jueves, 12 de septiembre de 2019

EXTRACTE PROGRAMACIÓ CVÈTICS 2ESO 19-20


EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE


PROFESSOR
OLGA FERNÁNDEZ
SÍLVIA GIL
NIVELL EDUCATIU
ESO
MATÈRIA
CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS
SEGON

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

Sessions didàctiques.  Durada i seqüència d'impartició
      
(Què farem i quan ho farem)



SESSIONS
Durada

SETMANES
HORES /
SETMANA
TOTAL
1a
Avaluació
1. Valors i democràcia (Dimensió interpersonal)
1
1
1
2.Situació de les dones (Dimensió personal)
1
1
1
3.Fer una assemblea a classe (Dimensió personal)
1
1
1
4. En nom de la llei: Dimensió personal)
1
1
1

5.    Saber formular preguntes (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1

6.    L’ experiència de la immigració (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1

7.    Controlar les conductes de risc (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1

8.    Cal renunciar a la diferència? (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1

9.    Diàleg de religions (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1

10.  Controlar els prejudicis (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1




REVISIÓ ASSOLIMENT
2
1
2
2a
Avaluació
11.  Cultura de la pau (Competència de la matèria: Dimensió personal)
1
1
1
12.  Organització democràtica (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1
13.  Visions del món modernes i contemporànies (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
14.  Els drets dels infants (Competència de la matèria: Dimensió Personal)
1
1
1

15.  Posar-se en la pell d’ un altre (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1

16.  Humanitat amunt, humanitat avall (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

17.  Responsabilitat a les xarxes socials (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

18.  Mil milions d’ arbres (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

19.  Consum responsable (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

20.  Nosaltres decidim què hem de fer (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

REVISIÓ ASSOLIMENT


2
1
2
3a
Avaluació
21.  Ètica o ètiques? (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
22.  Autonomia i responsabilitat (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
23.  Amagar el cap sota l’ ala (Competència de la matèria: Dimensió interpersonal)
1
1
1
24.  Criteris i valors ètics: no solament teoria (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1
25. Els humans del futur (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

26.  Veure la televisió (Competència de la matèria: Dimensió Interpersonal)
1
1
1

27.  Guerra i desenvolupament (Competència de la matèria: Dimensió sociocultural)
1
1
1

28.  Jocs perillosos (Competència de la matèria: Dimensió Personal)
1
1
1

29.  Fer un regal (Competència de la matèria: Dimensió Interpersonal)
1
1
1

30.  Medellín: de la por a l’ esperança (Competència de la matèria: Dimensió Personal)
1
1
1

REVISIÓ ASSOLIMENT


1
1
1

                                                           TOTAL
35
35
35



DIMENSIONS, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I COMPETÈNCIES CLAU


Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.

Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.

Cultura i valors ètics inclou competències adreçades a millorar l’autonomia personal de l’alumne recolzada en la deliberació reflexiva, asserenada i amb criteris, que consideri les conseqüències dels propis actes i els faci conscients de les responsabilitats que se’n deriven. També inclou aquelles competències orientades a millorar la capacitat de pensar críticament, d’avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació i de cercar constantment la millora en la fonamentació del propi pensament per tal de prendre decisions davant de situacions noves, així com ser capaç de presentar i debatre els propis punts de vista de forma argumentada.

Com correspon a la formació que mereixen els futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI, la matèria conté, a més, competències relatives al respecte a un mateix i als altres, a la gestió assertiva i cooperativa dels conflictes interpersonals i al desenvolupament de les habilitats per al diàleg que promoguin la cultura de la pau. També es pretén el desenvolupament de la sensibilitat moral, especialment el fet de posar-se en el lloc de l’altre, el sentit de la justícia i la preservació dels lligams afectius amb les altres persones. Així mateix, es proposa contribuir a fer l’alumnat competent per viure i conviure en el pluralisme i en la diversitat d’identitats (de gènere, nacionals, ètniques, religioses...), tot descobrint els valors que es comparteixen més enllà de les identitats que diferencien.

Al mateix temps, es fomenta la consciència de les arrels culturals a través de les manifestacions artístiques i culturals, com la música, les arts plàstiques, la literatura i l’evolució del pensament sobre els valors amb relació a la noció d’ésser humà, les relacions humanes, la natura, la ciència i la tècnica.

Finalment, es proposa que l’alumne sigui capaç de treballar en equip de manera cooperativa i creativa, així com afavorir la participació activa com a ciutadà amb una actitud de compromís cívic per tal de promoure un augment de la qualitat democràtica de la nostra societat.

L’assoliment de les competències d’aquesta matèria s’ha de considerar com a producte del treball continu per mantenir-les, millorar-les i ampliar-les davant de situacions de complexitat creixent, atès que el caràcter bàsicament actitudinal de la majoria fa que avancin totes alhora i de forma interrelacionada. Per això s’ha optat per no graduar-les. Aquesta relació entre les competències comporta disposar, en canvi, d’un instrument d’avaluació per a l’observació sistemàtica que contingui indicadors de la consolidació de cada competència.

Dins de cada competència s’han determinat uns continguts clau que són essencials per assolir-la. Alguns d’aquests continguts poden estar al servei de l’adquisició de diverses competències. A més dels seus continguts conceptuals específics, la matèria es nodreix dels continguts d’altres matèries, com les llengües, les ciències socials o les de l’àmbit cientificotecnològic. Atès el caràcter prosocial de la majoria de competències de la matèria, ocuparan un lloc privilegiat en la metodologia totes les tècniques de dinàmica de grups que impliquin interacció entre els membres de la classe. També serà important el recurs a les diverses arts. Convé, a més, que cada sessió setmanal constitueixi una unitat que es clogui en si mateixa i que contingui activitats variades.


Primer i segon cursos
Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
 CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat...
CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

Dimensió interpersonal
CC21. La dignitat humana. Consideració de la igualtat.
CC22. La pluralitat cultural, política, religiosa i altres.
CC24. Valors universals i valors compartits. La convivència.
 CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... Dimensió sociocultural
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions del: a) món, b) ésser humà.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics)
CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics.
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).
CC40. Tradicions, costums i creences.
CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip.
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

Dimensió sociocultural
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions del:
a) món,
b) ésser humà.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. Currículum educació secundària obligatòria Àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics)
CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics.
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).
CC40. Tradicions, costums i creences.
CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip.
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.



CRITERIS D’AVALUACIÓ


Dimensió personal

A l’aula, el professorat, ha de proposar activitats en les quals els alumnes analitzin i reflexionin sobre situacions que mostrin exemples d’actuacions autònomes i responsables. Poden ser tretes de la vida quotidiana (experiències, pròpies o no, observades a l’aula, a l’escola, a la família...) o recollides pels mitjans de comunicació. També, en aquesta línia, es poden realitzar simulacions en les quals es dramatitzin situacions i fets que exemplifiquin aquestes habilitats, prioritzant aquelles basades en fets propers a l’alumne, perquè li siguin significatives. Una bona font d’exemples a analitzar són les pel·lícules i els llibres, on les històries ofereixen models d’actuacions en les quals els personatges actuen de manera responsable o irresponsable i poden servir de base per a la reflexió i el diàleg. En cinema suggerim, per exemple, pel·lícules de l’estil Dotze homes sense pietat, El dilema, La decisió d’Anne, La capsa de música, La decisió de Sophie, Mr. Batignole, Norma Rae, etc. En novel·la podem anar des dels clàssics: Antígona, Crim i càstig, Oliver Twist, 1984, etc., fins als grans escriptors de la novel·la contemporània: Les aventures de Huckleberry Finn, Dr. Jekyll i Mr. Hyde, La taronja mecànica, El meu amic Friedrich, Wonder, etc.


Pot ser molt efectiu prendre com a referent situacions de persones de la mateixa edat que els alumnes: la trajectòria de Malala Yousafzai, els infants soldat, el treball infantil, etc. Aquestes situacions no han d’alimentar una sensació de confort pròpia, sinó un compromís d’acció solidària a la llum de documents com la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Per descomptat, tampoc han d’alimentar l’etnocentrisme o la xenofòbia, que sovint constitueix el principal component del sentiment d’indignació davant de violacions dels drets humans en d’altres cultures.

El grau d’assoliment de la competència requereixen un cert domini de la Declaració i altres disposicions legals de l’entorn socioeconòmic i polític. Per avaluar aquests continguts pot ser adient algun tipus d’activitat que permeti constatar-ne el coneixement a través de qüestions com les següents:
• Cita amb paraules pròpies tres articles de la Declaració Universal de Drets Humans.
• Cita dos drets civils i polítics, dos drets econòmics, dos drets culturals, dos drets jurídics...
• Cita tres llibertats, tres drets i tres prohibicions que es formulin en la Declaració.
• Quin drets humans poden vulnerar accions com:
– els desnonaments,
– l’encariment dels medicaments,
– que no hi hagi advocats d’ofici,
 – l’augment de les llistes d’espera en els hospitals,
– els acomiadaments lliures

En la tria dels casos caldrà tenir en compte que n’hi ha de més o menys adequats segons les edats i que no cal que presentin conflictes morals especialment tràgics.
Heus aquí tres exemples de situacions:
• Una amiga et demana diners per comprar esmorzar, perquè ha sortit corrents de casa i se l’ha oblidat. Penses que és probable que no te’ls torni, perquè ja t’ho ha fet alguna altra vegada.
• En baixar del tren, trobes al terra una targeta gairebé nova de 10 viatges que segurament se li ha caigut a l’única persona que hi ha a l’estació, que ha sortit al davant teu.
• En fer drecera per anar a classe perquè fas tard, veus amagats un nens més petits que tu que n’estan insultant i pegant un altre. Callen un moment i et miren.

Dimensió interpersonal

Les competències d’aquesta dimensió preparen per a una acció fonamentada en el diàleg i en el respecte, i també en l’adopció de criteris per tal de considerar allò que fan les altres persones, així com per a la gestió positiva dels conflictes que inevitablement planteja la convivència. Les relacions interpersonals són el bressol de la pràctica dels grans valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la cooperació i el compromís.

Un element d’avaluació pot ser el resultat mateix d’alguna de les activitats proposades: cura i completesa en la presentació d’una història de vida, riquesa d’observacions en autoavaluar una activitat de vivenciació de la diferència o del prejudici.

Dimensió sociocultural

Cal verificar el grau d’interiorització que els alumnes assoleixen amb relació als continguts que s’hi proposen. No es tracta simplement de recordar les dades treballades a classe sinó de comprendre-les, és a dir, copsar-ne l’abast i la importància, a l’hora de donar raó de les pròpies arrels culturals. Per això, serà útil demanar comparacions entre les diverses tradicions culturals.

Es fonamentarà en la lectura de textos, el visionat de films i imatges, però també en audicions i anàlisi d’obres artístiques i monuments, que puguin ser representatius d’un relat que permeti trobar els valors que caracteritzen la nostra cultura actual; en la línia de les activitats didàctiques exemplificades. A partir d’una referència concreta, es demanarà a l’alumne que identifiqui quins valors destaquen en el relat en qüestió, com els ha identificat, que esmenti frases o elements concrets que es vinculen amb els valors trobats, quina vigència tenen aquells valors entre nosaltres, quins problemes es plantegen en la seva aplicació, etc.


Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Segon d’ ESO (80% de la nota trimestral) (Sílvia Gil)

Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Després de la revisió i correcció de les sessions, donat que són sessions avaluatives, la professora es quedarà amb les activitats realitzades per l’ alumne en forma de dossier fins el mes d’ octubre 2020. Els alumnes es poden fer fotografies el dia de lliurament amb les correccions. S’ intentarà que els alumnes utilitzin el class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i, donat que han de ser competents en l’ àmbit digital, pugin les activitats al Class-room i puguin veure les correccions des d’ allà.

Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera:
DATA DE LLIURAMENT

2n A

DIMARTS 1r dia de lliurament: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 2n dia de lliurament:  +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 3r dia de lliurament  +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 4rt dia de lliurament -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats


2n B

DIVENDRES 1r dia de lliurament: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 2n dia de lliurament:  +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 3r dia de lliurament  +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 4rt dia de lliurament -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

2n D

DIMARTS 1r dia de lliurament: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 2n dia de lliurament:  +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 3r dia de lliurament  +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 4rt dia de lliurament -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ X NO SERAN AVALUABLES. 

Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent. 
Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors ètics de 2nESO):


S’ intentarà així mateix fer servir el Class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i que els alumnes lliurin allà les activitats.
La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és de 2 = Assolit satisfactòriament, es considerarà l’ assignatura superada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà presentar de l’ avaluació o avaluacions no assolides  a la prova extraordinària de juny.

Els alumnes de 2n ESO que tinguin l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 1r ESO no assolida el mes de juny, podran superar-la si superen l’ assignatura de “Cultura i valors ètics” de 2n ESO, com a matèria de continuïtat.   Els alumnes que no hagin superat la matèria de 3r ESO podran fer les activitats de les sessions del bloc “Mystiké Epopteia” o del llibre de 2n ESO i lliurar-los mentre estiguin cursant 2n ESO, el curs 2019-20.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit digital (10% de la nota trimestral) (Sílvia Gil i Olga Fernández)
Si bé la competència digital es treballa i, per tant, s’avalua des de de les diferents matèries que la incorporen en la seva proposta curricular, convé considerar que algunes qüestions relatives a l’avaluació poden ser comunes per a les diferents matèries que avaluaran l’adquisició d’aquesta competència, així com les pròpies de la matèria o àmbit de referència. Així mateix, aquestes orientacions poden ser d’utilitat a l’hora d’avaluar els crèdits de síntesi de cada curs i, en especial, el projecte de recerca de quart curs. Dimensió instruments i aplicacions L’avaluació de l’adquisició de les competències d’aquesta dimensió s’hauria de fer de forma gradual en el temps, tenint present l’evolució constant a què està abocat el món digital. Els alumnes poden experimentar canvis importants en relació amb la gestió dels dispositius digitals derivats d’una major capacitació en el seu ús, però també canvis significatius en les opcions i possibilitats que aquests dispositius ofereixin. S’ha de vincular a tasques i activitats que comportin la creació i elaboració de documents de tipologia diversa i que sovint formen part d’un procés d’aprenentatge en connexió amb altres competències, especialment amb les competències 4, 5 i 11, així com amb d’altres matèries. El millor moment per fer l’avaluació és en finalitzar una activitat i quan es disposi d’un document acabat. Amb tot, és molt útil fer un seguiment regular del seu grau d’adquisició al llarg del temps perquè els coneixements en l’ús de les aplicacions canvien constantment a causa de l’aparició en el mercat de nous tipus de programari.

Les competències bàsiques de l’ àmbit digital pertanyen a les Dimensions:
-          Instruments i aplicacions
-          Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
-          Comunicació interpersonal i col·laboració
-          Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Instruments i aplicacions:
Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.
Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.
Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals.

Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
 Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració
Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.
Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.
Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos.
Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit personal i social (10% de la nota trimestral) (Sílvia Gil i Olga Fernández)

El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma. També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposa l’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als requeriments que comporten l’edat i la societat. Així mateix, l’alumne ha de ser capaç de reflexionar sobre la incidència del gènere en la construcció de la seva personalitat i l’elecció d’opcions acadèmiques i professionals. Totes aquestes habilitats personals han de permetre a l’alumne desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta actitud emprenedora es podrà veure reflectida en accions que, d’acord amb la motivació i l’esforç personal, permetin adquirir compromisos socials, desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. El treball competencial i els processos d’orientació associats han de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne, fomentant la pertinença a la societat catalana, els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que en el futur puguin contribuir a la millora social com a ciutadans de ple dret amb responsabilitats compartides.
Competències bàsiques de l’àmbit personal i social.
Aquestes competències pertanyen a les Dimensions:
-          Autoconeixement
-          Aprendre a aprendre
-          Participació

Autoconeixement
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal.

Aprendre a aprendre
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Participació
Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.



















MATERIAL NECESSARI


Llibre de text  Cultura i valors ètics 2n ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera.

Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 2n ESO) :








martes, 23 de mayo de 2017

26. VEURE LA TELEVISIÓ (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 26. 
VEURE LA TELEVISIÓ
 (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 


Televisor Braun HF 1, un model de l'Alemanya dels anys 50
El termòmetre de la teleporqueria

La teleporqueria va ser definida al gener del 2006 pel Consell Audiovisual de Catalunya, que és un organisme oficial independent que regula els mitjans de comunicació (www.cac.cat).

Un programa que permeti la resposta afirmativa a qualsevol de les qüestions següents es pot incloure en aquesta categoria:

1. Fa de la violència un espectacle (basa el seu atractiu en escenes violentes)?
2. Reforça els estereotips de gènere (és a dir, les dones preocupades per la bellesa, el cos i la llar, i els homes preocupats per la feina i el cotxe)?
3. Reforça els estereotips xenòfobs (els estrangers apareixen com a estranys, ridículs, perillosos o víctimes)?
4. És difícil d' establir clarament si és un programa informatiu, educacatiu o d' entreteniment?
5. Fa servir un llenguatge cridaner, barroer o impúdic? 
6. Estimula la por (malalties estranyes, extraterrestres, delinqüència, inseguretat)?
7. Es fonamenta en rumors, calúmnies o xafarderies?
8. Si és un concurs, hi surten nens fent papers d' adults?
9. Té talls publicitaris?
10. Afavoreix -sense dir-ho- determinats grups de pressió (empreses, partits, clubs)?

Per a entrenar-se...

1. Esbrineu el programa més vist per tota la classe i analitzeu-lo amb el termòmetre de la teleporqueria. 
2. Busqueu les queixes i les lloances sobre el tractament de les dones en els mitjans de comunicació rebudes a l' Institut Català de les Dones (www20.gencat.cat/portal/site/icdones). Analitzeu entre tots, en positiu o en negatiu, un programa televisiu o un anunci. 


Defensa davant la invasió publicitària

Quan veiem un programa a la televisió, cada deu minuts s' atura l' emissió amb anuncis publicitaris que no hem triat veure. Aquests anuncis, a més de presentar-nos un producte, ens transmeten emocions i valrors sense que sovint ens n' adonem. 

- El que s' anuncia: Automòbil, Maquillatge, Sabó, Beguda, Marca de roba, Ambientador, Joguina
- El que veiem i sentim: Imatges, Sorolls, Musica, Paraules (diàleg, en off, escrites). 
- El que ens ofereix: Immunitat davant dels accidents, Carreteres sense cotxes, Èxit. Solucions, Ser millors del que som, Que el destinatari o la destinatària del regal sigui com el/la que el fa sevir en l' anunci. 

Per a entrenar-se...

3.- Elabora un text en què contrastis el que se'n pretén oferir i el que se'ns vol vendre. 



"Trobo que la televisió és molt educativa. Cada cop que algú l' encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre" 
Groucho Marx (humorista)

Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 57)

Webgrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Televisi%C3%B3#/media/File:Braun_HF_1.jpg

miércoles, 17 de mayo de 2017

25. ELS HUMANS DEL FUTUR (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 25
ELS HUMANS DEL FUTUR
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

The alternative Limb Project

Viktoria Modesta Moskalova (25 de febrer de 1988) és una cantantcompositora i model britànica. A causa d'una negligència mèdica en el moment del seu naixement, Moskalova va passar la major part de la seva infància als hospitals.Aquest accident va donar lloc a un llarg problema amb la seva cama esquerra. El 2007, va tenir una amputació voluntària per sota del genoll de la cama per millorar la seva mobilitat i salvaguardar la seva salut futura. És coneguda per haver desfilat com a model, carrera que va començar als quinze anys. Ha aparegut en portades de revistes de subcultura, com Bizarre i Skin Two.El seu retrat nu fet per James Stroud va ser exhibit a la National Portrait Gallery. El 28 de maig de 2012 Moskalova va llançar un disc musical en solitari: "Only You"


ELS AVENÇOS científics formen part del nostre dia a dia. En pocs anys, la tecnologia s' ha convertit en imprescindible en la nostra vida quotidiana i en fem ús gairebé sense adonar-nos-en. El potencial tecnològic avança a tal velocitat, que ja han sorgit experiències en què donen noves capacitats al nostre cos i la nostra ment.
És bo donar llibertat total a aquesta evolució o hi ha límits que no podem superar? Què vol dir ser un ésser humà avui? Com seran les persones d' aquí a cent anys? 

Fa anys que les persones utilitzem la tecnologia per a guanyar en qualitat de vida. En són un exemple les ulleres, els audiòfons o els marcapassos. Ningú no qüestiona la legitimitat que tenen aquestes persones de fer servir aquests estris per a millorar les seves condicions de vida. Però què passa quan utilitzem la tecnologia per a augmentar les nostres capacitats humanes? Què passa quan desafiem els nostres límits i ens convertim en cíborgs? Ho has pensat mai?

Ciborg és un terme que designa individus que són mig humans, mig màquines. Sovint ens veiem en pel·lícules de ciència-ficció, però els ciborgs cada cop són més una realitat gràcies als avenços en matèria cibernètica. 



DEURES


ANALITZA el cas que et presentem:
Llegeix aquest fragment d' un dels discursos de Neil Harbisson, un home que hi veia en blanc i negre i va decidir instal·lar-se una antena que li permet percebre els colors en forma de diferents sons. Ara ha creat la Cyborg Foundation per animar les persones a ampliar els seus sentits.

"Vaig arribar a percebre 360 colors, com la visió humana. Era capaç de diferenciar tots els graus del cercle cromàtic i llavors vaig pensar que la visió humana no era prou bona. Hi ha molt més colors al nostre voltant que no podem percebre, però que l' ull electrònic sí que pot. Així que vaig decidir augmentar la meva percepció del color i hi vaig afegir infrarojos i ultraviolats. Ara puc sentir colors que l' ull humà no pot percebre."

1. Què et sembla la decisió que ha pres Neil?
2. Creus que és el mateix posar-se una pròtesi que substitueixi una discapacitat que fer-se'n una per a tenir unes capacitats superiors a les  humanes? Quina creus que és la diferència més important?
3. Creus que és necessari que l' espècie humana augmenti les seves capacitats físiques o mentals?
4. On creus que arribaria l' ésser humà si totes les persones es convertissin en cíborgs? 


Vídeos per visionar:
Viktoria Modesta | Prototype Dark Dance





Neil Harbisson: músico, artista y primer cíborg reconocido legalmente por un gobierno


Pel·lícula:
EX- MACHINA




Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 54)

Webgrafia:

https://static1.squarespace.com/static/56df691aa3360c4c27dae8a3/56edfdefab48de5cdc55288c/56edfdf359827eaf26542b58/1458437620125/10314483_1093777830637704_48897

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viktoria_Modesta

ttps://www.youtube.com/watch?v=DYzFoP-gvmg

https://www.youtube.com/watch?v=SEVapVSI2ZQ

martes, 2 de mayo de 2017

24. CRITERIS I VALORS ÈTICS:NO SOLAMENT TEORIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 24. 
CRITERIS I VALORS ÈTICS:NO SOLAMENT TEORIA 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 



Com cal decidir la manera de decidir? 
Durant el Renaixement i especialment durant la Il·lustració es va adoptar una filosofia que confiava en el poder de la raó per a trobar respostes certes i universals. Això s' aplicava també als problemes ètics. Aquest ideal va rebre crítiques molt serioses, que van obrir la porta a una diversitat més gran de propostes ètiques durant l' edat contemporània. 


El cas dels germans Rigual

La Roser i en Pau són germans i s' entenen prou bé, però també discuteixen sovint, perquè tenen caràcters i gustos força diferents. La Roser és més moguda i prefereix les activitats físiques, mentre que en Pau és més tranquil i reflexiu i s' ho passa més bé llegint o anant al cinema. Ara s' acosta un pont i, com que tenen tres dies de festa, els pares els han demanat què els agradaria fer. Com era d' esperar, la Roser vol anar a un parc d' atraccions, a pujar a les muntanyes russes i moure's. En canvi, en Pau prefereix anar al Saló del Còmic i del Videojoc, dos dels seus entreteniments preferits, i veure quines novetats hi ha. La discussió està servida, però els pares han decidit no embolicar-s'hi: volen que els germans resolguin les seves diferències sense ells. Si finalment no es posen d' acord, els pares tiraran pel dret i no faran cap de les dues activitats. 

DEURES:
1. Creus que la Roser i en Pau poden trobar una manera objectiva de decidir com passaran aquests dies de festa, amb arguments que tots dos hagin d' acceptar? (2 punts)

2. I els pares, creus que poden trobar arguments racionals per a aquesta tria? (2 punts)

3. Repassa les sessions sobre les teories ètiques contemporànies, trian'n tres i aplica-les al cas de la Roser i en Pau. A quina solució creus  que els duria cadascuna? Explica de quina manera els criteris i valors de cada ètica condueixen a la solució concreta que has presentat.(Mira la sessió 21 pàgina 47 o, busca al Google: Dewey (instrumentalista/instrumentalisme, diu que lo bo ha de tenir en compte els mitjans i les conseqüències); Russell (el bé és creixement personal); Sartre (existencialista/existencialisme, diu que cada decisió la fem en soledat, sense models); el positivisme lògic que diu que el llenguatge no ens informa de com és el món, només té un valor emocional; Rawls, la justícia és fonamental en l' ètica i, ha de ser imparcial. ) (4 punts)

4. Què en penses, de la diversitat dels models ètics? Creus que hi ha una manera de determinar com s' han de prendre decisions? (2 punts) 




Bibliografia
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 53)

Webgrafia 

http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/3/7/1478603311373.jpg
http://comic-35.ficomic.com/IMAGES_24/12160/640_x_cartel-29x46-sc17-sinlogos-fira-cat.jpg