SESSIÓ 18. MIL MILIONS D' ARBRES (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
 | ||
| Wangari Maathai, fundadora del «Moviment del Cinturó Verd» |
Wangari Muta Maathai (Nyieri, Kenya, 1 d'abril de 1940 - Nairobi, Kenya, 25 de setembre de 2011[1]) era una activista política i ecologista kenyana, de l'ètnia kikuyu. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau".
Era la primera dona africana que rep aquest guardó i la primera dona
que va ser catedràtica en el seu país. La doctora Maathai era a més a
més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki.
Maathai fou l'anterior presidenta del Maendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del 1976.
En el 25 de setembre de 2011 va morir a l'hospital de Nairobi després d'una lluita prolongada contra un càncer.[1]
Controvèrsia
Maathai va produir un enrenou entre els mitjans de comunicació quan, en la conferència de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la sida era producte de l'enginyeria genètica i que va ser posteriorment alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció massiva per "castigar els negres". Només una petita minoria dóna suport a aquesta teoria conspirativa de la sida, la qual no és l'única. Des de llavors va anar matisant i suavitzant la seva postura
Webgrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Wangari_Maathai
http://azultierraonline.com/index.php/ca/art/385-philippe-pastor-ca-es
http://www.vilaweb.cat/noticies/un-bomber-construeix-200-creus-amb-els-arbres-cremats-de-lincendi-del-bages-i-lanoia/
https://www.youtube.com/watch?v=XocjGcOwN5g
Activisme i vida política
Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país i en altres països africans, per tal d'evitar la desforestació i l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors va esdevindre una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones.Maathai fou l'anterior presidenta del Maendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del 1976.
En el 25 de setembre de 2011 va morir a l'hospital de Nairobi després d'una lluita prolongada contra un càncer.[1]
Premi Nobel de la Pau
"Maathai va resistir amb coratge l'anterior règim opressiu de Kenya", va dir el Comitè Nobel noruec en la seva lectura al proclamar-la guanyadora del premi Nobel de la Pau 2004. "Les seves formes d'actuar úniques han contribuït a prestar atenció a l'opressió política, nacional i internacionalment. Ha estat pou d'inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar la seva situació".Controvèrsia
Maathai va produir un enrenou entre els mitjans de comunicació quan, en la conferència de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la sida era producte de l'enginyeria genètica i que va ser posteriorment alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció massiva per "castigar els negres". Només una petita minoria dóna suport a aquesta teoria conspirativa de la sida, la qual no és l'única. Des de llavors va anar matisant i suavitzant la seva postura
Philippe Pastor
La retrospectiva
Philippe Pastor (Mònaco 1961) és un pintor de renom de talla
internacional, nascut a Mònaco el 1961, només transferir la seva
residència a Espanya. Criat en un entorn envoltat de grans o Clavé,
Cèsar Paul Rebeyrolle, Pastor s'endinsa en el món de l'art des de la
infància. Reconeguts per les Nacions Unides (el seient té una exposició
permanent d'obres) per la seva aportació i suport a la causa
mediambiental, Pastor va encarnar en les seves obres aquesta lluita
constant d'home i la natura. Les seves famoses escultures "arbres
brûlés" (arbres cremats), fetes amb troncs cremats pel foc en el sud de
França i que l'artista es va convertir en art, que es poden veure des de
Singapur a l'aeroport de Cannes. De la platja de Saint Tropez a Nova
york.
Sant Salvador de Guardiola (ACN).- L’incendi que va afectar aquest
estiu les comarques del Bages i l’Anoia es va convertir en el més
important de l’estiu i un dels més grans dels darrers anys. Ara, Marc
Sellarès, caporal dels Bombers de Barcelona i veí de Sant Salvador de
Guardiola, ha volgut recordar aquell incendi amb 200 creus construïdes a
partir dels arbres cremats per les flames. Sellarès explica que ha
volgut crear “un ritual de dol” perquè “el fet que es cremi una part del
teu territori és una experiència dura”. El bomber va estar treballant
com a voluntari a l’incendi i, en veure el bosc “desolat”, va voler fer
aquesta intervenció que, segons ell, durarà “fins que es vagi degradant
amb el vent i la pluja”.
Fa prop d’un mes que Marc Sellarès treballa en aquesta zona afectada per l’incendi molt a prop de la urbanització de Ca l’Esteve de Sant Salvador de Guardiola. En aquest temps, ha construït fins a 200 creus a partir dels troncs cremats que van deixar les flames intentant recrear els camps de batalla de Normandia. La intervenció compta amb creus que tenen alçades que van des d’un metre i mig fins als deu metres i, segons Sellarès, permet “donar valor al paisatge que s’ha cremat”. El resultat es pot veure des de la carretera de Can Massana que passa molt a prop de la muntanya de Montserrat.
L’incendi va afectar més de 1.200 hectàrees de bosc entre les comarques del Bages i l’Anoia, un fet que va impactar a Sellarès i a molt veïns de la zona, “ha vingut molta gent emocionada”, explica l’autor, i també remarca que un dels objectius que persegueix l’obra és que “cadascú faci la seva interpretació”. Sellarès ha estat en contacte amb la Diputació de Barcelona per poder mantenir la instal·lació dempeus el màxim de temps. La intervenció durarà fins que “es vagi degradant amb el vent i la pluja” i quan les creus estiguin a terra representarà que el dol ja està curat”, ha explicat l’autor.
Sellarès també té la intenció de fer un recull fotogràfic i gravacions en vídeo amb la col·laboració de Xavier Gil per immortalitzar la intervenció i mostrar el procés de degradació a mesura que passin els mesos. L’autor no descarta fer altres actuacions “amb vuit o dotze creus” a incendis on ell participi com a voluntari i així poder recordar els fets ocorreguts.
"Les Arbres Brûlés"
Un bomber construeix 200 creus amb els arbres cremats de l’incendi del Bages i l’Anoia
Fa prop d’un mes que Marc Sellarès treballa en aquesta zona afectada per l’incendi molt a prop de la urbanització de Ca l’Esteve de Sant Salvador de Guardiola. En aquest temps, ha construït fins a 200 creus a partir dels troncs cremats que van deixar les flames intentant recrear els camps de batalla de Normandia. La intervenció compta amb creus que tenen alçades que van des d’un metre i mig fins als deu metres i, segons Sellarès, permet “donar valor al paisatge que s’ha cremat”. El resultat es pot veure des de la carretera de Can Massana que passa molt a prop de la muntanya de Montserrat.
L’incendi va afectar més de 1.200 hectàrees de bosc entre les comarques del Bages i l’Anoia, un fet que va impactar a Sellarès i a molt veïns de la zona, “ha vingut molta gent emocionada”, explica l’autor, i també remarca que un dels objectius que persegueix l’obra és que “cadascú faci la seva interpretació”. Sellarès ha estat en contacte amb la Diputació de Barcelona per poder mantenir la instal·lació dempeus el màxim de temps. La intervenció durarà fins que “es vagi degradant amb el vent i la pluja” i quan les creus estiguin a terra representarà que el dol ja està curat”, ha explicat l’autor.
Sellarès també té la intenció de fer un recull fotogràfic i gravacions en vídeo amb la col·laboració de Xavier Gil per immortalitzar la intervenció i mostrar el procés de degradació a mesura que passin els mesos. L’autor no descarta fer altres actuacions “amb vuit o dotze creus” a incendis on ell participi com a voluntari i així poder recordar els fets ocorreguts.
Bibliografia:
PUIG ROVIRA, Josep Maria i altres autors: Atòmium. Cultura i valors ètics . Barcelona: Editorial Text-La Galera, 2016 (pàgina 40)
Webgrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Wangari_Maathai
http://azultierraonline.com/index.php/ca/art/385-philippe-pastor-ca-es
http://www.vilaweb.cat/noticies/un-bomber-construeix-200-creus-amb-els-arbres-cremats-de-lincendi-del-bages-i-lanoia/
https://www.youtube.com/watch?v=XocjGcOwN5g
No hay comentarios:
Publicar un comentario