23. AMAGAR EL CAP SOTA L' ALA (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 23. 

AMAGAR EL CAP SOTA L' ALA 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Ocell

Olivia, es pot saber què passa?, dic

Sacseja el cap com si no en volgúés parlar, però d ecop i volta comença a plorar a sac.

Perdon, no és uclta pteva, Justin. No poloro per tu, diu finalment entre plors. 

Doncs per què plores?

Perquè sóc molt mala persona.

Què t' empatolles?

S' eixuga les llàgrimes amb el palmell d ela mà sense mirar-me.

No he dit res als meus pares d ela funció , diu molt ràpidament.

Jo faig que no amb el cap per qè no acabo d' entendre què vol dir.

No passa res, dic. Encara hi ets a temps, encara queden entrades...

És que no vull que vinguin a la funció, Justin, m'interromp impacient. Que no te n' adones, del que t' estic dient? No vull que vinguin, Si vénen, portaran l' Auggie, i jo no vull que...

I aquí li agafa un altre atac de plorera que no la deixa acabar de parlar. Li passo el braç per sobre l' espatlla.

Sóc molt mala persona!, diu entre llàgrimes. 

Tu no ets mala persona, dic fluixet.

Sí que ho sóc! diu sanglotant. ÉS que era tan bonic anar a una escola nova on ningú sabia res d' ell, m' entens? La gent no murmura sobre ell a la meva esquena. Ha sigut bonic, Justin. Però si ve a la funció, tothom començarà a parlar-ne, tothom ho sabrà...No sé que m' agafa...Et prometo que fins ara no m' havia fet mai vergonya.

Ja ho sé, ja ho sé, li dic perquè es tranquil·litzi, hi tens tot el dret, Olivia, has hagut d' aguantar molt tota la teva vida. 

De vegades l'Olivia em fa pensar en un ocellet, com quan s' enfada, que sembla que se li estarrufin les plomes. I quan la veig tan fràgil com ara, és un ocell perdut que busca el seu niu. Així que li ofereixo la meva ala perquè s'hi amagui.

R. J. PALACIO, Wonder. La Campana

+ En aquest text en Justin intenta esbrinar què preocupa l' Olivia. S' està a punt d' estrenar una obra de teatre en què participen tots dos. Ella  és nova a l' Institut i fa poc que es coneixen. L' Olivia té un germà més petit, l' August, que té una greu malformació a la cara i ha hagut de passar diverses vegades pel quiròfan. Ella se l' estima amb bogeria, però de vegades no suporta ser el centre dels comentaris a causa de l' aspecte físic del seu germà. 

POSA'T EN LA PELL DELS PERSONATGES I CONTESTA:

1. Creus que l' Olivia realment no vol que els seus pares la vagin a veure al teatre? (2 punts)

2. El fet que l' Olivia prefereixi que els nous companys d' escola no coneguin el seu germà la fa una mala persona? (2 punts) 

3. Creus que l' Olivia s' avergonyeix del seu germà? Intenta raonar la teva resposta. (2 punts)

4. Per què penses que el Justin diu a  l' Olivia que ha hagut d' aguantar molt en la seva vida? (2 punts)

5. Què fa que el Justin de vegades vegi l' Olivia com un ocell? (2 punts) 

R. J. Palacio es va decidir a escriure Wonder a partir d' una experiència personal. Un dia,  fent cua per a compar un gelat, el seu fill de tres anys va arrencar a plorar en veure una nena amb una greu malfromació a la cara fruit, molt possiblement, d'una síndrome anomenada  de Treacher Collins.

- Visionat d' aquest vídeo:

Sus padres lo abandonaron cuando vieron su aspecto pero hoy tiene una historia increíble para contar

- També aquest altre vídeo:

Hugo, un amigo con Asperger

CONVOCATÒRIA JUNY 2017 
Proves d’accés a la universitat 
Biologia 
Sèrie 1

Exercici 2 

En el llibre Wonder, de R. J. Palacio, l’August, el protagonista, té disostosi mandibulofacial, també anomenada síndrome de Treacher Collins. Aquesta anomalia es caracteritza per deformacions craniofacials. 

La disostosi mandibulofacial és provocada per una mutació en el gen TCOF1, situat en el cromosoma 5. Ni els pares ni la germana de l’August presenten aquesta anomalia. 

1. Responeu a les qüestions que hi ha a continuació, relatives a aquesta malaltia. [1 punt] 

a) Digueu si l’aŀlel causant de la malaltia és dominant o recessiu. Justifiqueu la resposta. 

b) Fent ús d’una simbologia adient, escriviu els genotips i fenotips de tots els membres de la família. 

Simbologia: Genotip Fenotip 

Pare Mare August Via (germana) 

2. Si els pares de l’August tenen un altre fill, quina probabilitat hi ha que sigui nen i, a més, estigui afectat de disostosi mandibulofacial? Justifiqueu la resposta. [1 punt] 

Pàgina 6

Bibliografia

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 50 i 51)

Webgrafia 

http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/688551-unes-jornades-analitzaran-lautisme-a-lambit-educatiu.html
 https://www.youtube.com/watch?v=phS-2aep-Ao
 https://www.youtube.com/watch?v=mzl33DR2rnM
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_biol17jl.pdf

22 .AUTONOMIA I RESPONSABILITAT (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL )

SESSIÓ 22

AUTONOMIA I RESPONSABILITAT

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL 

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

En el poema de l' Odissea, Homer ens narra el viatge d' Ulisses des que parteix de Troia fins que arriba a l' illa d' Ítaca. Ulisses firsa per arribar-hi. Però el mar és ple de sorpreses que fan molt llarg el viatge.

La conducta autònoma: Ulisses i Les sirenes 

Després de sortir del regne d'Hades, el següent perill que va haver d'afrontar Odisseu va ser el cant de les sirenes. La veu de les sirenes era tan melodiosa que ningú no es podia allunyar d'elles, si les havia escoltat. Sense poder fer res més, els desgraciats mariners que sentien el seu cant morien de set i fam. Seguint el consell de Circe, Odisseu va tapar les orelles dels seus companys amb cera i va fer que el lliguessin al pal del vaixell. Així va poder sentir el fabulós cant de les sirenes sense morir.

En aquest fragment de l' Odissea, el vaixell fondeja l' illa de les sirenes. Ulisses ja és vell, però també molt més savi que quan ha sortit de Troia:

" En el viatge cap a Ítaca, Ulisses passa vora l' illa de les sirenes. El seu cant encisador sedueix qui l' escolta. Desitjosos de gaudir dels seus plaers, els humans es llancen a l' aigua i moren ofegats o colpejats contra les roques. Ulisses ho sap. Sap que si escolta el cant de les sirenes no podrà resistir-se i les anirà a trobar. Però ell vol arribar a Ïtaca i també vol sentir cantar aquells éssers tan especials. Per poder evitar el perill, tapa les orelles dels seus companys amb cera, i els demana que el lliguin al pal del vaixell i no el deixin anar per més que ho supliqui. En sentir el cant seductor de les sirenes, Ulisses desitja llançar-se al mar, però el vaixell s' allunya de l' illa en direcció a Ítaca"

QUÈ HA FET ULISSES?

1. Ulisses no espera  passiu a sentir el cant de les sirenes. S' avança perquè el cant no l'agafi desprevingut.

2. Pensa les conseqüències que es poden derivar del seu comportament: si es llança al mar morirà i no podrà arribar al seu destí.

3. Ulisses que es coneix bé, sap que, si res no li ho impedeix, en sentir el cant de les sirenes es llançarà a l' aigua sense pensa-s'ho dues vegades, cosa que no vol fer. 

4. Idea un recurs per obligar-se a fer el que vol: que el lliguin al pal.

5. Quan sent el cant de les sirenes, no es pot llançar al mar tot i que és el que més desitjaria. Per contra, continua el seu viatge cap a Ítaca. 

DEURES:

1. Amb quines paraules definiries l' actuació d' Ulisses?

2. Què representa el cant de les sirenes?

3. Et sembla que Ulisses actua amb llibertat? Per què?

4. Què vol fer? Ho aconsegueix?

5. Creus que venç el desig de trobar-se amb les sirenes? Per què? 

6. Quina relació hi ha entre els conceptes de llibertat i autonomia? 

- Hem visionat aquest documental de la BBC "La Odisea. La aventura de Ulises"

CONVOCATÒRIA JUNY 2017
Proves d’accés a la universitat 
Grec 
Sèrie 1

5. Exercici de cultura 
[2 punts: cada resposta correcta val 0,4 punts; per les respostes errònies no hi haurà cap descompte] 

Marqueu a la casella corresponent si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten). Vertader Fals 
— Els vaixells grecs que van entrar a la badia de Roses i van fundar Empúries venien del nord. VERTADER
— Plató era deixeble de Sòcrates i, al seu torn, mestre d’Aristòtil. VERTADER
— A la Ilíada, el rei troià Príam ofereix un rescat a Aquiŀles a canvi del cos del seu fill Hèctor. VERTADER
— Abans de començar la lluita per a expulsar del palau d’Ítaca els pretendents, Ulisses va al camp a buscar el seu pare, però no l’hi troba. FALS
— Els especialistes dubten si l’estàtua masculina trobada a Empúries representa el déu Asclepi (Esculapi) o la divinitat d’origen egipci Serapis.VERTADER




Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 48)

Webgrafia:

https://elperfildelaciutat.files.wordpress.com/2016/12/ulisses-i-les-sirenes-herbert-james-draper-1910.jpg?w=450

https://amarti35.files.wordpress.com/2010/02/tema7-odissea.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=oLNnAGXKCkY
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_grec17jl.pdf
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/criteris_2017/pau_grec17jt.pdf

21. ÈTICA O ÈTIQUES. (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 21

ÈTICA O ÈTIQUES

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

La caiguda de la  idea d' una ètica universal i racional és un tret comú a la majoria de les propostes ètiques de l' edat contemporània.

L' aplicació de l' esperit crític del racionalisme a les seves pròpies aportacions va obrir el pas a una diversitat més gran de propostes ètiques, amb fonaments molt diferents.

A principis de l' edat contemporània apareixen propostes que consideren que l' ètica es pot fonamentar de forma racional. L' utilitarisme de Bentham al segle XVIII,que també recollirà Stuart Mill, és l' exemple d' una d' aquestes ètiques. Defensa que és bo allò que contribueix a augmentar la felicitat del major nombre de persones possibles (principi d' utilitat). 

DEURES: 

. Imagina que quatre persones necessiten un trasplantament: un de cor, un de ronyó, un d' ulls i un de fetge. Si a una persona sana se li extreuen aquests òrgans per a aquests quatre pacients, estem aconseguint la felicitat del major nombre de persones possible? Què creus que diria un utilitarista? 


Notícies:

13 març 2014 

Cinc detinguts per l'intent de comprar òrgans a immigrants

 Un home libanès, adinerat i amb càrrec polític, va oferir 40.000 euros a un donant de fetge, però l'hospital Clínic es va negar a trasplantar-l'hi

 La denúncia d'una ONG ha permès destapar el cas

El director de la Policía Nacional, Ignacio Cosidó, i el director de l'ONT, Rafael Matesanz, ahir en roda de premsa Foto: EFE.

REDACCIÓ - MADRID

Quaranta mil euros a canvi d'un tros de fetge. Això és el que oferia un adinerat ciutadà libanès, necessitat d'un trasplantament hepàtic, a un donant compatible disposat a vendre-li una part del seu òrgan. L'home va aprofitar la seva influència –és alcalde d'una ciutat libanesa– per aconseguir que quatre còmplices instal·lats a l'Estat espanyol li busquessin candidats, fins que van trobar el seu donant: un immigrant romanès sense recursos. Amb ell, el ciutadà libanès va anar fins a l'hospital Clínic de Barcelona, centre que l'estiu passat es van negar a fer la intervenció. Finalment, i gràcies a la denúncia d'una ONG de València, el que es podria haver convertit en el primer cas –almenys el primer conegut– de compravenda d'òrgans a l'Estat espanyol s'ha acabat destapant. El ciutadà libanès i quatre homes més estan detinguts des del gener per un presumpte delicte de tràfic d'òrgans.

La Policía Nacional va posar en marxa la investigació el juny de l'any passat en rebre la denúncia d'una ONG que recollia el testimoni d'una immigrant algeriana de 28 anys i en situació irregular a qui havien ofert diners a canvi d'una part del seu fetge. La dona, a qui van sotmetre a proves mèdiques, va ser descartada en descobrir-se que estava embarassada.

Com ella, vuit persones més (set homes també immigrants i una dona espanyola) van passar proves mèdiques molt específiques (ressonàncies abdominals, TAC, volumetries hepàtiques, etc.) a la mateixa clínica privada. La factura de totes les proves, uns 12.000 euros, la va pagar una empresa amb seu a Alacant (els seus dos responsables estan entre els detinguts).

Segons va explicar ahir el director de l'Organización Nacional de Transplantes (ONT), Rafael Matesanz, el coordinador de trasplantaments de l'hospital Clínic va rebutjar fer la intervenció perquè donant i receptor no van superar les proves del protocol que tots els hospitals de l'Estat apliquen per acreditar que una donació és altruista. Els hospitals de l'Estat poden fer trasplantaments a estrangers per la via privada, però només amb un donant viu.

Finalment, el pacient va ser operat al Clínic a l'agost. Aquest cop el donant era el seu fill i l'hospital va donar el vistiplau a l'operació. La investigació, però, ja estava en marxa. Un cop encaixades totes les peces la policia va detenir a l'aeroport de València el ciutadà libanès, aprofitant un viatge per fer-se una revisió.

LA FRASE

"El sistema de control ha funcionat, però cap país és immune al perill emergent del tràfic d'òrgans"

Rafael Matesanz

DIRECTOR ORGANIZACIÓN NACIONAL DE TRANSPLANTES (ONT)

    

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 46)

Webgrafia:

http://portal.prbb.org/uploads/events/trasplantaments.jpg

RECUPERACIÓ 1r ESO "CULTURA I VALORS"

INSTITUT CAMPS BLANCS				Dept. Ciències Socials
				NOTA FINAL
COGNOM I NOM		CURS	GRUP	DATA ENTREGA 31/05/2017

Dossier de recuperació de “Cultura i valors ètics” (1r ESO)

1.-Pensa costums i manera de viure de la nostra societat que et semblin adequades i beneficioses per a les persones. (1 punt)

2.- Pensa altres maneres de viure actuals que no t’ agradin i que t’ agradaria canviar. Com ho faries? (1 punt)

3.- Et sembla important o necessari viure en valors? Explica per escrit què vol dir això i per què et sembla important o no. (1 punt)

4.- Explica de quina manera aprenem a viure en valors i en societat apart del que podem aprendre a l’ escola. On i amb qui s’aprèn realment a viure? (1 punt)

5.- Et sembla que els models de comportament presents als mitjans de comunicació o altres àmbits (pel·lícules, televisió, videojocs, internet...) poden influir d’ alguna manera en el comportament dels joves? Justifica la resposta. (2 punt)

6.- Creus que el “bullying” és un comportament contrari a la vida en valors? Per què? Posa algun exemple si saps. (2 punt)

7.- Confecciona un còmic de tres vinyetes on es reflecteixi una situació conflictiva entre veïns. (2 punts)

DATA D' ENTREGA:

FINS EL 31 MARÇ 

20 NOSALTRES DECIDIREM QUÈ FER (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 20

Nosaltres decidirem què hem de fer 

(Dimensió sociocultural) 

El cristianisme començà com a secta del judaisme,que s'originà en la regió mediterrània oriental, creixent ràpidament en nombre de creients i en influència amb el pas del temps fins a convertir-se en la religió dominant de l'Imperi Romà. Durant l'edat mitjana, la major part d'Europa fou cristianitzada i existiren minories importants de cristians a l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i algunes regions de l'Índia.^[7] Després de l'Era dels descobriments i degut a les missions i colonitzacions, el cristianisme s'estengué a Amèrica, Austràlia i altres regions del món. Al començament del segle XXI, hi havia al voltant de 1.500 milions de practicants,^[8] o el 25% de la població mundial.

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del segle xvi, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars. Es considera una de les tres branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme i l'Església Ortodoxa.

El sacerdot és una persona dedicada i consagrada celebrar i oferir sacrificis a la seua divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del món.

En el catolicisme també s'anomena capellà i prevere, i a Catalunya pel seu tractament de mossèn. El terme pot variar, però en general el sacerdot és la persona que exerceix com a intermediari entre l'ésser humà i la divinitat. En moltes cultures del món la casta sacerdotal constituïx una veritable classe social. El cos de sacerdots rep altres noms com clergat en les esglésies cristianes, i els sacerdots es designen també com clergues.

La consideració de la dona en el sacerdoci ha estat un tema discutit des d'antic. Vista en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen també al baró. En la història de la humanitat, això no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes grecoromans i egipcis, entre ells el de les vestals, ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema només ha estat rebatut a partir del segle xx amb l'ordenació de dones en esglésies com l'anglicana


. Diotima de Mantinea: Sacerdotessa de l' amor 

Miguel F. Torres www.prensalibre.com 13/02/2012

La época clásica de la Cultura Griega abarcó el siglo V a. C. —llamado el Siglo de Pericles— y la primera mitad del siglo IV a. C. Esta edad dorada de la Humanidad, especialmente en la ciudad de Atenas, vio nacer a muchos grandes filósofos, artistas y sabios de toda índole, que cimentaron nada menos que nuestra actual Cultura Occidental. Tal riqueza de conocimientos sigue influyendo en las mejores iniciativas actuales.

En esa época, destacaron una fundamental tríada de filósofos griegos: Sócrates, maestro de Platón, a su vez maestro de Aristóteles. Gracias a los primeros dos sabemos acerca de una singular mujer, poco conocida y de enorme inteligencia: Diotima de Mantinea.

Platón en su obra El Banquete consignó que Sócrates conoció en persona a esta sacerdotisa del dios Apolo en el 440 a. C. Fue después de oficiar una efectiva ceremonia de purificación, invitada por Pericles, pues Atenas había sufrido por 10 años una epidemia de peste bubónica, ocasionada por una bacteria transmitida por la picadura de las pulgas de las ratas.

Ese encuentro fue decisivo en el joven Sócrates, pues Diotima lo inició en los misterios del semidiós Eros o Cupido (el amor), pertenecientes a la ancestral tradición órfica. Esta sabia provenía de la ciudad de Mantinea, situada en la bucólica Arcadia, en el centro del Peloponeso, Grecia continental. Además de sacerdotisa, fue filósofa, vidente, y terapeuta.

En el hermoso diálogo El Simposio o Banquete, Platón da a conocer su idea del amor perfecto, o platónico. Se desarrolla en casa del poeta trágico Agatón para celebrar su victoria en las fiestas Leneas del 416 a. C.

Tras la comida, Erixímaco propone que cada uno de los invitados improvise un elogio a Eros, pues, según comentarios de Fedro, siendo este dios uno de los más importantes, rara vez es enaltecido como merecía. La intervención más relevante es la de Sócrates, quien recuerda las enseñanzas de Diotima de Mantinea y expone su inmortal doctrina sobre el amor.

Algunos académicos piensan que Platón basó al personaje de Diotima en Aspasia de Mileto, compañera de Pericles, quien lo impresionaba muchísimo por su inteligencia, decisión y belleza física. También se ha especulado que Diotima, en realidad, encarna el pensamiento de Sócrates y del propio Platón sobre el amor.

Este asunto está por resolverse; sin embargo, algunos especialistas afirman concluyentemente que Diotima de Mantinea realmente fue un personaje histórico, pues casi todos los personajes que aparecen en los diálogos de Platón, realmente vivieron en Atenas: prueba de ello es un bajorrelieve que data del siglo IV a. C. en el cual se la representa.

FUENTE: http://www.prensalibre.com/escenario/cultura/Diotima-Mantinea-sacerdotisa-amor_0_645535524.html

Mira aquests vídeos:

1)Sacerdocio: ¿discriminación de la mujer?

2) Fumata rosa en Roma para pedir la ordenación sacerdotal de las mujeres

3) El amor según explica Sócrates que se lo dijo Diotima de Mantinea. 

DEURES:

. Una de les grans diferències a nivell pràctic entre el catolicisme i el protestantisme és que aquest últim permet que les dones exerceixin el sacerdoci. Creus que també ho haurien de poder fer les catòliques? Parlem a classe i després les conclusions les apuntes en un full. 

CONVOCATÒRIA JUNY 2017

Proves d’accés a la universitat 

Llengua catalana i literatura 

Sèrie 1

OPCIÓ B 

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. La posició de la dona dins de l’àmbit científic ha evolucionat positivament de manera significativa en els últims anys, especialment en l’última dècada, amb l’aprovació de mesures per a aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. No obstant això, tot i que el nombre de dones és cada vegada més alt a les universitats, és evident que falta molt de camí per recórrer. Els estudis estadístics mostren la creixent incorporació de la dona a la universitat. Més enllà de les carreres identificades com a «pròpies del gènere femení», avui la dona és present en altres àrees com les enginyeries, encara que en aquest terreny la seva presència continua essent minoritària. El nombre de llicenciades és gran, però és igualment gran el nombre de dones que abandonen la carrera acadèmica i, en conseqüència, l’oportunitat de convertir-se en docents universitàries. És necessari, doncs, fer una altra lectura de les dades quan observem que les dones ocupen tan sols entre el 12 % i el 15 % dels càrrecs rellevants o que amb prou feines entre el 4 % i 5 % són catedràtiques o directores de centres d’investigació. La simple dada ja ens obliga a reflexionar sobre el perquè d’aquesta situació. Només raons culturals poden explicar que sigui tan reduïda la quantitat de càrrecs directius ocupats per dones, a pesar d’existir en aquest moment moltes dones preparades per a ocupar aquests càrrecs d’alta responsabilitat. El fet és preocupant. Però encara ho és més que la societat ho trobi normal. I encara més preocupant és el fet que, en general, siguin les dones mateixes les qui ho tinguin interioritzat com a tal. En la mesura que la dona accepti el rol social que li assigna la societat patriarcal (no pot dedicar-se de manera plena a la seva professió, i dins d’aquesta a la investigació científica, ni a ocupar alts càrrecs de responsabilitat), perpetua aquesta discriminació intolerable. La visió més àmplia que proporcionen els estudis estadístics sobre aquest fenomen em fa arribar a la conclusió següent: més enllà de l’àmbit personal, no sols existeix encara una clara desigualtat d’oportunitats, sinó que hi ha la necessitat que les dones en prenguem clara consciència i que ens esforcem en tots els àmbits per superar-ho. Ara bé, amb la conscienciació de les dones no n’hi ha prou. Paraŀlelament, és imprescindible que la societat habiliti tots els recursos de socialització que calgui per produir el canvi. 

Adaptació feta a partir del text d’Ana Lluch Hernández. «El camí cap a la igualtat real. La presència de la dona en l’àmbit acadèmic». Mètode, vol. 76: Dones i ciència [en línia] (hivern 2012-2013)

Bibliografia:

PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 44)

Webgrafia:
https://image.slidesharecdn.com/diapositivasdelprotestantismo-100521114222-phpapp01/95/diapositivas-del-protestantismo-2-728.jpg?cb=1274442166
https://ca.wikipedia.org/wiki/Protestantisme
https://www.youtube.com/watch?v=-g3jfSOTpAE
https://www.youtube.com/watch?v=pirBjkyIdSA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristianisme
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sacerdot
http://www.culturaclasica.com/?q=node/4821
http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/examens_2017/pau_llca17jl.pdf