SESSIÓ 14. ELS DRETS DELS INFANTS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 14. 

ELS DRETS DELS INFANTS
(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competències Clau de la Dimensió personal

CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.  

CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.  

CC3. El concepte de llibertat i els seus límits. 

CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar. 

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. 
Competències Clau de la Dimensió personal

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.  

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.  

CC10. Els drets humans com a deures morals.  

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competències clau de la Dimensió personal

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Competències Clau de la Dimensió personal

CC17. Imaginació i creativitat aplicades a les decisions ètiques.

Convenció sobre els drets de l'infant

La Convenció sobre els drets de l'infant és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa. Fou adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i entrà en vigor el 2 de setembre del 1990 després de la seva ratificació per part de 78 estats membres. La convenció consta de 54 articles i de dos protocols addicionals, un sobre la participació dels nens en conflictes armats i un altre sobre la venda de nens i prostitució i pornografia infantils.

Aquesta iniciativa constitueix una de les fites més importants en el reconeixement i l'afirmació dels drets humans. La Convenció sobre els drets de l'infant és un dels tractats més referendats del món, ja que segons UNICEF ha estat ratificat per 193 Estats, gairebé tots els membres de Nacions Unides. La Convenció està centrada en la infància, es refereix a les necessitats i drets específics dels nens i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos.

La Convenció defineix un infant com a qualsevol persona de menys de 18 anys, llevat que la llei d'un país determinat reconegui abans la seva majoria d'edat. Segons la Convenció, els nens són considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenció és inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmònic de cada infant.

Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:

1. No discriminació
2. Defensa del millor interès de l'infant/a
3. Dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament
4. Respecte per les opinions dels infants.

La Convenció aplica a la infància la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu és titular dels drets i llibertats que s'hi reconeixen sense distinció de cap mena, ja sia de raça, color de la pell, sexe, llengua, credo, opinió política, origen nacional o social, possessió de propietats, naixement o altra condició.

La Convenció reconeix que tot nen és titular de certs drets fonamentals, entre els quals s'han d'esmentar el dret a la vida, al seu nom i a la seva identitat, a ser educat pels seus pares en el si d'una família i a mantenir una relació amb ambdós progenitors, encara que estiguin separats. Així mateix la Convenció obliga els Estats a permetre que els pares puguin exercir les seves responsabilitats com a tals.

Expressa els drets fonamentals de què gaudeixen els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influències pernicioses, dels abusos i de l'explotació; i a participar plenament en la família així com en la vida cultural i social.

La Convenció protegeix els drets dels infants a base de garantir el seu accés efectiu als serveis de salut; a una educació primària gratuïta i obligatòria i a altres serveis jurídics, civils i socials. La Convenció també reconeix que els infants tinguin el dret d'expressar les seves opinions i que aquestes siguin escoltades, de rebre protecció davant de possibles explotacions i que la seva intimitat sigui respectada.

TEMÀTIQUES DE LA CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS

. Dret a la identitat: a un nom, a una nacionalitat, a no estar separat del pare o de la mare, a practicar la pròpia llengua.

. Dret a la salut i al benestar : a la bona alimentació, a una casa, a una bona atenció mèdica, a la seguretat social.

. Dret a l' educació i al joc: a la cultura, al joc, a viure en un entorn saludable i no contaminant.

. Dret a la participació: a reunir-se, a la intimitat, a la privacitat.

. Dret a la protecció: a no ser explotat, a no ser retingut o traslladat il·lícitament a l' estranger.

. Dret a la comprensió i a l' afecte: a desenvolupar-se, a ser estimat 

Deures:

1.- Fes recerca de casos o notícies en que algun nen o nena hagi estat explotat d' alguna manera. 
2.- Mira aquest vídeo: "Esclavitud infantil en el siglo XXI. Capítulo 4 India. Niños esclavos en la industria  téxtil". Fes una sinopsi o resum i una reflexió personal.

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 32 i 33) 

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convenci%C3%B3_sobre_els_drets_de_l'infant

http://image.slidesharecdn.com/dretsinfants1-111119121243-phpapp01/95/drets-infants-1-10-728.jpg?cb=1321707114

 https://www.youtube.com/watch?v=X1HkV8-hI2k

SESSIÓ 13. VISIONS DEL MÓN MODERNES I CONTEMPORÀNIES (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13. 

VISIONS DEL MÓN MODERNES I CONTEMPORÀNIES

(DIMENSIÓ   SOCIOCULTURAL)

 Dimensió sociocultural
 CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions del: a) món, b) ésser humà. 
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. 

CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics. 
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).  
CC40. Tradicions, costums i creences.
 CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

EL CANVI DE COSMOVISIÓ, és a dir, de la visió del món, va ser el primer cavall de batalla de la revolució científica moderna, que va dur a noves maneres d' entendre la posició i el paper dels éssers humans.

L' eliminació dels mites en la modernitat

A l' edat moderna, el progrés d ela ciència va canviar radicalment les cosmovisions antigues i medievals. L' estructura de l' Univers s' explicava cada vegada més a partir de teorires de la nova ciència experimental, i es deixaven fora de joc els conceptes anteriors i la seva càrrega mítica. Quatre científics van fer aportacions decisives en aquest camí:

. Copèrnic (1473-1543) va proposar un model de sistema solar heliocèntric, com el que havia defenssat en l' antiguitat Aristarc. La seva obra  De Revolutionibus Orbium Coelestium va suposar l' inici d' una nova visió no solaments dels objectes astronòmics, sinó de la posició de l' ésser humà en l' Univers. 

. Galileu (1564-1642) va defensar el model copernicà i per aquest motiu es va enfrontar amb l' Església catòlica de la seva època. Inventor del telescopi, aquest instrument va fer que en poc temps es descobrís un gran nombre d' astres i va revolucionar les tècniques astronòmiques.

. Kepler (1571-1630) va formular tres lleis matemàtiques per a descriure les òrbites dels planetes, que ja no es consideraven circulars, sinó el·líptiques. La idea del moviment circular perfecte dels astres quedava així desmentida. 

. Isaac Newton (1643-1727), pare de la física moderna, va introduir el concepte de la força de la gravetat i en va formular les lleis. Aplicades als planetes, aquestes lleis donaven com a resultat les òrbites descrites per Kepler: per primer cop, una mateixa llei física s' aplicava tant a un fenomen, com la caiguda d' un fruit, com al moviment des objectes del firmament. 

 
Cosmovisions contemporànies:
 Després de Newton, semblava que s' havia arribat a la cosmovisió definitiva: l' Univers era un espai infinit i etern, que es mantenia bàsicament igual amb unes lleis universals. Entre els segles XVII i XIX, semblava que la feina dels astrònoms s' hauria de limitar a catalogar el nombre, cada vegada més gran, d' astres observables, gràcies a les millores tècniques dels observatoris.

Aquesta situació va canviar de forma inesperada a principis del segle XX, amb l' aparició de dues noves teories científiques: la teoria de la relativitat d' Einstein (1879-1955) i la mecànica quàntica. La primera va canviar els conceptes d' espai i temps mantinguts durant mil·lennis i la segona va introduir lleis per a explicar com es regeixen. 
La teoria de la relativitat va conduir a una conclusió fins aleshores impensable per a la ciència: l' Univers no és etern, sinó que va tenir el seu origen ara fa uns 13.800 milions d' anys, a partir d' un fenomen encara no explicat del tot, conegut com a Big Bang. Des de llavors, l' Univers ha evolucionat, ha canviat la seva estructura, en un procés que no ha acabat. 



La paradoxa dels bessons d' Einstein 

CUÁL fue el ORIGEN del UNIVERSO? 👉 (la VERDAD sobre la TEORÍA DEL BIG BANG) -VIDEO EDUCATIVO

EXPERIMENTANDO EL BIG BANG

El alumnado de 1ºC en el Ámbito Científico Tecnológico, ha realizado un experimentos con globos, para trabajar la Teoría del Big Bang. En este vídeo, Carlos, Álvaro, Pablo y Yeray nos explican cómo realizaron este experimento y los resultados obtenidos.

I això, com afecta les nostres vides?

En Roger vivia a l' Europa de l' edat mitjana i sabia perfectament quina era l' estructura del món: la Terra era al centre de l' Univers, on el Creador havia posat els éssers humans. Cada cosa tenia un lloc i hi havia un lloc per a cada cosa...

La Glòria viu a l' Europa actual i és una entusiasta de tot el que fa referència a l' exploració de l ' espai: tant li agraden les notícies de les missions espacials com les pel·lícules de ciència-ficció, sobretot les d' imperis galàctics en les quals els humans han colonitzat planetes llunyans i han entrat en el contacte amb altres éssers intel·ligents. Hi ha tantes coses que es podran descobrir en un futur!

ACTIVITATS:

Fes recerca al Google sobre el Big-Bang i el Big Crunch i els estudis d' en Stephen Hawking (mínim 5 a 10 línies).

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 30 i 31) 

Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=YsCK9hZrLMI&t=68s
https://www.youtube.com/watch?v=TcY18fcBnhc
https://www.youtube.com/watch?v=zCB0Z0pF054