daño causado.
6) Por último, exigimos la absolución de todos los detenidos y multados por participar en las movilizaciones contra los desahucios, pues no han hecho sino cumplir con su deber de defensa de los Derechos Humanos.

Totes les lleis són útils? 

Llegeix el següent cas i contesta:

El 2 Octubre de 2014 el Parlament de Catalunya va provar lal primera llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Aquesta llei està pensada per combatre l' homofòbia i per impulsar polítiques de lluita contra la discriminació a les escoles.

- Creus que és necessària la redacció d' una llei que, en definitiva, vetlla pel respecte a la diferència? Per què? 

- La llei contra l' homofòbia preveu, per primer cop, sancions davant d' accions de discriminació o de violència relacionades amb la identitat sexual o de gènere. Creus que davant l' amenaça de certs "càstigs" la ciutadania anirà més amb compte a l'  hora d' actuar contra qualsevol membre d' aquest col·lectiu?

- Fes una llista de propostes i accions de sensibilització que s' haurien de desenvolupar per tal que no fos necessari haver de recórrer constantment a la Llei contra l' homofòbia en casos de discriminació. 

- Quina llei t' agradaria instaurar si fossis diputat o diputada del Parlament? 

Més material: 

Llei per a garantir els drets de les persones LGTBI

Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia 

Article 38  Competència

1. La competència per a incoar els expedients administratius del règim sancionador d’aquesta llei i la imposicióde les sancions correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèriade no-discriminació de les persones LGBTI.

2. El Síndic de Greuges pot instar l’òrgan competent per a imposar sancions a incoar els expedients perincompliment d’aquesta llei per causa d’acció o omissió de les administracions públiques.

Disposicions addicionals

Tercera Cooperació i col·laboració entre institucions

 1. El Síndic de Greuges, d’acord amb les atribucions que li assignen l’Estatut d’autonomia i la Llei 24/2009, del 23 de desembre, exerceix les funcions relatives a la defensa de drets i llibertats en matèria de no-discriminació de les persones LGBTI que puguin haver estat vulnerats per l’actuació d’institucions, tant públiques com privades.

2. El Govern ha de cooperar, en l’àmbit de la no-discriminació de les persones LGBTI, amb els organismes iòrgans competents en la defensa de drets i llibertats, oferir-los tota la informació de què disposi i donar-los elsuport necessari en llurs actuacions.

3. El Govern ha de proposar un conveni de col·laboració a l’autoritat judicial, al Ministeri Fiscal i al Síndic de Greuges en el termini de sis mesos a comptar de la creació de l’òrgan coordinador de les polítiques LGBTI aquè fa referència l’article 8.

Visionem aquest vídeo "All you need is love" :

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 13)

Webgrafia:

http://www.aragirona.cat/imatges/noticies/pah-performance-bankia.jpg

http://afectadosporlahipoteca.com/

http://afectadosporlahipoteca.com/2016/09/30/sin-justicia-no-hay-derechttp://www.sindic.cat/site/files/302/llei_11_2014_LGTBI.pdfhos/

http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=302

https://www.youtube.com/watch?v=o9lJWAbhPXE

3. FER UNA ASSEMBLEA A CLASSE. (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)

SESSIÓ 3

DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL. 

Fer una assemblea a classe.

Activitats (pàgina 11)

1.- Recorda la darrera vegada que vas proposar un tema per a discutir a classe:

-         Quin era el tema?

-         A qui el vas dir?

-         On i quan el vau parlar?

L’ Adrià S. ha comentat que a l’ escola de primària va surgir el tema arrel d’uns pantalons. Però l’ Oriol Ll. ha dit que li semblava més important parlar d’ un dibuix que representa una “bomba” que  ha rebut l’ Adan E. que és musulmà, a l’ hora de classe. Per l’ Oriol és una manca de respecte cap a l’ Adan.

El teme del respecte és parla a classe. Es pregunta als alumnes que han fet el dibuix. Un diu que l’ ha fet per avorriment i l’ altra li ha passat a l’ Adan com una broma, sense cap mala intenció. A l’ Adan, la veritat la broma li ha molestat una mica. Aleshores, els dos alumnes li han donat la mà i li han demanat perdó. Tot s’ ha solucionat satisfactòriament. 


Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 10)
Webgrafia:

 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxDugIseMltKWLCpQ6QryuExCAvRyKw2gzt_QqnLJSV5Sli0-Jg_cTdaxVP2xILyOofSiQbrX0Eb9f6oacwg9AkIsk8g55-ZFwmnLgy7qtulRVBLLTQ_FyokL8AvrXf8STBu9jFWB8d9s4/s1600/descarga.jpg