4. EN NOM DE LA LLEI
(DIMENSIÓ PERSONAL)
(DIMENSIÓ PERSONAL)
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competències Clau de la Dimensió personal
CC1. La presa de decisions: fases i conseqüències.
CC2. Els criteris com a fonament de la presa de decisions.
CC3. El concepte de llibertat i els seus límits.
CC4. Les lleis i les seves implicacions ètiques i socials.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar i familiar.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
 |
| Font: https://www.ifomocantabria.es/media/ifomocantabria/images/2019/09/27/2019092716530591671.jpg |
De la mateixa manera que a casa o al centre educatiu ens regims per unes normes d' organització (NOFC) i comportament, les ciutats i els països també necessiten estar regulats per unes lleis que facilitin la convivència dels uns amb els altres.
Per a què serveixen les lleis?
És bo que qualsevol tipus de comunitat tingui unes regles de joc que en facilitin la vida. Unes de les normes de convivència que tenen més pes en les societats són les lleis.
A Catalunya ens regim per les lleis elaborades pel Parlament de Catalunya i el Congres dels diputats de Madrid. Tant una institució com l' altra són formades per representants escollits per a la ciutadania; per tant, quan exercim el nostre dret a vot estem delegant a unes persones que, entre altres coses, redactin les lleis que regulin la societat on vivim.
Hi ha lleis més genèriques, que representen la base sobre la qual s' ha de regir el funcionament de la societat, i n'hi ha altres de més concretes, que donen resposta a qüestions específiques que poden fer referència a la salut, l' educació, la seguretat, l' economia, etc. A Catalunya, la llei més important és l' Estatut d' Autonomia del 19 de juliol del 2006. A l' Estat espanyol, és la Constitució de 1978.
Els membres del govern, és a dir, el president i els seus consellers i tècnics, són els encarregats d' aplicar les lleis aprovades. Però, en determinades ocasions el mateix govern pot redactar normes que responguin a qüestions urgents. Són els decrets llei , que no han de tenir l' aprovació necessària del Parlament. Per exemple, al març de 2015 el govern de la Generalitat va aprovar un decret llei de mesures d' habitatge per a les persones que estaven en risc de perdre la seva llar per motius de pobresa.
Finalment, la ciutadania també pot fer propostes de llei perquè el Parlament les discuteixi i, si és el cas, les aprovi. Aquest mecanisme s' anomena iniciativa legislativa popular (IPL), i perquè aquestes propostes de llei passin a formar part de l' agenda del Parlament han de tenir un mínim de 50.000 signatures de ciutadans que hi donin suport. L' actual llei que prohibeix les curses de brau, per exemple, va sorgir d' una IPL:
A Catalunya ens regim per les lleis elaborades pel Parlament de Catalunya i el Congres dels diputats de Madrid. Tant una institució com l' altra són formades per representants escollits per a la ciutadania; per tant, quan exercim el nostre dret a vot estem delegant a unes persones que, entre altres coses, redactin les lleis que regulin la societat on vivim.
Hi ha lleis més genèriques, que representen la base sobre la qual s' ha de regir el funcionament de la societat, i n'hi ha altres de més concretes, que donen resposta a qüestions específiques que poden fer referència a la salut, l' educació, la seguretat, l' economia, etc. A Catalunya, la llei més important és l' Estatut d' Autonomia del 19 de juliol del 2006. A l' Estat espanyol, és la Constitució de 1978.
Els membres del govern, és a dir, el president i els seus consellers i tècnics, són els encarregats d' aplicar les lleis aprovades. Però, en determinades ocasions el mateix govern pot redactar normes que responguin a qüestions urgents. Són els decrets llei , que no han de tenir l' aprovació necessària del Parlament. Per exemple, al març de 2015 el govern de la Generalitat va aprovar un decret llei de mesures d' habitatge per a les persones que estaven en risc de perdre la seva llar per motius de pobresa.
Finalment, la ciutadania també pot fer propostes de llei perquè el Parlament les discuteixi i, si és el cas, les aprovi. Aquest mecanisme s' anomena iniciativa legislativa popular (IPL), i perquè aquestes propostes de llei passin a formar part de l' agenda del Parlament han de tenir un mínim de 50.000 signatures de ciutadans que hi donin suport. L' actual llei que prohibeix les curses de brau, per exemple, va sorgir d' una IPL:
Totes les lleis són justes?
No necessàriament. En països amb règims totalitaris, les lleis acostumen a afavorir una minoria i van en contra de la majoria de la població. En altres casos, ens trobem lleis que plantegen certs dilemes ètics; això fa que segons com s' interpretin es puguin consierar justes o injustes.
No necessàriament. En països amb règims totalitaris, les lleis acostumen a afavorir una minoria i van en contra de la majoria de la població. En altres casos, ens trobem lleis que plantegen certs dilemes ètics; això fa que segons com s' interpretin es puguin consierar justes o injustes.
A causa de la crisi econòmica iniciada el 2008, moltes
famílies que van perdre la feina han vist amenaçada la seva llar perquè no
poden fer front a la hipoteca. Quan una família deixa de pagar la quota
mensual al banc, la poden fer fora de casa seva. La Plataforma d’ Afectats
per la Hipoteca (PAH) va presentar una ILP al Congrés dels Diputats perquè
les famílies no es trobessin al carrer i tinguessin dret a un habitatge
digne. La iniciativa no va prosperar. Com a senyal de protesta, els membres
de la PAH es van concentrar davant les cases d’ alguns diputats. Al cap de
poc, el Congrés va aprovar la Llei de seguretat ciutadana, que entre altres
coses prohibeix les concentracions per a impedir desnonaments o les
manifestacions en llocs públics sense permís.
|
Totes les lleis són útils?
Assignatures com la que treballem en aquest llibre ens ajuden a adquirir uns valors que, juntament amb els que rebem de la família i altres àmbits, de segur que determinaran la nostra manera d' actuar. Però les ètiques personals no són les mateixes per a tothom. És per això que les lleis marquen uns mínims comuns a totes les persones que vieuen en una mateixa societat.
El 2’ d’ octubre de
2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei per a garantir els
drets de lestianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Aquesta
llei està pensada per combatre l’ homofòbia i per impulsar polítiques de
lluita oontra la discriminació a les escoles.
. Creus que és
necessària la redacció d’una llei, que, en definitiva, vetlla pel respecte a
la diferència? Per què?
. La llei contra l’
homofòbia preveu, per primer cop, sancions davant d’ accions de discriminació
o de violència relacionades amb la identitat sexual o de gènere. Creus que
davant l’ amenaça de certs “càstigs” la ciutadania anirà més amb compte a l’
hora d’ actuar contra qualsevol membre d’ aquest col·lectiu?
|
- Més informació:
Totes les lleis són útils?
Llegeix el següent cas i contesta:
El 2 Octubre de 2014 el Parlament de Catalunya va provar lal primera llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Aquesta llei està pensada per combatre l' homofòbia i per impulsar polítiques de lluita contra la discriminació a les escoles.
- Creus que és necessària la redacció d' una llei que, en definitiva, vetlla pel respecte a la diferència? Per què?
- La llei contra l' homofòbia preveu, per primer cop, sancions davant d' accions de discriminació o de violència relacionades amb la identitat sexual o de gènere. Creus que davant l' amenaça de certs "càstigs" la ciutadania anirà més amb compte a l' hora d' actuar contra qualsevol membre d' aquest col·lectiu?
- Fes una llista de propostes i accions de sensibilització que s' haurien de desenvolupar per tal que no fos necessari haver de recórrer constantment a la Llei contra l' homofòbia en casos de discriminació.
- Quina llei t' agradaria instaurar si fossis diputat o diputada del Parlament?
Més material:
Llei per a garantir els drets de les persones LGTBI
Article 38 Competència
1. La competència per a incoar els expedients administratius del règim sancionador d’aquesta llei i la imposicióde les sancions correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèriade no-discriminació de les persones LGBTI.
2. El Síndic de Greuges pot instar l’òrgan competent per a imposar sancions a incoar els expedients perincompliment d’aquesta llei per causa d’acció o omissió de les administracions públiques.
2. El Síndic de Greuges pot instar l’òrgan competent per a imposar sancions a incoar els expedients perincompliment d’aquesta llei per causa d’acció o omissió de les administracions públiques.
Disposicions addicionals
Tercera Cooperació i col·laboració entre institucions
1. El Síndic de Greuges, d’acord amb les atribucions que li assignen l’Estatut d’autonomia i la Llei 24/2009, del 23 de desembre, exerceix les funcions relatives a la defensa de drets i llibertats en matèria de no-discriminació de les persones LGBTI que puguin haver estat vulnerats per l’actuació d’institucions, tant públiques com privades.
2. El Govern ha de cooperar, en l’àmbit de la no-discriminació de les persones LGBTI, amb els organismes iòrgans competents en la defensa de drets i llibertats, oferir-los tota la informació de què disposi i donar-los elsuport necessari en llurs actuacions.
3. El Govern ha de proposar un conveni de col·laboració a l’autoritat judicial, al Ministeri Fiscal i al Síndic de Greuges en el termini de sis mesos a comptar de la creació de l’òrgan coordinador de les polítiques LGBTI aquè fa referència l’article 8.
2. El Govern ha de cooperar, en l’àmbit de la no-discriminació de les persones LGBTI, amb els organismes iòrgans competents en la defensa de drets i llibertats, oferir-los tota la informació de què disposi i donar-los elsuport necessari en llurs actuacions.
3. El Govern ha de proposar un conveni de col·laboració a l’autoritat judicial, al Ministeri Fiscal i al Síndic de Greuges en el termini de sis mesos a comptar de la creació de l’òrgan coordinador de les polítiques LGBTI aquè fa referència l’article 8.
Visionem aquest vídeo "All you need is love" :
ACTIVITATS SESSIÓ 4 EN NOM DE LA LLEI:
1-. Quina llei t' agradaria instaurar si fossis diputat o diputada del Parlament? (5 p)
2.- Després de visionar el vídeo "All you need is love" dona la teva opinió al respecte. (10 línies) (5 p)
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 13)
Webgrafia:
http://www.aragirona.cat/imatges/noticies/pah-performance-bankia.jpg
http://afectadosporlahipoteca.com/
http://afectadosporlahipoteca.com/2016/09/30/sin-justicia-no-hay-derechttp://www.sindic.cat/site/files/302/llei_11_2014_LGTBI.pdfhos/
http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=302
https://www.youtube.com/watch?v=o9lJWAbhPXE
No hay comentarios:
Publicar un comentario