martes, 14 de marzo de 2017

19 CONSUM RESPONSABLE (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

TERCER TRIMESTRE 
SESSIÓ 19
 CONSUM RESPONSABLE (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) 


Què és el consum responsable?

El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.
Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.
Consum responsable vol dir
  • Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.
  • Saber què hi ha darrere dels productes que consumim.
  • Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.
  • Comprar només quan ho necessitem.
  • Reciclar tant com puguem
  • Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstiques
  • Consumir productes de l'agricultura biològica.
  •  I regir-nos també per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produït o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haurà fet servir menys energia contaminant per a fer-nos arribar el producte.
  • També en forma part practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora.
Aquestes són algunes de les bones pràctiques associades al consum responsable.


“Els individus poden escollir entre comprar o no productes respectuosos amb el medi ambient. Això canvia els patrons de consum i al final els patrons de producció. Tots els individus tenim aquest poder” Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides (1997-2006).
Compra sostenible significa garantir que els productes i els serveis que s’adquireixen siguin tan sostenibles com sigui possible; és a dir, que generin el mínim impacte ambiental i els màxims beneficis socials. Només es pot assegurar l’eficàcia de les operacions si es tenen en compte tots els costos i els beneficis durant el cicle de vida complet dels productes.
La forma més bàsica de compra sostenible pot reduir-se a comprar sempre paper reciclat o cafè de comerç just. La forma més avançada implica integrar sistemàticament criteris ambientals i socials en les activitats de compra, ja sigui de productes, serveis o obres. Això vol dir definir les necessitats reals, redactar les prescripcions tècniques adients, adoptar procediments d’avaluació apropiats i controlar el rendiment i els resultats.
Si ens interessa tot allò que té a veure amb el desenvolupament sostenible cal tenir en compte les pràctiques de consum dels centres educatius. És important ser capaços de prioritzar modificacions en la compra del material, i entendre que el consum dels centres és, sens dubte, un mitjà educatiu important. Les formes de consum són un tema complex que cal tractar a l’escola des del currículum formal a les aules, però sobretot cal ser coherent amb les accions que es fan cada dia.

A l’hora de contractar, cal considerar diverses característiques dels productes i serveis que s’adquireixen, com ara:

  • L’ús de substàncies no tòxiques i materials renovables.
  • El consum de recursos (aigua, energia, materials, etc.).
  • Les opcions d’eliminació, reutilització i reciclatge al final de la vida útil del producte.
  • Les condicions laborals en la prestació del servei.
1- Vídeo: 
La serie Miscelánea se caracteriza por utilizar como principales herramientas el humor, el uso de un lenguaje con giros propios de adolescentes y siete personajes con los que se puede identificar el público adolescente. Cada uno de ellos tiene su propia personalidad, aunque tratan de reflejar los distintos tipos juveniles, intentando dar cabida a la mayor diversidad posible. Todos van al IES Miscelánea y tienen entre 16 y 18 años.





2- Vídeo:
De Consumir a Consumidor Responsable



DEURES 
Una història real

"En Ferran és un noi de 10 anys; podria ser el teu germà petit. Un dia surt del súper amb una bossa plena de bollycaos. Com a mínim en porta quinze. És un noi amb una certa sensibilitat ambiental i no se li acut llençar cap paper ni plàstic a terra. De manera que s' acosta a una paperera, deixa la bossa aterra i agafa un bollycao. Delicadament, obre l' embolcall, mira el cromo (està fent la col·lecció) se'l guarda a la butxaca i llença el bollycao i l' embolcall a la paperera. L' un darrere l' altre, els bollycaos són minuciosament examinats. En Ferran va guardant els cromos que li falten i va llençant a la parerera la resta de deixalles, incloent-hi els bollycaos." 

Aquesta és una història real per a aclarir idees i formar-se un criteri propi. Decideix quina seria la teva posició i argumenta-la:

a) En Ferran té dret a fer amb els seus diners el que vulgui.
b) Ha fet bé de no menjar-se'ls tot, perquè li podrien fer mal.
c) Consumir així demostra poca sensibilitat i intel·ligència. 


Bibliografia:


PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autorsAtòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 42)

Webgrafia:
http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/economia/consum/consum_responsable/

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/suport_educatiu/ambits_tematics/consum/informacio/que_es_consum/

https://www.youtube.com/watch?v=mo-bd0ylmdc
https://www.youtube.com/watch?v=_7XMZ-nxiJY


Imatges:
http://www.sostenibilitat.ad/wp-content/uploads/2014/06/consumresponsable.jpg





No hay comentarios:

Publicar un comentario