viernes, 14 de octubre de 2016

5. SABER FORMULAR PREGUNTES (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 5. SABER FORMULAR PREGUNTES 
(COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 


http://www.jotdown.es/wp-content/uploads/2012/05/Bob-Dylan.jpg

TIPUS DE PREGUNTES
Preguntes obertes: són aquelles que no es poden respondre amb un  un“sí” o un “no”. Normalment,    sol·liciten informació sobre coneixements,emocions i pensaments. Solen començar amb   què,qui,com,quan,on,per què. 
Preguntes tancades: són aquelles que requereixen un “sí” o un “no”com a resposta. 
Preguntes reflexives: són aquelles que busquen qüestionar alguna cosa, fer replantejar un pensament o reconsiderar alguna cosa que ha dit l’altre. 
Preguntes directes: dirigeixen l’atenció cap a una informació molt concreta, busquen una dada molt acotada. A l’hora de formular-les, podem oferir alternatives tancades o especificar molt allò que demanem.
Preguntes retòriques: són aquelles que no busquen tant una resposta,sinó plantejar una reflexió en forma de pregunta
Busca les respostes en el vent
 

Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

fitxa /

Lletra Bob Dylan
Música Bob Dylan
Altres Adaptació al català de "Blowin' in the wind" de Bob Dylan  (1963)
Blowin' in the Wind
How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind
Yes, and how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, and how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, and how many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind
Yes, and how many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, and how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, and how many deaths will it take 'till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind
Compositors: Bob Dylan
Lletra de Blowin' in the Wind © Sony/ATV Music Publishing LLC
ACTIVITATS:
- Quin tipus de preguntes fa Bob Dylan?
- Quin creus que era el seu objectiu en fer-les? Esperava alguna resposta?
- Informa't sobre què passava al món cap als anys seixanta del segle passat (segle XX) que pogués inspirar Bob Dylan a escriure aquesta cançó. 
- Informa't sobre qui és Bob Dylan i quin guardó ha guanyat aquest any 2016.  

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 14)
Webgrafia:
 http://www.jotdown.es/wp-content/uploads/2012/05/Bob-Dylan.jpg
 http://www.viasona.cat/grup/els-miralls-de-dylan/sense-reina-ni-as/escolta-ho-en-el-vent

https://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo




viernes, 7 de octubre de 2016

4. EN NOM DE LA LLEI (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)


4. EN NOM DE LA LLEI (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL) 

La PAH és un moviment social que va sorgir el 2009 per donar suport a les persones que, a causa de la crisi, no podien pagar la hipoteca del seu pis, de manera que els bancs les desnonaven, és a dir, les obligaven a abandonar la seva llar. 


Per a què serveixen les lleis? 

De la mateixa manera que a casa o al centre educatiu ens regims per unes normes d' organització (NOFC) i comportament, les ciutats i els països també necessiten estar regulats per unes lleis que facilitin la convivència dels uns amb els altres. 


Totes les lleis són justes? 

“SIN JUSTICIA NO HAY DERECHOS”
JORNADAS POR EL DERECHO A LA VIVIENDA DIGNA ANTE EL TRIBUNAL SUPREMO, Madrid. (6-7-8 de Octubre)


Primero los bancos y especuladores nos endeudaron por décadas para acceder a una vivienda. Después cuando en 2008 su burbuja económica colapsó, provocaron desempleo masivo y degradación de las condiciones de vida. Desde entonces más de 600.000 ejecuciones hipotecarias, de dudosa legalidad, han expulsado por la fuerza 200.000 hogares, sin importar la presencia de niños, mayores o dependientes. Muertos civiles, con deuda perpetua por aspirar con su trabajo a tener techo, luz y agua.
Ante esta crisis humanitaria, los poderes públicos rescataron a los especuladores con 53.000.000.000€, impidieron juzgarles y hasta amnistiaron su evasión fiscal. Antisocialmente nos recortaron, bajaron salarios, congelaron pensiones y rechazaron una ILP con millón y medio de firmas por stop-desahucios y por alquileres sociales. Y cuando el Tribunal de Justicia de la UE condenó a España por leyes hipotecarias que vulneran derechos fundamentales, impiden la defensa y permiten abuso bancario masivo, lo boicotearon, cómplices con el oligopolio. En particular, el Tribunal Supremo mantiene a día de hoy que “las ejecuciones hipotecarias no se pueden suspender porque no son tan perjudiciales para los deudores” (23/12/2015), o que “las cláusulas suelo son abusivas, pero que devolver todo el dinero a los afectados sería peligroso para el sistema financiero” (09/05/2013).
Convivimos con decenas de desahucios diarios, venta a Fondos Buitre de Viviendas Sociales, puertas giratorias que causan pobreza energética y precariedad laboral, Estafas como Preferentes o IRPH, la reforma del artículo 135 de la Constitución, la degradación de educación y sanidad, la Ley Mordaza, las Tasas Judiciales, la criminalización de familias sin recursos que recuperaron viviendas vacías de bancos para dormir bajo techo mientras otros gastaban tarjetas Black, la corrupción crónica… Un régimen de injusticia pese a que la letra y sentido de muchas leyes apelan a una JUSTICIA que defienda al débil, castigue al culpable y “garantice la convivencia democrática conforme a un orden económico y social justo… en el que se proteja el ejercicio de los Derechos Humanos”, aunque en su Declaración Universal de obligado cumplimiento, las naciones reconozcan el derecho a una vivienda y a unas condiciones de vida dignas, con paz y salud. Así, para evitar un sufrimiento y dolor que llega a costar vidas, muchas ciudadanas desde la SOLIDARIDAD y el apoyo mutuo, nos organizamos colectivamente para transformar la resignación, desamparo e injusticia en acción, esperanza, y rebeldía. Las Plataformas de Afectados, junto a otros colectivos, constituyen una primera línea de empoderamiento ciudadano y defensa de los Derechos Humanos, a pesar de muchas decisiones judiciales.
El Tribunal Supremo es la cúspide del Sistema Judicial español, y ante sus puertas, exigimos al mundo de la Justicia:

1) La aplicación directa de la Declaración Universal de Derechos Humanos, ordenando la paralización
inmediata de todos los desalojos sin alternativa de vivienda digna.
2) La aplicación efectiva de la normativa europea (TJUE) que obliga a eliminar todas las cláusulas abusivas
de los contratos, compensando a los afectados por los daños producidos. En consecuencia, deben anularse todos los procedimientos ya terminados en los que no ha existido derecho a la defensa y cancelar las deudas generadas en esos procesos ilegales.
3) Que se investigue y juzgue las actividades presuntamente delictivas de las entidades financieras que promovieron la burbuja y se beneficiaron de la crisis, depurando judicialmente responsabilidades políticas.

4) Promover la despenalización de la ocupación de viviendas vacías por necesidad, y la tipificación del delito de usura.
5) Investigar la venta de viviendas sociales a Fondos Buitre, proteger a las víctimas de sus desahucios y adoptar medidas de reparación al daño causado.
6) Por último, exigimos la absolución de todos los detenidos y multados por participar en las movilizaciones contra los desahucios, pues no han hecho sino cumplir con su deber de defensa de los Derechos Humanos.

Totes les lleis són útils? 

Llegeix el següent cas i contesta:

El 2 Octubre de 2014 el Parlament de Catalunya va provar lal primera llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Aquesta llei està pensada per combatre l' homofòbia i per impulsar polítiques de lluita contra la discriminació a les escoles.
- Creus que és necessària la redacció d' una llei que, en definitiva, vetlla pel respecte a la diferència? Per què? 
- La llei contra l' homofòbia preveu, per primer cop, sancions davant d' accions de discriminació o de violència relacionades amb la identitat sexual o de gènere. Creus que davant l' amenaça de certs "càstigs" la ciutadania anirà més amb compte a l'  hora d' actuar contra qualsevol membre d' aquest col·lectiu?
- Fes una llista de propostes i accions de sensibilització que s' haurien de desenvolupar per tal que no fos necessari haver de recórrer constantment a la Llei contra l' homofòbia en casos de discriminació. 


- Quina llei t' agradaria instaurar si fossis diputat o diputada del Parlament? 


Més material: 

Llei per a garantir els drets de les persones LGTBI

Article 38  Competència
1. La competència per a incoar els expedients administratius del règim sancionador d’aquesta llei i la imposicióde les sancions correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèriade no-discriminació de les persones LGBTI.

2. El Síndic de Greuges pot instar l’òrgan competent per a imposar sancions a incoar els expedients perincompliment d’aquesta llei per causa d’acció o omissió de les administracions públiques.

Disposicions addicionals
Tercera Cooperació i col·laboració entre institucions
 1. El Síndic de Greuges, d’acord amb les atribucions que li assignen l’Estatut d’autonomia i la Llei 24/2009, del 23 de desembre, exerceix les funcions relatives a la defensa de drets i llibertats en matèria de no-discriminació de les persones LGBTI que puguin haver estat vulnerats per l’actuació d’institucions, tant públiques com privades.

2. El Govern ha de cooperar, en l’àmbit de la no-discriminació de les persones LGBTI, amb els organismes iòrgans competents en la defensa de drets i llibertats, oferir-los tota la informació de què disposi i donar-los elsuport necessari en llurs actuacions.

3. El Govern ha de proposar un conveni de col·laboració a l’autoritat judicial, al Ministeri Fiscal i al Síndic de Greuges en el termini de sis mesos a comptar de la creació de l’òrgan coordinador de les polítiques LGBTI aquè fa referència l’article 8.

Visionem aquest vídeo "All you need is love" :



Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 13)

Webgrafia:

http://www.aragirona.cat/imatges/noticies/pah-performance-bankia.jpg
http://afectadosporlahipoteca.com/
http://afectadosporlahipoteca.com/2016/09/30/sin-justicia-no-hay-derechttp://www.sindic.cat/site/files/302/llei_11_2014_LGTBI.pdfhos/
http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=302
https://www.youtube.com/watch?v=o9lJWAbhPXE

martes, 4 de octubre de 2016

3. FER UNA ASSEMBLEA A CLASSE. (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)



SESSIÓ 3
DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL. 
Fer una assemblea a classe.
Activitats (pàgina 11)

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxDugIseMltKWLCpQ6QryuExCAvRyKw2gzt_QqnLJSV5Sli0-Jg_cTdaxVP2xILyOofSiQbrX0Eb9f6oacwg9AkIsk8g55-ZFwmnLgy7qtulRVBLLTQ_FyokL8AvrXf8STBu9jFWB8d9s4/s1600/descarga.jpg

1.- Recorda la darrera vegada que vas proposar un tema per a discutir a classe:

-         Quin era el tema?
-         A qui el vas dir?
-         On i quan el vau parlar?

L’ Adrià S. ha comentat que a l’ escola de primària va surgir el tema arrel d’uns pantalons. Però l’ Oriol Ll. ha dit que li semblava més important parlar d’ un dibuix que representa una “bomba” que  ha rebut l’ Adan E. que és musulmà, a l’ hora de classe. Per l’ Oriol és una manca de respecte cap a l’ Adan.
El teme del respecte és parla a classe. Es pregunta als alumnes que han fet el dibuix. Un diu que l’ ha fet per avorriment i l’ altra li ha passat a l’ Adan com una broma, sense cap mala intenció. A l’ Adan, la veritat la broma li ha molestat una mica. Aleshores, els dos alumnes li han donat la mà i li han demanat perdó. Tot s’ ha solucionat satisfactòriament. 


Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 10)
Webgrafia:

 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxDugIseMltKWLCpQ6QryuExCAvRyKw2gzt_QqnLJSV5Sli0-Jg_cTdaxVP2xILyOofSiQbrX0Eb9f6oacwg9AkIsk8g55-ZFwmnLgy7qtulRVBLLTQ_FyokL8AvrXf8STBu9jFWB8d9s4/s1600/descarga.jpg

miércoles, 28 de septiembre de 2016

2. SITUACIÓ DE LES DONES. (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ PERSONAL)

2. SITUACIÓ DE LES DONES. (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ PERSONAL) 


http://www.diaridesantacoloma.com/sites/default/files/styles/noticia/public/field/image/Jornades%20de%20les%20Dones.jpg


1. POSA'T en la pell de la Martina:
1. Quina dada t' ha cridat més l' atenció?
2. Què és el que no et sorprèn de la seva situació? 
3. Com veus el futur de la Martina, si res no canvia? 
4. En què s' assembla el teu futur al de la Martina? 
5. Pots afegir alguna dada a les del text? 
6. Escriu 20 línies sobre el que penses d' aquesta situació. 

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàginaes 8i 9)
Webgrafia:
http://www.diaridesantacoloma.com/sites/default/files/styles/noticia/public/field/image/Jornades%20de%20les%20Dones.jpg

viernes, 16 de septiembre de 2016

1. VALORS I DEMOCRÀCIA. (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

1a sessió



Valors i democràcia
Dimensió interpersonal 
1.- On et sents arrelat? Per què?
2.- Es poden tenir arrels en llocs molt diferents i distants?
3.- De quins aspectes de la teva ciutat et sents orgullós? Quins altres no t' agraden? Ara, poseu-los en comú i acordeu els aspectes millors i pitjors de la vostra ciutat.
4.- Defineix amb deu paraules què és una ciutat? 
5.- Explica quines conseqüències negatives ha comportat la urbanització?
6.- Digues quines tres característiques defineixen millor la teva ciutat.
7..- Tria un aspecte representatiu de la teva ciutat i fes una guia per a visitants en aquest aspecte
8.- Què entenem per cada una d' aquestes finalitats humanes: benestar, convivència, justícia social i sostenibilitat?
9.- Els barris de la teva ciutat són iguals? Per què? 
10.- Explica com hauria de ser per a tu un barri ideal.
11.- Quins serveis adreçats als joves ofereix la teva ciutat?
12.- Quins serveis farien falta per millorar l' oferta de temps lliure i d' esports? (piscines, concerts, espais per trobar-se) 

Us deixo un text de Mario Vargas Llosa que faig servir a 4rt ESO:

Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"




Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 6)


Wegbrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZpMHoXUwQ7VFwRgA67edqfYcS5IIwhhUk0AveAtRF1Yf9vUez0wx1qKb-wBr-T8mcOOgHLlN90sX7CN1fX6QCJSBvSdV7mgWT6vl-tFfXMILDaWYx9kgldUdbjR2h5uaro5c4hw9mpXs/s1600/%25C3%25A1rbolconraicesjpg.jpg

miércoles, 14 de septiembre de 2016

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.


Webgrafia:

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm


EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ A LLIURAR A L' ALUMNE (EN CONSTRUCCIÓ)