15. POSAR-SE EN LA PELL D' UN ALTRE (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

SESSIÓ 15. 

POSAR-SE EN LA PELL D' UN ALTRE

 (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

 Què és l' empatia?

L'empatia, capacitat de situar-se en l'emoció que experimenta l'altra persona, és un valor i una competència que convé educar ja que afavoreix el contagi emocional (que pot ser positiu o negatiu).
Per això és important educar els nens en autonomia emocional, clau per gestionar les seves pròpies emocions i no dependre emocionalment de terceres persones.

Quan en Pere va veure que el seu fill s'havia caigut va anar ràpidament a ajudar-lo. Només pensar que s'hagués pogut fer mal li va causar un impacte emocional. Això és una manifestació d'empatia. L'empatia és la capacitat de situar-se en l'emoció que experimenta l'altra persona, sentir el que ella sent.
L'empatia no significa pensar igual o estar d'acord amb l'altre. El que significa és que comprenem el seu estat emocional i som capaços de posar-nos al seu lloc. És comprensió, no justificació.

L'empatia ha estat investigada des de diferents ciències. Entre elles la neurociència. A principis dels anys noranta es van descobrir de forma casual unes neurones en el cervell d'un mico capaces d'activar-se tant a l'executar accions com quan observava a algú fer la mateixa acció. Aquest descobriment es considera com l'inici de la teoria de les neurones mirall.

Un mico recent nascut imita a una persona que treu la llengua

Nombroses investigacions posteriors amb neuroimatge han demostrat l'existència de sistemes de neurones que s'activen, tant quan s'executa una acció, com quan s'observa com l'executa una altra persona. La comprensió del significat de les accions i emocions alienes seria la funció principal de les neurones mirall (Rizzolatti i Sinigaglia, 2006).

Les neurones mirall fan possible la comprensió dels estats emocionals d'altres persones, és a dir, l'empatia. Quan veiem algú que expressa por, ira, tristesa, etc., comprenem el seu estat emocional perquè s'activen les nostres neurones mirall. Això ens porta a posar-nos al seu lloc i experimentar nosaltres mateixos un estat emocional similar. Si es produeixen deficiències en el funcionament de les neurones mirall es pot produir una incapacitat per posar-se al lloc de l'altre. I per tant la incapacitat per experimentar empatia i compassió. L'empatia té un fonament neurològic.

Tipus d'empatia 

Es pot distingir entre empatia emocional i cognitiva.

• L'empatia emocional ens porta a escoltar l'altra persona per comprendre el que li passa.
• L'empatia cognitiva ens porta a voler solucionar el seu problema.

La primera està més present en les dones, mentre que la segona és més pròpia dels homes . Això a vegades pot produir malentesos. Per exemple, una dona ha tingut un contratemps i l'hi explica a la seva parella, l'únic que necessita és ser escoltada i compresa en la seva emoció. Però l'home gairebé no l'escolta mentre està pensant en la millor solució per al cas. Els dos van de bona voluntat, però la dona al no sentir-se escoltada es pot sentir incompresa. I l'home també al veure que la seva parella no es preocupa per la solució.

L'empatia requereix en primer lloc capacitat d'escolta. Les persones a vegades només necessiten ser escoltades i sentir-se compreses, no que els solucionin els problemes. Això és particularment important en els nens. Moltes vegades necessiten més sentir-se compresos pels seus pares en les seves preocupacion , que no pas veure resolts els seus problemes per ells. La capacitat d'escoltar i posar-se en l'emoció del nen és molt important. No cal precipitar-se a l'hora de donar solucions. És preferible que el nen les trobi per sí mateix. Però això resulta més fàcil quan se sent comprès. Com a conclusió, és important que els pares prestin atenció a les emocions dels seus fills, que els escoltin més enllà de les paraules per comprendre des de quina emoció ens estan parlant i així poder sintonitzar millor amb ells.

Imaginem una sala amb nadons. Tots estan tranquils, gairebé dormint. Si de sobte un es posa a plorar, és probable que en poc temps els altres l'acompanyin en el plor. Es produeix una mena de contagi emocional, que en general es procura evitar. Això es pot atribuir a les neurones mirall que activen la resposta empàtica.

El contagi emocional automàtic o intencionat 

El contagi emocional és un fenomen emocional intragrupal, en el qual tot el grup o una part important experimenten la mateixa emoció. El contagi emocional és la transmissió directa d'una emoció d'una persona a una altra. Aquest fenomen pot ocórrer sense la intenció de provocar-lo. Encara que també pot donar-se en situacions intencionals. Això implica considerar que les emocions s'expandeixen com si es tractés d'un virus, la qual cosa pot succeir tant en les relacions interpersonals com intragrupals. 

El contagi emocional és una forma d'empatia col·lectiva. Un exemple de contagi emocional es dóna quan algú explica un acudit i el fet que un rigui o no depèn de si percep que els altres el troben divertit. En cas que esclati el riure, és molt probable que s'encomani. Sobretot quan s'ha creat prèviament un clima propici. Si el que explica l'acudit és un líder carismàtic, els seus efectes tendeixen a ser superiors. Les investigacions distingeixen entre el contagi automàtic i el controlat.

• En el contagi automàtic es produeix de forma inconscient, sense esforç ni intenció de provocar-lo.
• En el contagi controlat es provoquen conscientment, amb intenció i esforç. El "riure de canal " és l'efecte provocat per posar un fons sonor de rialles durant l'emissió d'un programa televisiu d'humor. El "riure de canal " té com a objectiu induir el riure en l'espectador, com una mena de contagi emocional provocat .

Una forma de contagi emocional intencional és el que es proposa produir un líder carismàtic: emocions basades en el grup que predisposin a una determinada acció. Si es tracta d'un líder positiu, es pot provocar un contagi emocional que predisposi a manifestar-nos a favor de la igualtat de drets, per exemple entre negres i blancs com és el cas de Martin Luther King. Però si el líder és negatiu es pot provocar un contagi emocional que predisposi al genocidi dels jueus, com va passar a l'Alemanya nazi .

Tots podem experimentar contagi emocional. D'altra banda, tots podem contribuir al contagi emocional. I el curiós és que això es produeix, en general, de forma bastant inconscient. El contagi emocional pot ser positiu o negatiu. Si el contagi és d'alegria compartida, humor, altruisme, amor, compassió, etc., benvingut sigui. Per exemple, en un concert multitudinari de rock és fàcil que es produeixi un contagi emocional. També en un estadi de futbol. A vegades es poden generar climes emocionals tòxics, autèntics contagis, en els quals ningú s'atreveix a pensar de forma diferent per por al rebuig o a ser víctima de la violència del grup. Entre els adolescents, en les denominades tribus urbanes, es produeixen contagis emocionals negatius que poden induir a comportaments de risc, com ara vandalisme i violència. Això ens porta a la importància de l'autonomia emocional, de la qual es tracta més endavant.

El contagi emocional està influït pel tipus de vincles interpersonals i pel poder. És més probable que ens sentim contagiats per les emocions de persones amb les quals mantenim uns vincles afectius propers i satisfactori , que no amb persones desconegudes o amb les quals mantenim relacions llunyanes o conflictives.

Respecte al poder, la persona que es percep com a superior en una relació és la que tendeix a encomanar a les que es perceben com a inferiors. Això es deu en part perquè es percep que la persona superior té recursos per fer que les nostres vides siguin millors o pitjors. Es crea una certa dependència emocional entre unes persones respecte d'altres. De totes maneres, el contagi emocional en general és bidireccional. Una persona influeix en una altra i l'emoció d'aquesta repercuteix en la primera. Això succeeix sobretot en un tipus de relacions caracteritzades per la igualtat.

Una persona es contagia només si està disposada a deixar-se contagia . El que passa és que moltes vegades no som plenament conscients i ens deixem contagiar des d'una certa inconsciència emocional. D'això se'n deriva la importància de la consciència emocional, que és un dels aspectes essencials de les competències emocionals.

La consciència emocional: la primera competència emocional

L'empatia i el possible contagi emocional conseqüent tenen una manifestació particular en el cas de malaltia greu per part d'un membre de la família. En aquestes situacions és lògic que es generi un clima emocional caracteritzat per la tristesa, aflicció, pena, desconsol, pessimisme, desànim, desgana, abatiment, preocupació i desesperança. Les expressions d'emocions relacionades amb la tristesa són freqüents en les visites a persones malaltes. L'empatia i el contagi emocional dificulten experimentar un altre tipus d'emocions. D'aquesta manera, el mateix malalt se sent immers en una negativitat emocional que no li ajuda a suportar o superar la seva situació.
Cal molta competència emocional per comunicar emocions positives en aquestes situacions. No obstant això , és possible fer-ho. La qual cosa no vol dir que sigui fàcil; es pot afirmar que és molt difícil. Però potser és desitjable. Quan un està malalt, què és preferible, que les visites li transmetin la seva tristesa com a manifestació d'empatia o que li transmetin emocions positives malgrat tot, com per exemple humor?
Convé deixar clar que l'empatia és un valor que cal potenciar i educar. Però en certes situacions un excés d'empatia ens pot fer vulnerables. És el cas d'un metge d'urgències que ha d'atendre persones malferides en un accident. L'impacte emocional que li provoquen les ferides podria disminuir la seva eficàciaprofessional. Per això és important que la sensibilitat de l'empatia no ens faci vulnerables. Cal tenir sensibilitat amb invulnerabilitat.
Molts pensaran que en cas d'estar malalts prefereixen que les persones que el visitin li transmetin emocions positives (humor, alegria). Per a la tristesa "ja n'hi ha prou amb la que patexien ells mateixos", no necessiten ajuda de ningú, i molt menys en aquestes situacions. Però cal reconèixer que això és difícil. En general, si un visita a un malalt se sent més predisposat a comunicar tristesa que no alegria o humor. Es necessita una competència emocional extraordinària per reconvertir la predisposició natural a la tristesa en aquestes situacions, en contagi emocional positiu. Però val la pena intentar-ho. I val la pena educar les persones per a assolir aquesta aquesta competència.
Exemples excel·lents de sensibilitat amb invulnerabilitat són les experiències dels pallassos als hospitals. Per exemple a l'Hospital Sant Joan de Déu, el col·lectiu Pallapupas és capaç de crear contagi emocional positiu tot i la malaltia i l'ambient emocional negatiu que l'envolta. El vídeo "Seguiremos", de Macaco, i a iniciativa d'una pecient de la planta d'oncologia de l'hospital, és un exemple de contagi emocional positiu tot i l'adversitat.



A l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Màgic Andreu, amb el seu humor màgic, també reconverteix emocions negatives (tristesa) en contagi emocional positiu (humor, alegria). Aquestes accions tenen per objectiu que els nens hospitalitzats superin la por a la malaltia i l'hospital a través d'experiències del joc, la il·lusió i el riure. És un canvi emocional contagiós que pot influir significativament en el desenvolupament de la malaltia.

L'experiència pionera d'aquests hospitals en Child Life, que és com s'anomena tècnicament, ha de ser millor coneguda com a experiències pioneres en contagi emocional positiu (Bisquerra, et al., 2012). En el següent vídeo es mostren les diferents activitats realitzades a l'Hospital Sant Joan de Déu dirigides a incentivar el contagi emocional positiu, entre elles les realitzades per Núria Serrallonga, Child Life de l'hospital.

Atès que el contagi emocional és bidireccional, no només hem de pensar i decidir sobre les emocions de les quals ens deixarem encomanar i quines no. Sinó que també hem de decidir sobre quines emocions ens proposem encomanar al nostre entorn: Ira, odi, ansietat, angoixa, tristesa i contribuir al malestar? O més aviat emocions positives com alegria, humor, respecte, agraïment o benestar?

L'autonomia emocional, clau per saber gestionar les pròpies emocions

En el Quadern FAROS Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència (Bisquerra et al., 2012) s'introdueix l'autonomia emocional com la capacitat de no veure's seriosament afectat pels estímuls de l'entorn, la qual cosa requereix d' una sana autoestima, autoconfiança, percepció d'autoeficàcia, automotivació i responsabilitat .

Un objectiu educatiu que es deriva del contagi emocional és formar persones amb autonomia emocional, de manera que tinguin competències per deixar-se contagiar d'emocions adaptatives (solidaritat, amor, gratitud, alegria, etc.) i no deixar-se contagiar d'emocions tòxiques (ira, ansietat, tristesa, desànim, pànic, violència, etc.). La paraula autonomia procedeix d'"acte" que significa "per sí mateix" i "nomia (nomos)", que significa normes. Autonomia és la facultat per governar les pròpies accions, sense dependre d'altres. Autonomia s'oposa a heteronomia, que significa dependre de forces externes. En aquest sentit, l'autonomia emocional és la capacitat de sentir, pensar i prendre decisions per un mateix. Inclou la capacitat per assumir les conseqüències que es deriven dels propis actes, això significa responsabilitat.  

Fins i tot la presa de consciència de la responsabilitat sobre el que fem amb les pròpies emocions i amb les emocions dels altres. L'autonomia emocional és un estat afectiu caracteritzat per gestionar les pròpies emocions, sentir-se segur sobre les seves pròpies eleccions i objectius. L'autonomia emocional se situa en un punt d'equilibri equidistant entre la dependència emocional i la desvinculació afectiva. Estaria a la zona de vinculació, però vinculació saludable. El desenvolupament de l'autonomia emocional requereix d'autoconeixement, autoconsciència, autoestima, autoconfiança i actitud positiva davant la vida.

L'autonomia emocional és un aspecte important per al benestar emocional. Quan es té autonomia emocional, un viu d'acord amb la seva "teoria personal sobre les emocions" i manifesta autoeficàcia emocional en consonància amb els propis valors morals. Per exemple, quan una persona injustificadament ens ofèn, insulta, provoca, etc., tenim una predisposició per atorgar-li el poder perquè sigui ella qui decideixi quin serà el nostre estat emocional.

Com diu un proverbi africà, " no es tracta del que jo digui, sinó de com respons tu, si no saps qui ets, llavors qualsevol et pot posar un nom, i si qualsevol et pot posar un nom, llavors respondràs a qualsevol cosa". Tenim una predisposició a respondre de manera reactiva, si no anem amb molt de compte en la regulació emocional.

L'autonomia emocional ha de portar a no permetre'ns que sigui l'altra persona la que decideixi de quin humor estarem; sobret ot quan es tracta d'emocions negatives o destructives. Sinó que, malgrat les ofenses, provocacions, disgustos o tristeses, ens sentirem prou autònoms emocionalment per decidir conscientment l'emoció que volem experimentar (autoeficàcia emocional) .

I sobretot , serem nosaltres qui decidim conscientment la conducta que adoptarem davant la situació i davant l'emoció que sentim. Com a conseqüència, no ens hem de implicar en comportaments de risc o en climes emocionals tòxics, malgrat les pressions que ens hi indueixen. Això és fàcil de dir, però molt difícil d'aconseguir; sobretot en els adolescents. Només a través de la formació i l'entrenament es pot fer possible.

La dependència emocional, una necessitat afectiva que s'ha de reduir a mesura que creixem 

La manca d'autonomia emocional pot significar dependència emocional. Dependència significa estar subordinat a una altra persona, estar sotmès a la voluntat de l'altre, per exemple dependre dels pares, dependre del marit, etc. La dependència és la situació d'una persona la qual no es pot valdre per sí mateixa. En la infància hi ha una total dependència emocional a causa de que el nen necessita l'adult per cobrir les seves necessitats. A això se li denomina afecció. A mesura que s'arriba a l'adolescència s'hauria d'anar avançant cap a una progressiva autonomia.

Pràcticament tots els autors consideren que la gènesi de la violència de gènere, exemple d'una situació de dependència emocional, rau en la infància: relacions familiars insatisfactòries, pobresa afectiva, negligència, descuit, maltractaments, etc. El resum és que les "carències afectives primerenques" juguen un paper important en la gènesi de la dependència emocional.

La persona emocionalment dependent necessita dels altres per construir la seva pròpia personalitat, el seu autoconcepte, el seu benestar emocional, i per tant per gestionar la seva pròpia felicitat. La recerca de l'altre, de vegades obsessiva, o el que s'anomena "manteniment de la vinculació" afavoreix la dependència emocional. La persona emocionalment dependent està a mercè de les emocions dels altres.

D'això es deriven implicacions per a la pràctica:

• Si la dependència emocional es caracteritza per una autoestima molt baixa, una forma de prevenir-la pot ser a través del desenvolupament previ de l'autoestima.
• El desenvolupament de la capacitat per estar a soles amb un mateix hauria de ser una altra competència a tenir present.
• Un tercer aspecte seria l'educació no sexista, basada en el principi d'igualtat entre els sexes, encaminada a l'establiment de relacions de parella equilibrades, fundades en el principi d'igualtat i autonomia emocional.

En conclusió, l'empatia és un valor i una competència que convé educar amb sensibilitat. Les bases neurològiques de l'empatia poden afavorir contagis emocionals, que poden ser positius i adaptatius, però també poden transformar-se en negatius i desadaptatius. Això ens porta a la importància i necessitat d'educar en l'autonomia emocional per poder tenir sensibilitat amb invulnerabilitat.

Mireu aquest vídeo: 

Seguiremos - Hospital Sant Joan de Déu y Macaco

Rafael Bisquerra Alzina Director del Postgrau en Educació Emocional de la Universitat de Barcelona Director del Postgrau en Intel·ligència Emocional en les Organitzacions de la Universitat de Barcelona

Referències bibliogràfiques: 

• Bisquerra, Rafael (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis.
• Bisquerra, Rafael (Coord.); Punset, Eduard; Mora, Francisco; García Navarro, Esther; López-Cassà, Èlia; Pérez-González, Juan Carlos; Lantieri, Linda; Nambiar, Madhavi; Aguilera, Pilar; Segovia, Nieves; Planells, Octavi. (2012). Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l'adolescència. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Hospital Sant Joan de Déu.
• Castelló Blasco, Jorge (2005). Dependencia emocional. Características y tratamiento. Madrid: Alianza.
• Rizzolatti, G., i Sinigaglia, C. (2006). Las neuronas espejo. Barcelona: Paidós.

 - Altres vídeos interessants: La trobada de l' humorista Robin Williams amb la goril·la Koko 

- Deures per a casa



Mr and Mrs. Clarck and Percy de David Hockney

 

Observa atentament el quadre i contesta:

. Què creus que pensa i què sent la senyora Clark?

. I en Clark, què pensa i què sent?

. Com deu ser la seva relació?

. Què pot haver passat abans?

. Què creus que passarà a continuació?

 

Google Translate a Xinès simplificat:

 

 

仔细观察图片和解答：

。你有什么想法和感受克拉克夫人是什么时候？

。和克拉克，你的想法和感觉？

。因为它应该是他们之间的关系？

。什么可能已经发生过？

。你认为接下来会发生什么？

Zǐxì guānchá túpiàn hé jiědá:

. Nǐ yǒu shé me xiǎngfǎ hé gǎnshòu kèlākè fūrén shì shénme shíhou?

. Hé kèlākè, nǐ de xiǎngfǎ hé gǎnjué?

. Yīnwèi tā yīnggāi shì tāmen zhī jiān de guānxì?

. Shénme kěnéng yǐjīng fāshēngguò?

 

 . Nǐ rènwéi jiē xiàlái huì fāshēng shénme?



 

Bibliografia a l' aula:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia:
 http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/poden-fer-families-potenciar-lempatia-lautonomia-emocional

 https://www.youtube.com/watch?v=8WATgU5PduE
https://www.youtube.com/watch?v=BqbBmx9yBwA
http://arte.laguia2000.com/wp-content/uploads/2015/10/Mr-and-Mrs-Clark-and-Percy-de-David-Hockney.jpg

14. ELS DRETS DELS INFANTS (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 14. 

ELS DRETS DELS INFANTS

Convenció sobre els drets de l'infant

La Convenció sobre els drets de l'infant és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa. Fou adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i entrà en vigor el 2 de setembre del 1990 després de la seva ratificació per part de 78 estats membres. La convenció consta de 54 articles i de dos protocols addicionals, un sobre la participació dels nens en conflictes armats i un altre sobre la venda de nens i prostitució i pornografia infantils.

Aquesta iniciativa constitueix una de les fites més importants en el reconeixement i l'afirmació dels drets humans. La Convenció sobre els drets de l'infant és un dels tractats més referendats del món, ja que segons UNICEF ha estat ratificat per 193 Estats, gairebé tots els membres de Nacions Unides. La Convenció està centrada en la infància, es refereix a les necessitats i drets específics dels nens i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos.

La Convenció defineix un infant com a qualsevol persona de menys de 18 anys, llevat que la llei d'un país determinat reconegui abans la seva majoria d'edat. Segons la Convenció, els nens són considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenció és inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmònic de cada infant.

Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:

1. No discriminació
2. Defensa del millor interès de l'infant/a
3. Dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament
4. Respecte per les opinions dels infants.

La Convenció aplica a la infància la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu és titular dels drets i llibertats que s'hi reconeixen sense distinció de cap mena, ja sia de raça, color de la pell, sexe, llengua, credo, opinió política, origen nacional o social, possessió de propietats, naixement o altra condició.

La Convenció reconeix que tot nen és titular de certs drets fonamentals, entre els quals s'han d'esmentar el dret a la vida, al seu nom i a la seva identitat, a ser educat pels seus pares en el si d'una família i a mantenir una relació amb ambdós progenitors, encara que estiguin separats. Així mateix la Convenció obliga els Estats a permetre que els pares puguin exercir les seves responsabilitats com a tals.

Expressa els drets fonamentals de què gaudeixen els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influències pernicioses, dels abusos i de l'explotació; i a participar plenament en la família així com en la vida cultural i social.

La Convenció protegeix els drets dels infants a base de garantir el seu accés efectiu als serveis de salut; a una educació primària gratuïta i obligatòria i a altres serveis jurídics, civils i socials. La Convenció també reconeix que els infants tinguin el dret d'expressar les seves opinions i que aquestes siguin escoltades, de rebre protecció davant de possibles explotacions i que la seva intimitat sigui respectada.

TEMÀTIQUES DE LA CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS

. Dret a la identitat: a un nom, a una nacionalitat, a no estar separat del pare o de la mare, a practicar la pròpia llengua.

. Dret a la salut i al benestar : a la bona alimentació, a una casa, a una bona atenció mèdica, a la seguretat social.

. Dret a l' educació i al joc: a la cultura, al joc, a viure en un entorn saludable i no contaminant.

. Dret a la participació: a reunir-se, a la intimitat, a la privacitat.

. Dret a la protecció: a no ser explotat, a no ser retingut o traslladat il·lícitament a l' estranger.

. Dret a la comprensió i a l' afecte: a desenvolupar-se, a ser estimat 

Deures:

1.- Fes recerca de casos o notícies en que algun nen o nena hagi estat explotat d' alguna manera. 
2.- Mira aquest vídeo: "Esclavitud infantil en el siglo XXI. Capítulo 4 India. Niños esclavos en la industria  téxtil". Fes una sinopsi o resum i una reflexió personal.

 

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 32 i 33) 

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convenci%C3%B3_sobre_els_drets_de_l'infant

http://image.slidesharecdn.com/dretsinfants1-111119121243-phpapp01/95/drets-infants-1-10-728.jpg?cb=1321707114

 https://www.youtube.com/watch?v=X1HkV8-hI2k

Traducció del català al xinès simplificat: 

公约关于儿童权利的主题

。身份权：姓名，国籍，不能从父亲或母亲分开，练习自己的语言。
。健康权和幸福：好食物，家庭，良好的医疗保健，社会保障。
。受教育权和发挥：文化，游戏，生活在一个清洁健康的环境。
。参与权：满足，隐私，隐私权。
。权利保护：不要被利用，不被保留或转让非法海外。
。正确的理解和感情：增长，被人爱

Gōngyuē guānyú értóng quánlì de zhǔtí

. Shēnfèn quán: Xìngmíng, guójí, bùnéng cóng fùqīn huò mǔqīn fēnkāi, liànxí zìjǐ de yǔyán.
. Jiànkāng quán hé xìngfú: Hǎo shíwù, jiātíng, liánghǎo de yīliáo bǎojiàn, shèhuì bǎozhàng.
. Shòu jiàoyù quán hé fāhuī: Wénhuà, yóuxì, shēnghuó zài yīgè qīngjié jiànkāng de huánjìng.
. Cānyù quán: Mǎnzú, yǐnsī, yǐnsī quán.
. Quánlì bǎohù: Bùyào bèi lìyòng, bù bèi bǎoliú huò zhuǎnràng fēifǎ hǎiwài.
. Zhèngquè de lǐjiě hé gǎnqíng: Zēngzhǎng, bèi rén ài 

职责：


1.执行情况的研究或新闻，孩子已经以某种方式被利用。

2.观看这部影片：“童奴在二十一世纪的印度第纺织业4.儿童esclavos”。做一个简介或总结和个人反思。

Zhízé: 

1. Zhí háng qíngkuàng de yánjiū huò xīnwén, háizi yǐjīng yǐ mǒu zhǒng fāngshì bèi lìyòng. 

2. Guānkàn zhè bù yǐngpiàn:“Tóng nú zài èrshíyī shìjì de yìndù dì fǎngzhī yè 4. Értóng esclavos”. Zuò yīgè jiǎnjiè huò zǒngjié hé gèrén fǎnsī.

13. VISIONS DEL MÓN MODERNES I CONTEMPORÀNIES (COMPETÈNCIA O DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 13. VISIONS DEL MÓN MODERNES I CONTEMPORÀNIES
(DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA  SOCIOCULTURAL)

 
Cosmovisions contemporànies:
La paradoxa dels bessons d' Einstein 

Deures pel dimarts 31 gener 2017:

Fes recerca al Google sobre el Big-Bang i els estudis de l' Stephen Hawking

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 30 i 31) 

Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=YsCK9hZrLMI&t=68s

12. ORGANITZACIÓ DEMOCRÀTICA (COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

SESSIÓ 12

ORGANITZACIÓ DEMOCRÀTICA (COMPETÈNCIA INTERPERSONAL) 

¿Què és la democràcia? "Demo" significa poble i cràcia significa "govern". Així doncs, democràcia significa "govern del poble".
En la democràcia representativa, el poble escollirà els seus representants per a portar el país, i, ho farà mitjançant unes eleccions on la gent ha de votar. Podem escollir el President d' un país, però també l' Alcalde de la nostra ciutat o municipi.

El govern de les ciutats 

Funcionament correcte d' una ciutat depèn del seu bon govern.
Una ciutat ben governada és, primer de tot, una ciutat governada democràticament, és a dir:
- Que elegeix lliurament els seus representants.
- Que pren decisions després d' escoltar les diferents opinions.
- Que obre vies perquè els ciutadans participin en els projectes.
- Que té un govern que respon de la seva gestió davant dels ciutadans. 

Moments i instàncies polítiques 

Les eleccions

Una elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern. Aquest és el mecanisme comú utilitzat en la democràcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu així com els governants locals i regionals. Aquest procés, però, també s'utilitza en la selecció de diversos càrrecs de les organitzacions privades i públiques, clubs, associacions voluntàries i altres corporacions.

Des del segle XX en la majoria dels estats el sufragi és un dret universal de tots els homes i dones que en són ciutadans.

Els grups polítics municipals són formats pel conjunt de regidors elegits per cada un dels partits polítics.

El Ple Municipal és l' òrgan municipal bàsic integrat per tots els regidors i presidit per l' alcalde. El ple expressa la voluntat política dels ciutadans i adopta les decisions principals de l' ajuntament.

L' alcalde és el president de la corporació municipal, dirigeix l' administració municipal i representa l' ajuntament. És escollit pels regidors. Si un partit té la majoria absoluta, normalment, votarà al seu cap de llista. Si cap partit no la té, s' hauran de fer pactes per a donar la majoria a un dels regidors electes.

La Junta de Govern local és integrada per l' alcalde i un nombre de regidors no superior a un terç dels membres del Ple que só nomenats per l' alcalde i representen l' òrgan col·l3giat del govern executiu municipal.

Els tinents d' alcalde són regidors que tenen la capacitat legal de substituir l' alcalde quan faci falta.

Les àrees de gestió apleguen per temàtiques els diferents serveis que s' ofereixen a la ciutat. L' alcalde pot delegar-les als regidors.

Participació ciutadana 

Participar= opinar + actuar 

Participar com opinió:
Audiències públiques
Consell Municipal de districte
Consells sectorials 
Consells ciutadans

Participació com actuació: 
Casals de joves
Centres cívics
Associacions de veïns
Pressupostos participatius
Acció de les associacions i entitats

Els immigrants han de tenir dret a vot  en les eleccions locals? 

Clicka aquest link: http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/participacio/programes/informe_dret_vot_immigrants_ca.pdf

 Els  Estats  membres  que  permeten  votar  a  les  eleccions  locals  a  persones extracomunitàries
són:  

Irlanda
Exigeix  sis mesos de residència (des de 1963)
Suècia
Exigeix tres anys de residència (des de 1975)
Les  persones  de  Noruega  i  Islàndia  tenen  els  mateixos  drets  que  les de la UE
Dinamarca
Exigeix tres anys de residència (des de 1981)
Les  persones  de  Noruega  i  Islàndia  tenen  els  mateixos  drets  que  les de la UE
Holanda
Exigeix cinc anys de residència (des de 1985)
Finlàndia
Exigeix que portin dos anys

Les  persones  de  Noruega  i  Islàndia  tenen  els  mateixos  drets  que  les de la UE
Bèlgica
Exigeix cinc anys de residència (des de 2004


Regne Unit
Reconeix el dret de vot als residents habitants de països  de  la  Commonwealth  (antigues  colònies
britàniques)
Portugal
Estrangers residents que portin tres anys, si hi ha acord de reciprocitat
Espanya
Estrangers    residents,    si    hi    ha    tractat    de reciprocitat

DEURES:

Què opines sobre el temps de residència d' un estranger per tenir dret a vot? (fer a classe dia 17 Gener 17) 

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 28 i 29) 

Webgrafia: 
 https://ca.wikipedia.org/wiki/Elecci%C3%B3

11. CULTURA DE LA PAU (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)

SEGON TRIMESTRE
SESSIÓ 11
CULTURA DE LA PAU

De conflictes en té tothom i, de fet, és bo que n'hi hagi. Contribueixen a l' autoconeixement  i afavoreixen la convivència. La clau és com els abordem.

Viure també és conflicte 

El conflicte és inherent a la condició humana. Un conflicte és una situació d' enfrontament provocada per la contraposició d' interessos amb relació a un mateix fet. Hi ha conflictes de diferents tipus:

. Conflictes individuals. Es produeixen quan és un mateix qui dubta entre dues opcions que es perceben com a incompatibles.

. Conflictes interpersonals. Tenen lloc entre dues o més persones que es plantegen objectius oposats davant d' una mateixa tasca o activitat.

. Conflictes intergrupals. Difernts grups afirmen valors antagònics i tenen divergències davant d' una mateixa qüestió. 

ELS CONFLICTES PODEN ESDEVENIR UNA OPORTUNITAT PER A ...

. Avançar en el desenvolupament individual

. Aprofundir i consolidar les relacions personals.

. Millorar la convivència en grup

. Aprendre noves maneres de resoldre problemes

. Conèixer-nos millor a nosaltres  mateixos i als altres.

Conflictes interpersonals:

"La Teresa viu amb els seus tres fills: la Cristina, en David i en Manel. En Manel té sis anys i encara no va sol a l' escola. Fins ara sempre l' hi ha acompanyat la Teresa, però recentment ha canviat de feina i l' horari se li ha complicat. Tres dies a la setmana no podrà acompanyar a l' escola en Manel ni anar a recollir-lo a la tarda. Ha demanat als seus fills grans que siguin ells qui facin aquests viatges. Tots dos han acceptat fer-ho i ara s' han d' organitzar. La conversa entre els dos germans grans és la següent:
- David, jo m' encarrego d' anar a deixar en Manel al matí i tu ho fas a la tarda. 
- Jo també m' estimo més acompanyar en Manel al matí i a la tarda estar una estona amb els amics.
- Sí, és clar! Però jo estic fent batxillerat i tinc més treballs en grup que no pas tu a segon d' ESO. A més, surto amb en Joan i en algun moment hauré de quedar amb ell. Vaja, si tu em deixes! De fet, és una distribució bastant justa: fem tres viatges cadascú, oi? 
- Ja, però si ens ho combinem...
- Ni parlar-ne. Au vinga, no facis un problema d' això i sobretot no se t' acudeixi dir´ho a la mare. Ja està prou neguitosa amb la nova feina i només li calen les teves ximpleries...
En David que no vol fer enfadar la Cristiana ni tampoc preocupar la seva mare, cedeix i accepta anar a buscar en Manel tres tardes a la setmana"

Actituds que no ajuden a resoldre un conflicte

1. Actitud passiva: "no passa res"

. L' objectiu és evitar el conflicte per damunt de tot

. No s' afronten les dificultats

. En lloc de negociar,  la persona cedeix davant les exigències de l' adversari o bé espera que un tercer resolgui el conflicte.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Sota l' aparença d' una certa "pau" es viu amb tensió.

2. Actitud competitiva: "guanyar l' altre"

. L' objectiu és aconseguir el màxim benefici propi

. Es busca l' enfrontament amb la voluntat de vèncer l' altre. 

. La persona no reconeix punts en comú amb l' adversari.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Quan ningú no cedeix, la relació personal queda deteriorada. 

3. Actitud evasiva: "predre-hi tots dos"

. L' objectiu és que l' altre no guanyi encara que sigui a costa de perdre-hi tots dos

. El desig de destruir l' altre és més intens que les ganes de guanyar un mateix

. La persona també es pot inhibir davant el conflicte i esperar que aquest es resolgui sol.

Conseqüències: no es resol el conflicte. Habitualment queda engrandit i acaba trencant la relació. 

"LA VIDA no és deixar que passi la tempesta. És aprendre a ballar amb la pluja" Vivian Greene

- Pel·lícula: "Cantant sota la pluja"

Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 26 i 27) 

Webgrafia: 

http://3www.ecestaticos.com/imagestatic/clipping/368/720/3687205820d43f422549c8239d6da168/mi-marido-esta-divorciado-pero-figura-en-las-escrituras-de-la-casa-donde-vive-su-ex.jpg?mtime=1442837012

https://www.youtube.com/watch?v=WttNlbaECDY

10. CONTROLAR ELS PREJUDICIS (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA INTERPERSONAL)

10. CONTROLAR ELS PREJUDICIS 

"La gent no neix mentidera, poruga, intolerant i amb prejudicis. Ho aprèn a ser en el món en què viu" 

Jacque Fresco

De l' estereotip al prejudici 

Els estereotips es construeixen de mica en mica. Sense adonar-nos-en, establim categories que fem servir per a classificar les persones. En funció del grup al qual pertanyen, els assignem maneres de ser, aficions, emocions, comportaments i gustos propis del gup. La nostra mirada és incapaç de reconèixer diferències.

Quan els estereotips són negatius, parlem de prejudicis. Els prejudicis acostumen a provocar hostilitat en les relacions interpersonals i generen desconfiança.

No tots els prejudicis són igualment rellevants per a la convivència. Pensar que els treballadors de la banca són avorrits no te les mateixes conseqüències socials que considerar que els membres d' un grup social són uns delinqüents.

Del prejudici a la discriminació 

Els prejudicis poden quedar en el terreny de la valoració o bé traduir-se en conductes. És a dir, poden derivar en fets discriminatoris. La discriminació consisteix a negar a una persona o col·lectiu els mateixos drets i oportunitats que té la resta, apel·lant a qualsevol característica negativa que se li adjudica com a pròpia. 

. Pensa en un col·lectiu que et desperta simpatia. Per què?

. Pensa en un altre que et provoca desconfiança. Per què?

. Creus que a la nostra societat hi ha prejudicis? Quins?

. T' has sentit mai objecte de discriminació? Descriu la situació. 

. Llegeix les frases següents i completa-les en la teva llibreta:

- Un grup de gent que em cau malament és...

- Quan l' àrbitre no assenyala una falta al meu equip favorit, jo...

- Les persones que van molt arreglades em semblen...

- Penso que els indigents...

- Quan un jugador de l' equip contrari comet una falta, jo...

- Si als pis del costat del meu hi anés a viure una família gitana, jo pensaria...

- En canvi, si hi anés a viure una família que no ho fos...

Com podem controlar els nostres prejudicis?

1. RECONÈIXER que tenim prejudicis. No negar-los 

    - Quins són els teus prejudicis? Fes-ne una llista.

2. DETECTAR en quines situacions es fan evidents els prejudicis.

   - Centra't en un dels prejudicis que vols eliminar i recorda una situació en la qual t' escandalitzessis d' un comportament. Què vas pensar i què vas fer? 

3. PENSAR aspectes positius del grup prespecte del qual tenim prejudicis.

    - Coneixes alguna persona que pertanyi al col·lectiu que no t' agrada  i que a tu et sembli diferent de la resta? Com és?

4. IMAGINAR conductes per a combatre els prejudicis propis en la vida quotidiana.

   - Quines dues normes d' actuació creus que t' ajudaran a no deixar-te dominar pels teus prejudicis? 

Esbart dansaire de Rubí - " El ball de gitanes "

El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans -principalment en poblacions catalanes i valencianes. Cal destacar que la Dansa de la Carxofa, dins de la tipologia del ball de gitanes amb cintes, que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesíd'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.

El ball de gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, se'n un dels més antics del país. El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca durant tota la cercavila, els dansaires no se'n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el públic saltant, llençant farina, petards i sobretot, fent xivarri. En arribar a la plaça entra el Capità demana permís a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entren el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots. Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada. 

En la modalitat de la Catalunya Nova i el País Valencià, el ball es dansa per la festa major i el corpus. La dansa es es fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa.

Van vestits amb indumentària que els fa semblar d'ètnia gitana del segle XIX. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta amb vernís, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l'origen.

A Vilafranca del Penedès al ball de gitanes fins al 2001 el ballaven un grup de gitanos i gitanes de la població durant moltes dècades.

Vilafranca 2011 : Ball de Cintes : Gitanes de Vilafranca, 27/08/2011:

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 24 i 25) 

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes
https://www.youtube.com/watch?v=bB82BmVbaRw
https://www.youtube.com/watch?v=5PW5j03TkE0

9. DIÀLEG DE RELIGIONS (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL)

9. DIÀLEG DE RELIGIONS (DIMENSIÓ O COMPETÈNCIA PERSONAL) 

IDEES PER A UNA ÈTICA MUNDIAL 

L' ètica mundial, que pretén potenciar els valors comuns a totes les religions, es pot sintetitzar en un principi general i quatre orientacions:

Tots els éssers humans han de rebre un tracte humà. No facis a  ningú el que no vulguis per a tu mateix.

1. Compromís a favor d' una cultura de la no-violència i del respecte per tota vida. No mataràs.

2. Compromís a favor d' una cultura de la solidaritat i d' un ordre econòmic just. No robaràs.

3. Compromís a favor d' una cultura de la tolerància i un estil de vida honrat i veraç. No mentiràs.

4. Compromís a favor d' una cultura de la igualtat i la companyonia entre els homes i les dones. No humiliaràs. 

Experiències històriques de diàleg interreligiós: la música

En l’ampli ventall d’experiències històriques de diàleg interreligiós la música, juntament amb el silenci, ha jugat un paper decisiu tot afavorint arreu la mútua proximitat de les religions més enllà de les fites que pugui aconseguir el llenguatge verbal. El Festival de Músiques Religioses de Girona és un espai privilegiat per gaudir i donar a conèixer la producció musical de les diferents tradicions religioses. Es tracta, doncs, d’un espai privilegiat i necessari del diàleg entre religions i entre les cultures que pot ajudar a fer que les paraules i les actituds dels creients de les diferents tradicions religioses, sense perdre la seva identitat pròpia, trobin en el diàleg de la música un dinamisme simbòlic que faci possible el consens lliure i transformador en els diversos àmbits i nivells de la vida humana.

Letra de "Cristo de Palacagüina":

En el Cerro de la Iguana Montana adentro de las segovias 
se vio un resplandor extraño como una aurora de media 
noche los maisales se prendieron, los quiebra platas se 
estremecieron, llovió por Moyogalpa, por Telpaneca y 
por Chichigalpa 

CORO 
Cristo ya nacio en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente. 

Las gentes para mirarlo se rejuntaran en un molote, el 
indio Joaquin le trajo quesillo en trenzas de Nagarote 
en ves de oro, incienso y mirra le regalaron segun yo 
supe cajetitas de Diriomo y hasta bunuelos de Guadalupe. 

CORO 
Cristo ya nació en palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente. 

Jose el pobre jornalero se mecatella todito el dia, lo tiene 
con reumatismo el tequio de la carpintería, Maria suena 
que el hijo igual que el tata sea carpintero pero el cipotillo 
piensa mañana quiero ser guerrillero. 

CORO 
Cristo ya nació en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, 
Cristo ya nació en Palacaguina de Chepe Pavon Pavon y 
una tal María ella va a planchar muy humildemente la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, la 
ropa que goza la mujer hermosa del terrateniente, del 
terrateniente, del terrateniente. 

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgines 22 i 23) 

Webgrafia:

http://audir.org/trobada-anual-dels-grups-de-dialeg-interreligios/

https://s3.amazonaws.com/verkami-production/avatars/151538/std.jpg?1385536683

file:///C:/Users/user/Downloads/musicaidi.pdf

http://www.musica.com/letras.asp?letra=1166208