La caiguda de la idea d' una ètica universal i racional és un tret comú a la majoria de les propostes ètiques de l' edat contemporània.
L' aplicació de l' esperit crític del racionalisme a les seves pròpies aportacions va obrir el pas a una diversitat més gran de propostes ètiques, amb fonaments molt diferents.
A principis de l' edat contemporània apareixen propostes que consideren que l' ètica es pot fonamentar de forma racional. L' utilitarisme de Bentham al segle XVIII,que també recollirà Stuart Mill, és l' exemple d' una d' aquestes ètiques. Defensa que és bo allò que contribueix a augmentar la felicitat del major nombre de persones possibles (principi d' utilitat).
DEURES:
. Imagina que quatre persones necessiten un trasplantament: un de cor, un de ronyó, un d' ulls i un de fetge. Si a una persona sana se li extreuen aquests òrgans per a aquests quatre pacients, estem aconseguint la felicitat del major nombre de persones possible? Què creus que diria un utilitarista? Notícies:
13 març 2014
Cinc detinguts per l'intent de comprar òrgans a immigrants
Un home libanès, adinerat i amb càrrec polític, va oferir 40.000 euros a un donant de fetge, però l'hospital Clínic es va negar a trasplantar-l'hi
Quaranta mil euros a canvi d'un tros de fetge. Això és el que oferia un adinerat ciutadà libanès, necessitat d'un trasplantament hepàtic, a un donant compatible disposat a vendre-li una part del seu òrgan. L'home va aprofitar la seva influència –és alcalde d'una ciutat libanesa– per aconseguir que quatre còmplices instal·lats a l'Estat espanyol li busquessin candidats, fins que van trobar el seu donant: un immigrant romanès sense recursos. Amb ell, el ciutadà libanès va anar fins a l'hospital Clínic de Barcelona, centre que l'estiu passat es van negar a fer la intervenció. Finalment, i gràcies a la denúncia d'una ONG de València, el que es podria haver convertit en el primer cas –almenys el primer conegut– de compravenda d'òrgans a l'Estat espanyol s'ha acabat destapant. El ciutadà libanès i quatre homes més estan detinguts des del gener per un presumpte delicte de tràfic d'òrgans.
La Policía Nacional va posar en marxa la investigació el juny de l'any passat en rebre la denúncia d'una ONG que recollia el testimoni d'una immigrant algeriana de 28 anys i en situació irregular a qui havien ofert diners a canvi d'una part del seu fetge. La dona, a qui van sotmetre a proves mèdiques, va ser descartada en descobrir-se que estava embarassada.
Com ella, vuit persones més (set homes també immigrants i una dona espanyola) van passar proves mèdiques molt específiques (ressonàncies abdominals, TAC, volumetries hepàtiques, etc.) a la mateixa clínica privada. La factura de totes les proves, uns 12.000 euros, la va pagar una empresa amb seu a Alacant (els seus dos responsables estan entre els detinguts).
Segons va explicar ahir el director de l'Organización Nacional de Transplantes (ONT), Rafael Matesanz, el coordinador de trasplantaments de l'hospital Clínic va rebutjar fer la intervenció perquè donant i receptor no van superar les proves del protocol que tots els hospitals de l'Estat apliquen per acreditar que una donació és altruista. Els hospitals de l'Estat poden fer trasplantaments a estrangers per la via privada, però només amb un donant viu.
Finalment, el pacient va ser operat al Clínic a l'agost. Aquest cop el donant era el seu fill i l'hospital va donar el vistiplau a l'operació. La investigació, però, ja estava en marxa. Un cop encaixades totes les peces la policia va detenir a l'aeroport de València el ciutadà libanès, aprofitant un viatge per fer-se una revisió.
LA FRASE
"El sistema de control ha funcionat, però cap país és immune al perill emergent del tràfic d'òrgans"
Rafael Matesanz
DIRECTOR ORGANIZACIÓN NACIONAL DE TRANSPLANTES (ONT)
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 46)
Dossier de recuperació de
“Cultura i valors ètics” (1r ESO)
1.-Pensa costums i manera de viure de la nostra societat que et semblin
adequades i beneficioses per a les persones. (1 punt)
2.- Pensa altres maneres de viure actuals que no t’ agradin i que t’
agradaria canviar. Com ho faries? (1 punt)
3.- Et sembla important o necessari viure en valors? Explica per escrit què
vol dir això i per què et sembla important o no. (1 punt)
4.- Explica de quina manera aprenem a viure en valors i en societat apart
del que podem aprendre a l’ escola. On i amb qui s’aprèn realment a viure? (1
punt)
5.- Et sembla que els models de comportament presents als mitjans de
comunicació o altres àmbits (pel·lícules, televisió, videojocs, internet...)
poden influir d’ alguna manera en el comportament dels joves? Justifica la
resposta. (2 punt)
6.- Creus que el “bullying” és un comportament contrari a la vida en
valors? Per què? Posa algun exemple si saps. (2 punt)
7.- Confecciona un còmic de tres vinyetes on es reflecteixi una situació
conflictiva entre veïns. (2 punts)
El cristianisme començà com a secta del judaisme,que s'originà en la regió mediterrània oriental, creixent ràpidament en nombre de creients i en influència amb el pas del temps fins a convertir-se en la religió dominant de l'Imperi Romà. Durant l'edat mitjana, la major part d'Europa fou cristianitzada i existiren minories importants de cristians a l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i algunes regions de l'Índia.[7] Després de l'Era dels descobriments i degut a les missions i colonitzacions, el cristianisme s'estengué a Amèrica, Austràlia i altres regions del món. Al començament del segle XXI, hi havia al voltant de 1.500 milions de practicants,[8] o el 25% de la població mundial.
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del segle xvi, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars. Es considera una de les tres branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme i l'Església Ortodoxa.
El sacerdot és una persona dedicada i consagrada celebrar i oferir sacrificis a la seua divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món.
En el catolicisme també s'anomena capellà i prevere, i a Catalunya pel seu tractament de mossèn. El terme pot variar, però en general el sacerdot és la persona que exerceix com a intermediari entre l'ésser humà i la divinitat. En moltes cultures del món la casta sacerdotal constituïx una veritable classe social. El cos de sacerdots rep altres noms com clergat en les esglésies cristianes, i els sacerdots es designen també com clergues.
La consideració de la dona en el sacerdoci ha estat un tema discutit des d'antic. Vista en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen també al baró. En la història de la humanitat, això no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes grecoromans i egipcis, entre ells el de les vestals, ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema només ha estat rebatut a partir del segle xx amb l'ordenació de dones en esglésies com l'anglicana
La época clásica de la Cultura Griega abarcó el siglo V a. C. —llamado el Siglo de Pericles— y la primera mitad del siglo IV a. C. Esta edad dorada de la Humanidad, especialmente en la ciudad de Atenas, vio nacer a muchos grandes filósofos, artistas y sabios de toda índole, que cimentaron nada menos que nuestra actual Cultura Occidental. Tal riqueza de conocimientos sigue influyendo en las mejores iniciativas actuales.
En esa época, destacaron una fundamental tríada de filósofos griegos: Sócrates, maestro de Platón, a su vez maestro de Aristóteles. Gracias a los primeros dos sabemos acerca de una singular mujer, poco conocida y de enorme inteligencia: Diotima de Mantinea.
Platón en su obra El Banquete consignó que Sócrates conoció en persona a esta sacerdotisa del dios Apolo en el 440 a. C. Fue después de oficiar una efectiva ceremonia de purificación, invitada por Pericles, pues Atenas había sufrido por 10 años una epidemia de peste bubónica, ocasionada por una bacteria transmitida por la picadura de las pulgas de las ratas.
Ese encuentro fue decisivo en el joven Sócrates, pues Diotima lo inició en los misterios del semidiós Eros o Cupido (el amor), pertenecientes a la ancestral tradición órfica. Esta sabia provenía de la ciudad de Mantinea, situada en la bucólica Arcadia, en el centro del Peloponeso, Grecia continental. Además de sacerdotisa, fue filósofa, vidente, y terapeuta.
En el hermoso diálogo El Simposio o Banquete, Platón da a conocer su idea del amor perfecto, o platónico. Se desarrolla en casa del poeta trágico Agatón para celebrar su victoria en las fiestas Leneas del 416 a. C.
Tras la comida, Erixímaco propone que cada uno de los invitados improvise un elogio a Eros, pues, según comentarios de Fedro, siendo este dios uno de los más importantes, rara vez es enaltecido como merecía. La intervención más relevante es la de Sócrates, quien recuerda las enseñanzas de Diotima de Mantinea y expone su inmortal doctrina sobre el amor.
Algunos académicos piensan que Platón basó al personaje de Diotima en Aspasia de Mileto, compañera de Pericles, quien lo impresionaba muchísimo por su inteligencia, decisión y belleza física. También se ha especulado que Diotima, en realidad, encarna el pensamiento de Sócrates y del propio Platón sobre el amor.
Este asunto está por resolverse; sin embargo, algunos especialistas afirman concluyentemente que Diotima de Mantinea realmente fue un personaje histórico, pues casi todos los personajes que aparecen en los diálogos de Platón, realmente vivieron en Atenas: prueba de ello es un bajorrelieve que data del siglo IV a. C. en el cual se la representa.
2) Fumata rosa en Roma para pedir la ordenación sacerdotal de las mujeres
3) El amor según explica Sócrates que se lo dijo Diotima de Mantinea.
DEURES:
. Una de les grans diferències a nivell pràctic entre el catolicisme i el protestantisme és que aquest últim permet que les dones exerceixin el sacerdoci. Creus que també ho haurien de poder fer les catòliques? Parlem a classe i després les conclusions les apuntes en un full.
CONVOCATÒRIA JUNY 2017
Proves d’accés a la universitat
Llengua catalana i literatura
Sèrie 1
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.
La posició de la dona dins de l’àmbit científic ha evolucionat positivament de manera significativa
en els últims anys, especialment en l’última dècada, amb l’aprovació de mesures per a aconseguir
la igualtat efectiva entre dones i homes. No obstant això, tot i que el nombre de dones és cada vegada
més alt a les universitats, és evident que falta molt de camí per recórrer.
Els estudis estadístics mostren la creixent incorporació de la dona a la universitat. Més enllà de
les carreres identificades com a «pròpies del gènere femení», avui la dona és present en altres àrees
com les enginyeries, encara que en aquest terreny la seva presència continua essent minoritària.
El nombre de llicenciades és gran, però és igualment gran el nombre de dones que abandonen
la carrera acadèmica i, en conseqüència, l’oportunitat de convertir-se en docents universitàries. És
necessari, doncs, fer una altra lectura de les dades quan observem que les dones ocupen tan sols
entre el 12 % i el 15 % dels càrrecs rellevants o que amb prou feines entre el 4 % i 5 % són catedràtiques
o directores de centres d’investigació. La simple dada ja ens obliga a reflexionar sobre el perquè
d’aquesta situació.
Només raons culturals poden explicar que sigui tan reduïda la quantitat de càrrecs directius
ocupats per dones, a pesar d’existir en aquest moment moltes dones preparades per a ocupar aquests
càrrecs d’alta responsabilitat. El fet és preocupant. Però encara ho és més que la societat ho trobi
normal. I encara més preocupant és el fet que, en general, siguin les dones mateixes les qui ho tinguin
interioritzat com a tal. En la mesura que la dona accepti el rol social que li assigna la societat patriarcal
(no pot dedicar-se de manera plena a la seva professió, i dins d’aquesta a la investigació científica,
ni a ocupar alts càrrecs de responsabilitat), perpetua aquesta discriminació intolerable.
La visió més àmplia que proporcionen els estudis estadístics sobre aquest fenomen em fa arribar
a la conclusió següent: més enllà de l’àmbit personal, no sols existeix encara una clara desigualtat
d’oportunitats, sinó que hi ha la necessitat que les dones en prenguem clara consciència i que ens
esforcem en tots els àmbits per superar-ho. Ara bé, amb la conscienciació de les dones no n’hi ha
prou. Paraŀlelament, és imprescindible que la societat habiliti tots els recursos de socialització que
calgui per produir el canvi. Adaptació feta a partir del text d’Ana Lluch Hernández.
«El camí cap a la igualtat real. La presència de la dona en l’àmbit acadèmic».
Mètode, vol. 76: Dones i ciència [en línia] (hivern 2012-2013)
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 44)
El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.
Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.
Consum responsable vol dir
Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.
Saber què hi ha darrere dels productes que consumim.
Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.
Comprar només quan ho necessitem.
Reciclar tant com puguem
Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstiques
Consumir productes de l'agricultura biològica.
I regir-nos també per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produït o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haurà fet servir menys energia contaminant per a fer-nos arribar el producte.
També en forma part practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora.
Aquestes són algunes de les bones pràctiques associades al consum responsable.
“Els individus poden escollir entre comprar o no productes respectuosos amb el medi ambient. Això canvia els patrons de consum i al final els patrons de producció. Tots els individus tenim aquest poder” Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides (1997-2006).
Compra sostenible significa garantir que els productes i els serveis que s’adquireixen siguin tan sostenibles com sigui possible; és a dir, que generin el mínim impacte ambiental i els màxims beneficis socials. Només es pot assegurar l’eficàcia de les operacions si es tenen en compte tots els costos i els beneficis durant el cicle de vida complet dels productes.
La forma més bàsica de compra sostenible pot reduir-se a comprar sempre paper reciclat o cafè de comerç just. La forma més avançada implica integrar sistemàticament criteris ambientals i socials en les activitats de compra, ja sigui de productes, serveis o obres. Això vol dir definir les necessitats reals, redactar les prescripcions tècniques adients, adoptar procediments d’avaluació apropiats i controlar el rendiment i els resultats.
Si ens interessa tot allò que té a veure amb el desenvolupament sostenible cal tenir en compte les pràctiques de consum dels centres educatius. És important ser capaços de prioritzar modificacions en la compra del material, i entendre que el consum dels centres és, sens dubte, un mitjà educatiu important. Les formes de consum són un tema complex que cal tractar a l’escola des del currículum formal a les aules, però sobretot cal ser coherent amb les accions que es fan cada dia.
A l’hora de contractar, cal considerar diverses característiques dels productes i serveis que s’adquireixen, com ara:
L’ús de substàncies no tòxiques i materials renovables.
El consum de recursos (aigua, energia, materials, etc.).
Les opcions d’eliminació, reutilització i reciclatge al final de la vida útil del producte.
Les condicions laborals en la prestació del servei.
1- Vídeo:
La serie Miscelánea se caracteriza por utilizar como principales herramientas el humor, el uso de un lenguaje con giros propios de adolescentes y siete personajes con los que se puede identificar el público adolescente. Cada uno de ellos tiene su propia personalidad, aunque tratan de reflejar los distintos tipos juveniles, intentando dar cabida a la mayor diversidad posible. Todos van al IES Miscelánea y tienen entre 16 y 18 años.
2- Vídeo:
De Consumir a Consumidor Responsable
DEURES
Una història real
"En Ferran és un noi de 10 anys; podria ser el teu germà petit. Un dia surt del súper amb una bossa plena de bollycaos. Com a mínim en porta quinze. És un noi amb una certa sensibilitat ambiental i no se li acut llençar cap paper ni plàstic a terra. De manera que s' acosta a una paperera, deixa la bossa aterra i agafa un bollycao. Delicadament, obre l' embolcall, mira el cromo (està fent la col·lecció) se'l guarda a la butxaca i llença el bollycao i l' embolcall a la paperera. L' un darrere l' altre, els bollycaos són minuciosament examinats. En Ferran va guardant els cromos que li falten i va llençant a la parerera la resta de deixalles, incloent-hi els bollycaos."
Aquesta és una història real per a aclarir idees i formar-se un criteri propi. Decideix quina seria la teva posició i argumenta-la:
a) En Ferran té dret a fer amb els seus diners el que vulgui.
b) Ha fet bé de no menjar-se'ls tot, perquè li podrien fer mal.
c) Consumir així demostra poca sensibilitat i intel·ligència.
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 42)
Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país i en altres països africans, per tal d'evitar la desforestació i l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors va esdevindre una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones. Maathai fou l'anterior presidenta del Maendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del 1976. En el 25 de setembre de 2011 va morir a l'hospital de Nairobi després d'una lluita prolongada contra un càncer.[1]
Premi Nobel de la Pau
"Maathai va resistir amb coratge l'anterior règim opressiu de Kenya",
va dir el Comitè Nobel noruec en la seva lectura al proclamar-la
guanyadora del premi Nobel de la Pau
2004. "Les seves formes d'actuar úniques han contribuït a prestar
atenció a l'opressió política, nacional i internacionalment. Ha estat
pou d'inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i
especialment ha encoratjat les dones a millorar la seva situació". Controvèrsia Maathai va produir un enrenou entre els mitjans de comunicació quan,
en la conferència de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir
que el virus VIH causant de la sida era producte de l'enginyeria
genètica i que va ser posteriorment alliberat a l'Àfrica per
investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció
massiva per "castigar els negres". Només una petita minoria dóna suport a
aquesta teoria conspirativa de la sida, la qual no és l'única. Des de
llavors va anar matisant i suavitzant la seva postura
Philippe Pastor
La retrospectiva
Philippe Pastor (Mònaco 1961) és un pintor de renom de talla
internacional, nascut a Mònaco el 1961, només transferir la seva
residència a Espanya. Criat en un entorn envoltat de grans o Clavé,
Cèsar Paul Rebeyrolle, Pastor s'endinsa en el món de l'art des de la
infància. Reconeguts per les Nacions Unides (el seient té una exposició
permanent d'obres) per la seva aportació i suport a la causa
mediambiental, Pastor va encarnar en les seves obres aquesta lluita
constant d'home i la natura. Les seves famoses escultures "arbres
brûlés" (arbres cremats), fetes amb troncs cremats pel foc en el sud de
França i que l'artista es va convertir en art, que es poden veure des de
Singapur a l'aeroport de Cannes. De la platja de Saint Tropez a Nova
york.
"Les Arbres Brûlés"
Un bomber construeix 200 creus amb els arbres cremats de l’incendi del Bages i l’Anoia
Sant Salvador de Guardiola (ACN).- L’incendi que va afectar aquest
estiu les comarques del Bages i l’Anoia es va convertir en el més
important de l’estiu i un dels més grans dels darrers anys. Ara, Marc
Sellarès, caporal dels Bombers de Barcelona i veí de Sant Salvador de
Guardiola, ha volgut recordar aquell incendi amb 200 creus construïdes a
partir dels arbres cremats per les flames. Sellarès explica que ha
volgut crear “un ritual de dol” perquè “el fet que es cremi una part del
teu territori és una experiència dura”. El bomber va estar treballant
com a voluntari a l’incendi i, en veure el bosc “desolat”, va voler fer
aquesta intervenció que, segons ell, durarà “fins que es vagi degradant
amb el vent i la pluja”.
Fa prop d’un mes que Marc Sellarès treballa en aquesta zona afectada
per l’incendi molt a prop de la urbanització de Ca l’Esteve de Sant
Salvador de Guardiola. En aquest temps, ha construït fins a 200 creus a
partir dels troncs cremats que van deixar les flames intentant recrear
els camps de batalla de Normandia. La intervenció compta amb creus que
tenen alçades que van des d’un metre i mig fins als deu metres i, segons
Sellarès, permet “donar valor al paisatge que s’ha cremat”. El resultat
es pot veure des de la carretera de Can Massana que passa molt a prop
de la muntanya de Montserrat.
L’incendi va afectar més de 1.200 hectàrees de bosc entre les
comarques del Bages i l’Anoia, un fet que va impactar a Sellarès i a
molt veïns de la zona, “ha vingut molta gent emocionada”, explica
l’autor, i també remarca que un dels objectius que persegueix l’obra és
que “cadascú faci la seva interpretació”. Sellarès ha estat en contacte
amb la Diputació de Barcelona per poder mantenir la instal·lació dempeus
el màxim de temps. La intervenció durarà fins que “es vagi degradant
amb el vent i la pluja” i quan les creus estiguin a terra representarà
que el dol ja està curat”, ha explicat l’autor.
Sellarès també té la intenció de fer un recull fotogràfic i
gravacions en vídeo amb la col·laboració de Xavier Gil per immortalitzar
la intervenció i mostrar el procés de degradació a mesura que passin
els mesos. L’autor no descarta fer altres actuacions “amb vuit o dotze
creus” a incendis on ell participi com a voluntari i així poder recordar
els fets ocorreguts.
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 40)
