SESSIÓ 13. VISIONS DEL MÓN MODERNES I CONTEMPORÀNIES (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13. 

VISIONS DEL MÓN MODERNES I CONTEMPORÀNIES

(DIMENSIÓ   SOCIOCULTURAL)

 Dimensió sociocultural
 CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions del: a) món, b) ésser humà. 
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. 

CC34. Els grans relats de la cultura grecoromana, els seus relats bíblics, de matriu judeocristiana, i les obres clàssiques del pensament filosòfic i il·lustrat com a expressions de comportaments ètics. 
CC36. Diferència entre fins i mitjans. Relació entre pensament i acció.
CC37. Ciència i tecnologia com a àmbit de debat ètic (bioètica...).  
CC40. Tradicions, costums i creences.
 CC42. Les normes i els criteris del treball en grup i en equip. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

EL CANVI DE COSMOVISIÓ, és a dir, de la visió del món, va ser el primer cavall de batalla de la revolució científica moderna, que va dur a noves maneres d' entendre la posició i el paper dels éssers humans.

L' eliminació dels mites en la modernitat

A l' edat moderna, el progrés d ela ciència va canviar radicalment les cosmovisions antigues i medievals. L' estructura de l' Univers s' explicava cada vegada més a partir de teorires de la nova ciència experimental, i es deixaven fora de joc els conceptes anteriors i la seva càrrega mítica. Quatre científics van fer aportacions decisives en aquest camí:

. Copèrnic (1473-1543) va proposar un model de sistema solar heliocèntric, com el que havia defenssat en l' antiguitat Aristarc. La seva obra  De Revolutionibus Orbium Coelestium va suposar l' inici d' una nova visió no solaments dels objectes astronòmics, sinó de la posició de l' ésser humà en l' Univers. 

. Galileu (1564-1642) va defensar el model copernicà i per aquest motiu es va enfrontar amb l' Església catòlica de la seva època. Inventor del telescopi, aquest instrument va fer que en poc temps es descobrís un gran nombre d' astres i va revolucionar les tècniques astronòmiques.

. Kepler (1571-1630) va formular tres lleis matemàtiques per a descriure les òrbites dels planetes, que ja no es consideraven circulars, sinó el·líptiques. La idea del moviment circular perfecte dels astres quedava així desmentida. 

. Isaac Newton (1643-1727), pare de la física moderna, va introduir el concepte de la força de la gravetat i en va formular les lleis. Aplicades als planetes, aquestes lleis donaven com a resultat les òrbites descrites per Kepler: per primer cop, una mateixa llei física s' aplicava tant a un fenomen, com la caiguda d' un fruit, com al moviment des objectes del firmament. 

 
Cosmovisions contemporànies:
 Després de Newton, semblava que s' havia arribat a la cosmovisió definitiva: l' Univers era un espai infinit i etern, que es mantenia bàsicament igual amb unes lleis universals. Entre els segles XVII i XIX, semblava que la feina dels astrònoms s' hauria de limitar a catalogar el nombre, cada vegada més gran, d' astres observables, gràcies a les millores tècniques dels observatoris.

Aquesta situació va canviar de forma inesperada a principis del segle XX, amb l' aparició de dues noves teories científiques: la teoria de la relativitat d' Einstein (1879-1955) i la mecànica quàntica. La primera va canviar els conceptes d' espai i temps mantinguts durant mil·lennis i la segona va introduir lleis per a explicar com es regeixen. 
La teoria de la relativitat va conduir a una conclusió fins aleshores impensable per a la ciència: l' Univers no és etern, sinó que va tenir el seu origen ara fa uns 13.800 milions d' anys, a partir d' un fenomen encara no explicat del tot, conegut com a Big Bang. Des de llavors, l' Univers ha evolucionat, ha canviat la seva estructura, en un procés que no ha acabat. 



La paradoxa dels bessons d' Einstein 

CUÁL fue el ORIGEN del UNIVERSO? 👉 (la VERDAD sobre la TEORÍA DEL BIG BANG) -VIDEO EDUCATIVO

EXPERIMENTANDO EL BIG BANG

El alumnado de 1ºC en el Ámbito Científico Tecnológico, ha realizado un experimentos con globos, para trabajar la Teoría del Big Bang. En este vídeo, Carlos, Álvaro, Pablo y Yeray nos explican cómo realizaron este experimento y los resultados obtenidos.

I això, com afecta les nostres vides?

En Roger vivia a l' Europa de l' edat mitjana i sabia perfectament quina era l' estructura del món: la Terra era al centre de l' Univers, on el Creador havia posat els éssers humans. Cada cosa tenia un lloc i hi havia un lloc per a cada cosa...

La Glòria viu a l' Europa actual i és una entusiasta de tot el que fa referència a l' exploració de l ' espai: tant li agraden les notícies de les missions espacials com les pel·lícules de ciència-ficció, sobretot les d' imperis galàctics en les quals els humans han colonitzat planetes llunyans i han entrat en el contacte amb altres éssers intel·ligents. Hi ha tantes coses que es podran descobrir en un futur!

ACTIVITATS:

Fes recerca al Google sobre el Big-Bang i el Big Crunch i els estudis d' en Stephen Hawking (mínim 5 a 10 línies).

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 30 i 31) 

Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=YsCK9hZrLMI&t=68s
https://www.youtube.com/watch?v=TcY18fcBnhc
https://www.youtube.com/watch?v=zCB0Z0pF054